Cleones (grec: Αρχαίες Κλεωνές) és un poble de la part est del municipi de Nova Nemea a Coríntia, a 14 km al sud-oest de Corint. La seua població al 2011 era de 1.092 habitants.

Infotaula de geografia políticaCleones

Localització
 37° 49′ 28″ N, 22° 46′ 33″ E / 37.8244°N,22.7758°E / 37.8244; 22.7758
PaísGrècia Grècia
Geografia
Altitud320 m
Altres

Lloc webhttp://dim-kleon.kor.sch.gr

El poble modern es deia Kondostavlos (Κοντόσταυλος) fins al 1963, any en què reprengué el nom de la polis antiga de Cleones (en grec antic Κλεωναί), el jaciment arqueològic del qual se'n troba a prop.[1]

La viticultura constitueix una activitat econòmica significativa a la regió de Nemea, i per tant a Cleones, on es conrea un varietat autòctona de raïm, l'agiorgítiko.[2]

HistòriaModifica

 
Mapa amb algunes ciutats principals de l'antiga Argòlida on s'aprecia la ubicació de Cleones al nord
 
Temple d'Hèracles

La ciutat antiga de Cleones (Κλεωναί) pertanyia a Argòlida. Era entre l'antiga Corint i Argos, al nord-oest del poble actual d'Agios Vasilios. La seua acròpoli estava formada per tres turons; al més occidental n'hi havia ja un gran assentament durant l'època micènica. La ceràmica de l'edat del bronze trobada en aquest lloc abasta períodes des de l'hel·làdic mitjà fins al hel·làdic tardà IIIB.[3]

Homer l'esmenta al Catàleg de les naus, i li assigna l'epítet de "ben construïda"; Estrabó en destacava les moltes construccions, protegides per un recinte fortificat.[4][5] Era a 22-23 km al nord d'Argos i a 15 km al sud-oest de l'antiga Corint, des de l'acròpoli de la qual s'albiren encara les muralles. Des de Cleones eixien dos camins a Argos, un era per a carros i l'altre una drecera.[6] S'ha calculat l'extensió del territori de Cleones en 135 km² i la població en uns 8.000 habitants.[7] Pausànies informa que a Esparta hi havia una altar de Latria i Anaxandra, darrere de la tomba d'Eucosmos, fill de Licurg. Aquestes bessones eren filles de Tersandre i netes d'Agamèdides, rei de Cleones.[8]

El gentilici n'és cleoneu (Κλεωαîος), testificat en una inscripció del circa 560 ae i per Píndar.[9][10]

Tot i que no hi ha referències al seu estatus de polis en fonts arcaiques i clàssiques —l'esmenten fonts tardanes com Polibi i Pausànies—, es dedueix que tenia la seua seca, el control dels Jocs Nemeus, i s'esmenten els seus atletes victoriosos en els diferents Jocs Panhel·lènics.[11]

El seu fundador epònim seria o bé Cleones, fill de Pèlops o bé Cleone, filla de l'oceanit Asop. En època de Pausànies hi havia un santuari d'Atena i un altre amb la tomba d'Èurit i Ctèat. Segons la mitologia grega, Hèracles els va matar per haver-se oposat a ell quan lluitava contra el pare d'ells, Augies. Diodor de Sicília puntualitza que matà Èurit a Cleones, on en la seua època (s. I ae) es trobava el temple d'Hèracles. Frickenhaus ha identificat unes restes descobertes a Nemea amb les restes d'aquest temple.[12][13][14]

La seua hostilitat cap a l'antiga Corint el va dur a aliar-se amb Argos, a la qual ajudà a conquistar i arrasar Micenes cap al 468 ae. Dels miceneus supervivents alguns es refugiaren a Cleones.[15][16]

També formaren part del contingent atenés comandat per Cimó II que partí cap a la muntanya Itome per ajudar Esparta a sufocar la rebel·lió dels ilotes i messenis.[nota 1][17]

Els cleoneus formaren part de l'exèrcit argiu que en el segon dia de la batalla de Tanagra (457 ae), arribaren per ajudar els atenesos contra els beocis i espartans. A la nit hi vencien els argius. L'endemà, els tessalis traïren els atenesos i els espartans hi venceren.

L'any 418 ae, en la batalla de Mantinea formaren part de les files argives, que al costat de les ateneses i mantinees s'enfrontaren als espartans i als seus aliats peloponesos.[18] Hi moriren 700 soldats argius de Cleones, Argos i Ornea.[19]

A la primavera del 414 ae, durant la Guerra del Peloponés, l'exèrcit espartà en una ofensiva llançada des de Fliunt, atacà Cleones, però se'n retiraren perquè es desencadenà un terratrèmol que interrompé l'operació contra Argos.[20]

En una inscripció s'esmenta un cleoneu que era proxens d'Atenes abans del 378-377 ae, data del document epigràfic.[22] Si s'accepta la restauració en un decret atenés de 323-322 ae[21] sobre la proxenia, proposada per Piérat, es dedueix que Cleones encara era una polis a la fi del s. IV ae.[22] Segons consta en inscripcions, en les darreres dècades d'aquest segle, perdé la independència i esdevingué una subdivisió de la polis d'Argos.[23][24]

Se n'han conservat la fortificació de l'acròpoli i un recinte emmurallat a la ciutat baixa,[26] tal vegada anterior a la incorporació de Cleones a Argos.

A la fi del s. V ae els cleoneus controlaven la celebració panhel·lènica biennal que es feia al santuari de Zeus de Nemea, els Jocs Nemeus,[28] que devien organitzar des de la fundació al 573 ae.[25]  Alguns ciutadans de Cleones s'alçaren amb la victòria en els Jocs Olímpics dels anys 732 i 456 ae[26] i en els Jocs Nemeus a mitjan s. VI ae.[27]

Cleones encunyà moneda segons el patró d'Egina: d'argent al s. V i de bronze al IV ae. A l'anvers solia figurar el cap d'Hèracles, la pell del lleó de Nemea o un raïm, i al revers una corona de julivert amb les lletres ΚΛ, ΚΛΞ o ΚΛΞΩ.[28][29]

NotesModifica

  1. Per a més detalls, vegeu-ne La rebel·lió del mont Itome.

ReferènciesModifica

  1. Canvi de noms de llocs de Grècia.
  2. Lazarakis, 2005, p. 69-70.
  3. Richard Hope Simpson, Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés).
  4. Homer, Ilíada, II, 570.
  5. Estrabó, Geografia, VIII, 6, 19.
  6. Pausànies, Descripció de Grècia, II, 15. 1.
  7. Sakellariou, Faraklas, p. 122, 125 y 128.
  8. Pausànies, op. cit., III, 16. 6.
  9. Supplementum Epigraphicum Graecum 11.290.6.
  10. Píndar, Nemees, 10, 42.
  11. Hansen, Nielsen, p. 610.
  12. Karo; 1913, p0114.
  13. Pausanias, Descripción de Grecia, II, 15.1
  14. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, IV, 33, 3.
  15. Diodor de Sicília, op. cit., XI, 65; Estrabó, op. cit., VIII, 6, 10.
  16. Pausànies, op. cit., VII, 25, 6.
  17. Diodor de Sicília, op. cit., XI, 64.
  18. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponés, V, 67, 2.
  19. Tucídides, op. cit., V,74,3.
  20. Tucídides, op. cit. VI,95,1.
  21. Inscriptiones Graecae, II2 365
  22. Piérart, 1982, p. 129.
  23. SEG 30,355
  24. IG IV, 616, datada de circa 315 ae.
  25. Píndar, Nemea, 4,17.
  26. Eusebi de Cesarea, Crònica, 101b Helm.
  27. SEG 11,290= ML 9.
  28. Hansen, Nielsen, p. 611.
  29. Sylloge Nummorum Graecorum Cop. Argolis 111-113

BibliografiaModifica

  • Hansen, Mogens Herman; Nielsen; Argolis. An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-814099-1. 
  • Hart, D. P. «The Anciente Nemean Games» (en anglès). Canadian Journal of History of Sport and Physical Education, 8, 1977.
  • Karo, Georg «Archäologische Funde im Jahre 1912» (en alemany). Archäologischer Anzeiger. Sonder-Abdruck aus dem Jahrbuch des Kaiserlich Deutschen Archäologischen Instituts, 3, 1913.
  • Sakellariou, M. V.; Faraklas. «Corinthia-Cleonas». A: Ancient Greek Cities (en anglès). 3. Atenas: Athēnaïko Kentro Oikistikēs, 1971. OCLC 643461987. 
  • Lazaraki, Konstantinos. The Wines of Greece (en anglès). Sterling Publishing Company, 2005. ISBN 1840008970. 
  • Moretti, Luigi «Olympionikai i vincitori negli antichi agoni olympici» (en italiano). Atti della Academia Nazionale dei Lincei, Classe di Scienze morali, storiche e filologiche, Memorie, ser. 8 [Roma], 8, fasc. 52, 1957. OCLC: 715833325.
  • Piérart, Marcel «Argos, Cléonai et le Koinon des Arcadiens» (en francés). Bulletin de correspondance hellénique, 1982 [Consulta: 3 febrer 2014].
  • Piérart, Marcel; Touchais, G. «Pour une approche du panthéon argien par la mythologie: le bouclier d'Athéna» (en francés). Kernos, 91, 1996. DOI: 10.4000/kernos.1166 [Consulta: 3 febrer 2014].
  • Scheer, R. «Kleonai». A: Griechenland: Lexikon der historischen Stätten (en alemany), 1989. 

Enllaços externsModifica