Cloïssa

closca de mol·lusc

Cloïssa és el nom amb què comunament es coneix diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores dels rius i mars. També es poden conèixer com escopinya bordall,[1] escopinya (o simplement copinya), petxina,[2] grum o grúmol[3] i i enclotxa.[4]

Infotaula de nom vulgarCloïssa
Nom vulgar sense valor taxonòmic
Clams.JPG
Cloïsses
Organismes amb aquest nom
Dins la classe Bivalvia:
  • diverses espècies

Se sol associar el nom de cloïssa a l'espècie Tapes decussatus que té uns 5 cm d'amplada i uns 8 cm de llargada, té les valves ovals i s'hi observen unes estries molt fines que es creuen amb unes altres de concèntriques. La coloració pot variar entre el groc, el verd o el gris. Actualment la cloïssa més habitual en els mercats a Catalunya és la cloïssa japonesa (Venerupis philippinarum)

BiologiaModifica

Les cloïsses aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que sembla a una llengua. Aquest és cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que fa possible l'obertura i tancament de la petxina.

S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35 °C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.

S'alimenta de petits éssers vius mitjançant la filtració d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundació és externa.

 
Cloïssa gegant, Tridacna gigas

EspèciesModifica

Existeixen diverses espècies que en diversos llocs anomenen cloïsses:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 11 abril 2020].
  2. «Pechina». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  3. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 11 abril 2020].
  4. Catalanes, Associació Internacional de Llengua i Literatura. Miscel·lània Germà Colón. L'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 978-84-7826-583-1. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloïssa