Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.
  | |
| Nom original | (la) Chlodovechus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 466 (Gregorià) valor desconegut |
| Mort | 27 novembre 511 (44/45 anys) París |
| Sepultura | Abbey of St Genevieve (en)  |
| Rei dels francs | |
| 481 – 27 novembre 511 ← Khilderic I – Teodoric I d'Austràsia, Clodomir, Khildebert I, Clotari I → | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
| Altres | |
| Títol | Rei dels francs (481–511) |
| Dinastia | Dinastia Merovíngia |
| Cònjuge | princesa franca anònima Clotilde de Borgonya (493–511) |
| Fills | Teodoric I d'Austràsia (  princesa franca anònima)Khildebert I ( Clotilde de Borgonya)Clotari I ( Clotilde de Borgonya)Clodomir ( Clotilde de Borgonya)Ingomer ( Clotilde de Borgonya)Clotilde ( Clotilde de Borgonya) |
| Pares | Khilderic I i Bisina |
| Germans | Audofleda, Lanthilde (en) i Aboflede (en) |
 | |
El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica.
El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París) en 508.[1]
Després de la victòria a la batalla de Tolbiac i aconsellat per la seva esposa Clotilde de Borgonya, en 496 va convertir-se al cristianisme del Credo de Nicea, sent ser batejat per sant Remigi de Reims.[2] Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i posant al seu favor la població romana.[3] Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les, va dur a terme campanyes per expulsar els visigots i burgundis de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[4]
Induït per la seva dona, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacar el Regne de Burgúndia en 500.[5] Clodoveu va rebre una sol·licitud de Godegisil, germà de Gundebald, que li va prometre la seva submissió si el rei franc l'ajudava a derrotar el seu germà per apoderar-se de tot el regne de Borgonya. Els tres exèrcits, el de Gondebaud, el de Godegisil i el de Clodoveu, es trobaren prop de Dijon, on Godegisil revelà la seva traïció i uní les seves tropes a les de Clovis. Gundebald, perseguit per l'enemic, va fugir per trobar protecció fins a Avinyó.
El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia.
A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills.
ReferènciesModifica
- ↑ Kelley, Russell. The Making of Paris (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021, p. 10. ISBN 9781493050543.
- ↑ Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 98.
- ↑ Frank L. Kidner, Maria Bucur, Ralph Mathisen, Sally McKee, Theodore R. Weeks. The Global West: Connections & Identities (en anglès). 3a ed.. Cengage Learning, 2018, p. 199. ISBN 9781337671057.
- ↑ Historia Francorum (en llatí). llibre 2.
- ↑ Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99.
BibliografiaModifica
- Gibbon, Edward. «capítol XXXVIII». A: The history of the decline and fall of the Roman empire, Volum 4, 1840, p. 291-341 [Consulta: 3 febrer del 2012].
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clodoveu I |