Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Infotaula de personaClodoveu I
Jean de Tillet - Clovis Ier roy crestien - Recueil des rois de France.jpg
modifica
Nom original(la) Chlodovechus modifica
Biografia
Naixementc. 466 (Gregorià) modifica
Tournai modifica
Mort27 novembre 511 modifica (44/45 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentAbbey of St Genevieve (en) Tradueix modifica
Rei dels Francs
481 – 27 novembre 511
← Khilderic ITeodoric I d'Austràsia, Clodomir, Khildebert I, Clotari I →
Cònsol de l'Imperi Romà
modifica
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Altres
TítolRei dels Francs (481–511) modifica
DinastiaDinastia Merovíngia
Cònjugefrankish princess (en) Tradueix
Clotilde de Borgonya (493–511) modifica
FillsTeodoric I d'Austràsia
Khildebert I
Clotari I
Clodomir
Ingomer (en) Tradueix
Clotilde modifica
ParesKhilderic I modificaBisina modifica
GermansAudofleda, Lanthilde (en) Tradueix i Aboflede (en) Tradueix modifica

Find a Grave: 21067 Modifica els identificadors a Wikidata
El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu.

El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica.

El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. Va establir la capital a Lutècia (actual París). En 496 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims.[1] Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis va dur a terme campanyes per expulsar-los de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[2] Induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500.[3]

El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills.

ReferènciesModifica

  1. Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 98. 
  2. Historia Francorum (en llatí). llibre 2. 
  3. Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clodoveu I