Clorocalcita

La clorocalcita és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al subgrup de la clorocalcita. Rep el seu nom de la seva composició química.

Clorocalcita
Fórmula química	KCaCl₃
Epònim	clor, calci i composició química
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campania, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.09
Dana	11.1.3.1
Heys	8.4.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,35Å; b = 10,44Å; c = 7,25Å;
Color	blanc, violeta
Exfoliació	bona, en forma de cubs
Duresa	2,5 a 3
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	no discernible
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1872
Símbol	Ccal
Referències

Característiques

La clorocalcita és un halur de fórmula química KCaCl₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls pseudocúbics, amb modificacions pseudoctaèdriques i pseudododecaèdriques. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clorocalcita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1872 al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia), en fumaroles volcàniques actives, associada a altres minerals com: silvita, halita o hematites. També s en'ha trobat a la mina Desdemona, a Peine (Baixa Saxònia, Alemanya), en aquest cas associada a halita i a taquihidrita.