Clostridium difficile
Clostridium difficile és una espècie de bacteri del gènere Clostridium, els quals són bacils grampositius formadors d'espores i anaerobis estrictes. C. difficile forma part de la flora intestinal normal en un petit nombre d'individus sans i de pacients hospitalitzats.[1] C. difficile és la causa més important de colitis pseudomembranosa,[2] una infecció del còlon, amb freqüència secundari a l'erradicació de la flora sapròfita per l'ús extens d'antibiòtics. El tractament en general està basat a suspendre els antibiòtics amb excepció d'anti-clostridials, com el metronidazol.
 Colònies de C. difficile en agar sang.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | colitis pseudomembranosa |
| Tinció de Gram | Grampositiu |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Prokaryota |
| Regne | Bacteria |
| Fílum | Firmicutes |
| Classe | Clostridia |
| Ordre | Clostridiales |
| Família | Clostridiaceae |
| Gènere | Clostridium |
| Espècie | Clostridium difficile Hall & O'Toole, 1935 |
Els clostridis són bacteris mòbils que es troben universalment en la naturalesa, amb especial prevalença en la terra. Sota el microscopi es veuen com bastonets de llumins amb una inflor localitzada en un extrem terminal. Les cèl·lules de C. difficile són grampositives i les colònies mostren un creixement òptim en ser sembrades sobre agar sang a temperatures corporals humanes. Quan el mitjà que els rodeja es torna estressant, el bacteri produeix endòspores que toleren les condicions extremes que d'una altra manera destruiria al microorganisme. Descrites per primera vegada per Hail i O'Toole en 1935, el llavors cridat C. difficile, per la seva gran resistència als inicials intents de conrear l'espècie i si era sembrada, creixia molt lentament en els cultius.[3]
C. difficile és un bacteri comensal de l'intestí humà en una minoria de la població. Els pacients qui han estat per llarg temps hospitalitzats o en residències de cures especials tenen una major probabilitat de ser colonitzats per aquest organisme. En petites quantitats, no tendeix a causar danys de significat clínic. Els antibiòtics, especialment els d'activitat amb ampli espectre, causen un desequilibri de la flora intestinal, duent a una sobrepoblació pel C. difficile. Això comporta la colitis pseudomembranosa.
Factors de virulència Modifica
- Enterotoxina (toxina A). Produïx quimiotaxi; indueix la producció de citocines amb hipersecreció de fluid; produeix necrosi hemorràgica.
- Citotoxina (toxina B). Indueix la despolimerització de l'actina amb la pèrdua del citoesquelet cel·lular.
- Factor d'adhesió. Intervé en la unió a les cèl·lules colòniques humanes.
- Hialuronidasa. Produeix activitat hidrolítica.
- Formació d'endòspores: permet la supervivència del microorganisme durant mesos en el medi hospitalari.
Clínica Modifica
La toxina produïda per C. difficile és la responsable de malalties gastrointestinals associades a antibiòtics, que van des d'una diarrea relativament benigna i autolimitada, fins a una colitis pseudomembranosa greu que posa en risc la vida.
Epidemiologia Modifica
El microorganisme és ubic. Colonitza l'intestí d'una petita proporció d'individus sans (menor al 5%). L'exposició a antibiòtics s'associa amb el sobrecreixement i posterior malaltia (infecció endògena). C. difficile és resistent a la majoria dels antibiòtics, més encara, és capaç de créixer sota aquestes condicions. Es transmet de persona a persona per via oral-fecal. Degut al fet que l'organisme forma espores resistents a la calor (termoresistents), pot romandre en un hospital o residència d'ancians durant llargs períodes. Pot ser cultivada a gairebé qualsevol superfície de l'hospital. Per exemple, les espores es poden detectar en les habitacions de l'hospital amb pacients infectats (fonamentalment al voltant dels llits i banys), podent ser una font exògena d'infecció (malaltia nosocomial). Un cop les espores són ingerides, passen per l'estómac il·leses per ser àcid-resistents. Evolucionen a la seva forma vegetativa en el colon, on es multipliquen.
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clostridium difficile |
- ↑ Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004, pp. 322-4. ISBN 0-8385-8529-9.
- ↑ «Pseudomembranous Colitis». eMedicine. WebMD, 01-07-2005. [Consulta: 11 gener 2007].
- ↑ Hall I, O'Toole E «Intestinal flora in newborn infants with a description of a new pathogenic anaerobe, Bacillus difficilis». Am J Dis Child, 49, 1935, pàg. 390.