Obre el menú principal

Clotilde Bosch i Carbonell

Pintora catalana, esposa d'Ildefons Cerdà i mare de Clotilde Cerdà

Clotilde Bosch i Carbonell (Barcelona, 1829 - Pará, Brasil 17 d'abril de 1900[1]),[2] fou una pintora del segle XIX. Va ser coneguda per estar casada amb l'enginyer Ildefons Cerdà i ser la mare de la famosa concertista d'arpa "Esmeralda Cervantes", nom artístic de Clotilde Cerdà i Bosch. Aquesta, però, segons l'historiador amateur Fernando Alcolea Albero, no era filla de Cerdà, tot i que la va reconèixer i li va donar el seu cognom.[3]

Infotaula de personaClotilde Bosch i Carbonell
Biografia
Naixement 1829
Barcelona
Mort valor desconegut.
Activitat
Ocupació Pintora
Família
Cònjuge Ildefons Cerdà i Sunyer
Fills Clotilde Cerdà i Bosch
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era filla de l'indià i industrial Josep Bosch i Mustich (1853), qui havia fet fortuna com a industrial cotoner a Cuba. De retorn a Catalunya va ser director del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, banquer i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[4]

Els germans de la pintora, Josep i Rafael Bosch i Carbonell varen ser diputats a Madrid el 1881 i 1886, respectivament.[5]

Es va casar el 20 de juny de 1848, als 19 anys, amb l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), autor de la reforma de l'Eixample de Barcelona.[6] amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1862),[7] que va ser una coneguda instrumentista d'arpa.[8] La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseqüència del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.[7]

Cerdà no estava d'acord que la petita Clotilde rebés una educació artística i la seva mare la va portar a Roma on comptava amb el suport dels pintors espanyols allà instal·lats, com Eduardo Rosales, Marià Fortuny, Lorenzo Vallés i Alejo Vera.[3] Va comptar amb la formació del pintor napolità Michele Cammarano (Nàpols 1835 – 1920) que va residir a Roma entre 1865 i 1866. Durant la seva estada a Itàlia va pintar l'obra "Llac de Castelgandolfo" (o "Llac Albano") que va presentar a l'Exposició Nacional de 1866.

ReferènciesModifica

  1. «esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 12, Núm. 1168 (15 abr. 1902) Ed. Vespre, pàg.1.
  2. El segon cognom figura en algunes fonts com a "Calmell". S'ha fet servir, no obstant, "Carbonell", ja que és la que figura a Estapé 2001, p. 102, una de les primeres biografies completes de Cerdà.
  3. 3,0 3,1 Alcolea Albero, 2013.
  4. «Relació d'Acadèmics». RACBA, 2005. [Consulta: 4 agost 2015].
  5. Llistat de diputats històrics al Congrés dels Diputats
  6. Estapé, 2001, p. 102.
  7. 7,0 7,1 Inventari de la documentació personal de Cerdà lliurada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  8. Simón Palmer, María del Carmen (CSIC): Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas Instituto Cervantes, agost de 1986

BobliografiaModifica