Club Esportiu Constància d'Inca

El Club Esportiu Constància d'Inca és el club de futbol més representatiu de la ciutat d'Inca (Mallorca). Va ser fundat l'any 1922 i es coneix principalment pel seu primer equip masculí, que competeix actualment a Tercera Federació - Grup XI. El seu primer equip femení juga a la Femenina Autonòmica i el seu primer equip juvenil masculí participa en la Divisió d'Honor. A més, té un futbol base amb dotzenes d'equips.[1]

Infotaula d'organitzacióCE Constància
Club Esportiu Constància d'Inca
Dades
SobrenomConstanciers, inquers, blanc-i-negres
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Creació2 de desembre de 1922
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaTercera divisió espanyola de futbol Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportiva del clubNou Camp d'IncaInca (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Carretera de Sineu, s/n
PresidènciaValeria Bouzada
Entrenador principalGuillem Llaneras
Altres
Color          blanc, negre
Equipament esportiu
PatrocinadorColonya Caixa Pollença
Fundación de Ayuda contra la Drogadicción Modifica el valor a Wikidata

Lloc webceconstancia.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: club.constancia Twitter (X): CEConstancia Instagram: ceconstancia LinkedIn: club-esportiu-constancia Youtube: UCdS8Hb8hTR8mXZFEAGwicxw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Constància ha militat 11 temporades a Segona Divisió durant el segle XX, convertint-se en el segon equip més exitós de les Illes Balears. A més, ha jugat més de seixanta temporades a Tercera Divisió, sent l'equip balear amb més aparicions en aquesta competició.

Disputa els seus partits al Nou Camp d'Inca, a la ciutat d'Inca, camp del club des de la seva inauguració l'any 1964. Amb una capacitat de 10.000 persones, és el segon estadi de futbol amb més capacitat de les Illes Balears.

Porta d'entrada del Nou Camp d'Inca
Porta d'entrada del Nou Camp d'Inca

Història

modifica

Evolució de nom

modifica
  • Constancia Foot-ball Club (1922-1941)
  • Club Deportivo Constancia (1941-2010)
  • Club Esportiu Constància (2010-present)[2]

Inicis de futbol a Inca

modifica

El primer equip de futbol d'Inca va ser el FC Inca (1910), la secció de futbol del Centro Recreativo a la mateixa ciutat, però aquest equip va cessar la seva activitat uns mesos després de fundar-se.[3] Inca es trobava sense club durant molts anys seguits, cosa que va canviar l'any 1921 amb la fundació del FC Inquense, lligat al mateix centre recreatiu.[4]

Fundació del CE Constància (1922)

modifica

El Club Esportiu Constància es va fundar el 2 de desembre de 1922 com a secció filial de la societat de socors mutus del mateix nom.[5] Inicialment, s'hi va haver una rivalitat entre el Constància i l'Inquense, però en superar el primer al segon, l'Inquense es va dissoldre i els seus jugadors es van incorporar en el Constància.[6]

L'any 1924, el Constància va debutar al Campionat de Mallorca, on va anar cobrant molta d'importància en el panorama del futbol mallorquí. Mentrestant, el Constància es desenvolupà com un club de base principalment obrera, en tant que Inca era una població amb una quantitat important de fàbriques.[7] A més, es va convertir en un símbol del futbol de la Part Forana, sent l'equip més potent fora de Palma.[8]

Anys 30. Creixement, títols i guerra

modifica

Els anys trenta, el Constància ja era el principal competidor de l'Alfons XIII (l'actual RCD Mallorca), cosa que va fer créixer la seva rivalitat, accentuada per la contraposició social dels aficionats d'una entitat i l'altra. Es va endur el Campionat de Balears de futbol una vegada (1935), i el de Mallorca tres vegades consecutives (1933, 1934 i 1935).

L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 va influir molt el desenvolupament del club. Segons investigacions recents, el Constància va ser un dels equips més represaliats d'Espanya i quatre dels seus jugadors van ser executats per les tropes franquistes.[9] Durant la guerra, les competicions es van seguir jugant i el Constància es va proclamar campió del Campionat de Mallorca per quarta vegada la temporada 1938-39.

Anys 40. Ascens a Segona i gairebé a Primera

modifica

En acabar la Guerra Civil el 1939, es van reestructurar les competicions de futbol a Espanya i el Constància va ser seleccionat per jugar a Segona Divisió pel seu campionat de la temporada anterior. Va baixar, però, l'any següent, i va tornar per la temporada 1941-42.[10] El Constància va mantenir la categoria durant quatre anys consecutius, i és especialment destacable la temporada 1943-44, on va finalitzar la temporada regular en el tercer lloc i va quedar a un partit de la Primera Divisió.[11] La temporada següent, la 1944-45, es va jugar la permanència en un enfrontament directe amb el seu principal rival, el CD Mallorca, i el partit es resolgué favorablement al Mallorca després d'un polèmic arbitratge d'Agustí Cruellas, recordat a Inca durant dècades, i va haver de jugar una promoció per a romandre a Segona Divisió, la qual va perdre i, així, va descendir a Tercera Divisió.[12]

Anys 50. Tocant fons

modifica

Després del descens a Tercera Divisió el 1945, el Constància no va aconseguir recuperar la categoria perduda i fins i tot va haver de cessar la seva activitat temporalment durant la temporada 1951-52 després d'una greu crisi institucional i econòmica. Va baixar a categories regionals, però va recuperar la tercera categoria uns anys després.[11]

Anys 60. Últims anys a Segona

modifica

Després d'una gran temporada, el Constància va pujar per tercer cop a Segona Divisió l'any 1962. Tot i romandre més temporades consecutives a la segona categoria estatal que durant els anys 40, les sis temporades entre el 1962 i el 1968 va obtenir classificacions més decebedores. La temporada 1967-68 seria l'última de les onze temporades del Constància a Segona.[11] També als anys 60, concretament el 29 d'agost de 1965, el Constància va inaugurar el Nou Camp d'Inca.[13]

 
Escut simplificat i castellanitzat del CE Constància al Nou Camp d'Inca

Resta del segle XX. Enfonsar i consolidar-se a Tercera

modifica

El descens del 1968 va causar una nova crisi dins el club, que va acabar amb un descens successiu, aquest cop a les categories regionals. El Constància va tardar cinc anys a recuperar la Tercera Divisió, una categoria que no deixaria gairebé mai més.

També es va perdre definitivament la rivalitat amb el RCD Mallorca després de baixar a Tercera per la falta d'enfrontaments directes i la distància geogràfica.

Durant la resta del segle XX, el Constància va jugar totes les temporades a Tercera Divisió, excepte una temporada a Segona Divisió B (1987-88) i dues temporades a Regional Preferent (1990-92).

Segle XXI. Un nou ascens i el centenari

modifica

La dinàmica de les dècades finals del segle XX no van canviar durant les primeres dècades del segle XXI. El Constància només ha acumulat temporades a Tercera Divisió (fins al 2021) i Tercera Federació (des del 2021), excepte una estança de dues temporades a Segona Divisió B (la 2012-13 i la 2013-14), les seves últimes temporades fora de l'actual quinta categoria del futbol estatal.[14][15]

El 2022, l'any de les celebracions del centenari del naixement del club, el Constància va ser distingit amb la Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa de Mallorca, concedida pel Consell Insular de Mallorca.[16] A més, es varen dissenyar un escut i una samarreta pel centenari.[17]

 
Marcador del Nou Camp d'Inca

El Constància juga els partits com a titular al Nou Camp d'Inca, que té una capacitat de 10.000 espectadors i és de gespa natural. Va ser inaugurat el 29 d'agost de 1965. És el camp de futbol amb més capacitat de les Illes Balears després de l'Estadi de Son Moix.

Anteriorment havia jugat en diversos camps. El primer va ser el Camp des Blanquer, estrenat el 1923. El 1929 va estrenar el Camp des Cós, el qual va haver de subhastar per mor de la crisi que el club patí.[5]

Presidents

modifica

Durant la seva història, el Constància ha tingut, com a mínim, 35 presidents.[18]

President Període President Període
Miguel Beltrán Planas 1922-25 Juan Amer Llobera 1969-73
Bartomeu Payeras Ferrer Jaume Moyer Martorell 1973-77
Lorenzo Marqués Ramis Andreu Pol Bonín 1977-79
Pere Siquier Martí 1939-42 Jordi Cerdà Borràs 1979-86
Bartomeu Fluxà Mut José García Cerdà 1986-90
Andrés Mateu Pericàs Manuel García Alba 1990-91
Rafel Ramis Àngel García Bonafè 1991-95
Luis Aguacil Montis Miquel Llompart Mora 1995-98
Miguel Guasp Ferrer Andreu Sacares Genestra 1998-99
Andreu Bestard Oliver 1952-55 Antonio Martorell Llompart 1999-2001
Pere Prast Janer 1955-56 Jorge Guirado Martínez 2001-11
Antoni Prats Balaguer 1956-57 Antonio Ramis Martínez 2011-14
Antoni Benàssar Rolando 1960-63 Gabriel Burguera Canals 2014-16
Antoni Ferrari Campaner 1963-66 Andreu Gili Biscaí 2016-17
Miquel Sastre Terrasa 1966-67 Rafel Palou Amer 2017-23
Mateu Pieras Balle 1967-68 Valeria Bouzada 2023-present
P. Siquier 1968-69
A. Melis
T. Vaquer

Dades del Club

modifica

Temporades

modifica

Classificacions a la Lliga espanyola

modifica
  • 1939-40: 2a Divisió (5è)
  • 1940-41: 3a Divisió (1r)    
  • 1941-42: 2a Divisió (4t)
  • 1942-43: 2a Divisió (3r)
  • 1943-44: 2a Divisió (3r)
  • 1944-45: 2a Divisió (12è)  
  • 1945-46: 3a Divisió (2n)
  • 1946-47: 3a Divisió (5è)
  • 1947-48: 3a Divisió (6è)
  • 1948-49: 3a Divisió (7è)
  • 1949-50: 3a Divisió (15è)
  • 1950-51: 3a Divisió (14è)  
  • 1951-52: 1a Regional -- (a)
  • 1952-53: 1a Regional (1r)    
  • 1953-54: 3a Divisió (9è)
  • 1954-55: 3a Divisió (2n)
  • 1955-56: 3a Divisió (8è)
  • 1956-57: 3a Divisió (5è)
  • 1957-58: 3a Divisió (3r)
  • 1958-59: 3a Divisió (2n)
  • 1959-60: 3a Divisió (9è)
  • 1960-61: 3a Divisió (2n)
  • 1961-62: 3a Divisió (1r)    
  • 1962-63: 2a Divisió (12è)
  • 1963-64: 2a Divisió (10è)
  • 1964-65: 2a Divisió (13è)
  • 1965-66: 2a Divisió (13è)
  • 1966-67: 2a Divisió (14è)
  • 1967-68: 2a Divisió (16è)  
  • 1968-69: 3a Divisió (17è)  
  • 1969-70: 1a Regional (3r)
  • 1970-71: 1a Regional (4t)
  • 1971-72: Reg. Preferent (1r)  
  • 1972-73: Reg. Preferent (9è)
  • 1973-74: Reg. Preferent (2n)  
  • 1974-75: 3a Divisió (3r)
  • 1975-76: 3a Divisió (10è)
  • 1976-77: 3a Divisió (15è)
  • 1977-78: 3a Divisió (12è)
  • 1978-79: 3a Divisió (11è)
  • 1979-80: 3a Divisió (4t)
  • 1980-81: 3a Divisió (2n)
  • 1981-82: 3a Divisió (2n)
  • 1982-83: 3a Divisió (1r)  
  • 1983-84: 3a Divisió (1r)  
  • 1984-85: 3a Divisió (8è)
  • 1985-86: 3a Divisió (5è)
  • 1986-87: 3a Divisió (4t)  
  • 1987-88: 2a Divisió B (17è)  
  • 1988-89: 3a Divisió (8è)
  • 1989-90: 3a Divisió (17è)  
  • 1990-91: Reg. Preferent (7è)
  • 1991-92: Reg. Preferent (3r)  
  • 1992-93: 3a Divisió (15è)
  • 1993-94: 3a Divisió (8è)
  • 1994-95: 3a Divisió (11è)
  • 1995-96: 3a Divisió (5è)
  • 1996-97: 3a Divisió (1r)  
  • 1997-98: 3a Divisió (2n)
  • 1998-99: 3a Divisió (1r)  
  • 1999-00: 3a Divisió (2n)
  • 2000-01: 3a Divisió (5è)
  • 2001-02: 3a Divisió (3r)
  • 2002-03: 3a Divisió (2n)
  • 2003-04: 3a Divisió (6è)
  • 2004-05: 3a Divisió (1r)  
  • 2005-06: 3a Divisió (13è)
  • 2006-07: 3a Divisió (15è)
  • 2007-08: 3a Divisió (6è)

  - Campionat de Lliga
  - Ascens
  - Descens

(a) a la temporada 1951-52 l'equip havia estat descendit administrativament de Segona i sancionat sense poder competir per acumulació de deutes.

Palmarès

modifica

Tornejos estatals

modifica
  • Tercera divisió (8): 1940-41, 1961-62, 1982-83, 1983-84, 1996-97, 1998-99, 2004-05, 2011-12
  • Subcampió Tercera divisió (9): 1945-46, 1954-55, 1958-59, 1960-61, 1980-81, 1981-82, 1997-98, 1999-00, 2002-03
  • Categories regionals (2): 1952-53, 1971-72
  • Subcampió de categories regionals (1): 1973-74

Tornejos regionals

modifica

Jugadors destacats

modifica

Internacionals amb les seves seleccions

modifica

Altres jugadors destacats

modifica

Referències

modifica
  1. «Federació Futbol de les Illes Balears - Consulta De Clubs». [Consulta: 3 juny 2024].
  2. «Club Esportiu Constància :: La Futbolteca. Enciclopedia del Fútbol Español» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 juny 2024].
  3. García Gargallo, 2023, p. 5.
  4. García Gargallo, 2023, p. 8.
  5. 5,0 5,1 Dolç, Miquel (ed.). Gran Enciclopèdia de Mallorca, tom III. Palma: Promallorca edicions, 1989, p. 317-8. ISBN 84-86.617.02-2. 
  6. García Gargallo, 2023, p. 9.
  7. Capellà, Llorenç. L'esport a les Balears (1936-1959). Conselleria de Cultura, Educació i Esport (Govern Balear), 1995, p. 76-79. ISBN 84-86617-27-8. 
  8. García Gargallo, 2023, p. 11.
  9. García Gargallo, 2023, p. 13.
  10. García Gargallo, 2023, p. 14.
  11. 11,0 11,1 11,2 García Gargallo, 2023, p. 15.
  12. Montes de Oca, Carlos «68 años después de Cruellas». Última Hora, 14-05-2013.
  13. Quetglas Martorell, 2022, p. 17.
  14. García Gargallo, 2023, p. 16.
  15. Quetglas Martorell, 2022, p. 18.
  16. «Premis, honors i distincions 2022». [Consulta: 27 octubre 2022].
  17. «El CE Constància presenta l'escut del centenari» (en idiomawebmodel). [Consulta: 3 juny 2024].
  18. Quetglas Martorell, Andreu. 100è Aniversari de la Fundació del CE Constància d'Inca. Palma: Comissió del Centenari del CE Constància d'Inca, 2022, p. 20. DL PM 00617-2022. 

Bibliografia

modifica
  • García Gargallo, Manuel «Los 100 años del Constancia de Inca» (en castellà). Cuadernos de Fútbol. CIHEFE, vol. 149, 01-01-2023. ISSN: 1989-6379.
  • Quetglas Martorell, Andreu. Síntesis histórica del CD Constancia (en castellà). Inca: Impr. Colón, 1982. 
  • Quetglas Martorell, Andreu. 100è Aniversari de la Fundació del CE Constància d'Inca. Palma: Comissió de Centenari del CE Constància d'Inca, 2022. DL MP 00617-2022. 

Enllaços externs

modifica