Club Lleida Esportiu

Club de futbol català

El Lleida Esportiu Terraferma Club de Futbol és un club de futbol català de la ciutat de Lleida. Va ser fundat el 12 de juliol de 2011 i milita a la Segona Divisió B.[1][2][3]

Infotaula d'organitzacióClub Lleida Esportiu
Lleida Esportiu Terraferma Club de Futbol
Lleida Esportiu Escut.png Lleida Esportiu Escut.png
Dades
SobrenomBlaus
de la terra ferma
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació2011 (refundació UE Lleida)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona divisió espanyola de futbol B Modifica el valor a Wikidata
EstadiCamp d'Esports de LleidaLleida . 15.000 Pictograms-nps-services-theater4.svg Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAlbert Esteve (en) Tradueix (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalManuel Jesús Casas García (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          blau, blanc
Equipament esportiu

Lloc weblleidaesportiu.cat Modifica el valor a Wikidata
Instagram: lleidaesportiu_oficial Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

HistòriaModifica

2011-2012, inici d'una nova etapa

L'estiu del 2011 la Unió Esportiva Lleida desapareixia i s'obria una subhasta perquè algú adquirís els actius del club (la llicència federativa, que donava dret a jugar a Segona B, a més de les instal·lacions, el personal i l'estructura del futbol base). Anabel Junyent, presidenta en l'última etapa de la UE Lleida, va guanyar inicialment la subhasta, però no va poder complir els acords a què s'havia compromès i el jutge va prendre-li els drets per donar-los a Sisco Pujol, president de l'EFAC Almacelles, que inscriuria el nou club amb el nom de Lleida Esportiu.[4]

L'endemà que Sisco Pujol, es fes amb la Unitat Productiva (els drets federatius per a jugar a la categoria) de la desapareguda UE Lleida, va decidir presentar la seva dimissió irrevocable per certs desentesos entre la directiva a l'hora del repartiment accionarial.[5] Pujol pretenia un 51% i la resta de directius apostava per entregar-li un 50%. La resta d'integrants del Lleida Esportiu decideixen continuar amb el projecte i nomenen Albert Esteve com a president en funcions a l'espera de l'elecció del nou màxim representant del club.

A banda de Sisco Pujol, un dels vocals anomenat Eduard Sentias, que havia de fer-se càrrec de l'àrea econòmica del club, també presenta la dimissió. Així, el nou responsable de l'àrea econòmica serà Albert Jové, que substitueix a Sentias; l'advocat Sebastià Mothe ocuparà l'àrea jurídica i Jordi Esteve gestionarà l'àrea esportiva.[6][7]

2012-2013, la primera promoció

Pel que fa pròpiament a l'àmbit esportiu, la temporada 2012-2013 es va assolir el primer play-off d'ascens a la Segona divisió A. La primera ronda es va superar contra el Leganés (2-1 al Camp d'Esports i 1-1 a Butarque), però la segona es va perdre contra el Real Jaén a la tanda de penals,[8] després d'una eliminatòria que havia acabat en empat a 1 en tots dos partits.

2013-2014

En aquesta temporada, el Lleida es va tornar a classificar per a la promoció d'ascens, encadenant dos play-offs consecutius. En aquella ocasió els blaus van vèncer el Toledo a la primera ronda (1-1 al Salto del Caballo i 2-1 al Camp d'Esports), però van tornar a caure a la segona contra un rival que havien derrotat precisament l'any anterior, el Leganés. L'eliminatòria es va resoldre amb un empat a 1 a l'estadi lleidatà i amb un 1-0 al camp madrileny. Aquella mateixa temporada, l'equip blau va arribar als setzens de la Copa enfrontant-se al Betis. L'eliminatòria, no exempta de polèmica, es va resoldre per als sevillans, tot i que el Lleida va estar a punt de passar de ronda. El partit d'anada va acabar 1-2 per al Betis i el de tornada empat a 2.[cal citació]

2014-2015, la desfeta a Cornellà

En aquesta temporada, el Lleida va estar a punt de classificar-se per al play-off, però una derrota al camp del Cornellà, que havia ascendit aleshores, li va impedir de disputar-lo. Aquesta victòria del Cornellà li va assegurar la permanència a la darrera jornada. D'aleshores ençà es va anar forjant la rivalitat entre tots dos clubs.[cal citació]

2015-2016, l'ascens a tocar

La promoció d'ascens no tornaria fins a la temporada 2015-2016, en què l'ascens a Segona A va estar més a prop que mai. A la primera ronda el Lleida va eliminar el Barakaldo sense gaires complicacions: 1 a 0 al Camp d'Esports i empat a 1 a terres basques. A la segona ronda es va enfrontar a un potent filial del Reial Madrid, que va eliminar amb solvència amb un resultat acumulat de 4 a 0 per l'equip de la Terra Ferma. Al partit d'anada els blaus van guanyar per un a zero amb una rematada de xilena d'Óscar Vega que va fer esclatar la graderia d'un Camp d'Esports ple de gom a gom. Al de tornada la victòria fou encara més clara: un zero a tres a l'estadi Alfredo di Stéfano. A la tercera i última ronda, el Lleida va disputar-se una de les darreres places d'ascens a la categoria de plata amb un altre filial, aquest cop el del Sevilla. Tots dos partits van acabar 0-1 beneficiant respectivament cada equip, per la qual cosa al partit de tornada, jugat a la capital andalusa sota un sol de justícia, es va haver de fer la pròrroga i posteriorment els penals. El Lleida, després d'una promoció d'ascens per emmarcar, va perdre als penals. El Sevilla Atlètic, que conseqüentment va ascendir a Segona A, acabaria descendint dues temporades més tard.[cal citació]

2016-2017

En aquesta temporada el Lleida va seguir una trajectòria irregular i no va poder disputar el play-off que la temporada anterior gairebé culmina en l'ascens. El mèrit més important va ser la classificació per jugar la Copa.[cal citació]

2017-2018, el miracle d'Anoeta

A la temporada 2017-2018 es va assolir una altra fita a la Copa. Als setzens de final els blaus van trobar-se la Reial Societat, un equip que disputava en competició europea. A l'anada van guanyar els donostiarres per la mínima al Camp d'Esports, però la tornada va ser un partit totalment diferent. L'equip basc, que va arribar a posar-se 2 a 0 per davant al marcador, va veure com el Lleida li empatava el partit en tan sols dos minuts després del descans, i més tard culminava la remuntada amb un gol de cap del jove Bojan Radulovic, que estrenava el seu comptador particular amb l'equip català. Després de la gesta èpica viscuda a Anoeta, el Lleida va arribar als vuitens de final per enfrontar-se a l'Atlètic de Madrid. El resultat acumulat de l'eliminatòria va ser de 7 a 0 per al conjunt madrileny.[cal citació]

2019-2020, el xoc de la pandèmia

D'ençà d'aquella promoció d'ascens fallida a l'últim sospir, els blaus no l'han tornada a disputar. Els resultats finals de cada temporada permeten que l'equip es pugui classificar per a jugar la Copa del Rei, però no per a disputar el play-off d'ascens. Comptant la temporada 2019-2020, el Lleida Esportiu fa deu anys que competeix a la mateixa categoria. En aquesta temporada, però, es va produir una aturada insòlita de la competició arran de la crisi generada pel coronavirus. La darrera jornada que es va disputar de la lliga regular, la vint-i-vuitena, va ser la del cap de setmana del 7 i 8 de març del 2020. El Lleida era cinquè a quatre punts del líder, el Castelló. La decisió que va prendre la RFEF va ser la de disputar una promoció d'ascens ràpida a la segona meitat de juliol.[9]

2020-2021, la liquidació de la Segona B

La temporada 2020-2021 és la darrera en la qual es disputa el campionat de lliga sota el nom de Segona divisió B. Després de 44 anys, aquesta categoria es liquida en favor de la creació d'una nova estructura organitzativa de la RFEF. L'objectiu d'aquesta remodelació és reduir el nombre d'equips a la tercera categoria del futbol espanyol i, d'aquesta manera, poder-la professionalitzar. En aquest context, el Lleida juga en el subgrup 3A de Segona B amb la resta d'equips catalans a la primera fase del campionat de lliga, en la qual aconsegueix 27 punts i queda en el setè lloc de la classificació. La segona fase es disputa a mode de promoció d'ascens o permanència en funció de la posició que ha ocupat cada equip. Només els tres primers de cada grup opten a ascendir a Segona. L'equip de la terra ferma juga contra els conjunts del subgrup 3B, el dels valencians, per tal d'accedir a la nova Primera divisió RFEF, que equival a mantenir la categoria.

TemporadesModifica

Temporada Grup Categoria Posició Copa del Rei
2011/12 III 2ªB Primera Ronda
2012/13 III 2ªB 4t Segona Ronda
2013/14 III 2ªB 3r Setzens de final
2014/15 III 2ªB Tercera Ronda
2015/16 III 2ªB 4t Tercera Ronda
2016/17 III 2ªB Segona Ronda
2017/18 III 2ªB Vuitens de final
2018/19 III 2ªB Tercera Ronda
2019/20 III 2ªB Primera Ronda

Detall de les temporadesModifica

Temporada Lliga Copa del Rei Altres Competicions Màxim anotador[10]
Categoria Gr Pos PJ PG PE PP GF GC Pts Nom  
2011–12 2ªB III 38 16 11 11 50 40 59 1ª Ronda Copa Federació Setzens final   Asier Eizaguirre 10
2012–13 2ªB II 4t 38 17 15 6 56 34 66 2ª Ronda Copa Catalunya 2ª Fase 3ª Ronda   Jaime Mata 14
PO 4 1 3 0 5 4
2013–14 2ªB III 3r 38 19 11 8 52 35 68 Setzens final Copa Catalunya 2ª Fase 1 Ronda   Jaime Mata 15
PO 4 1 2 1 3 3
2014–15 2ªB III 38 18 7 13 45 34 61 3ª Ronda Copa Catalunya 1ª Ronda   Salva Chamorro 14
2015–16 2ªB III 4t 38 18 13 7 49 22 67 3ª Ronda Copa Catalunya 2ª Ronda   Manuel Onwu 10
PO 6 4 1 1 7 2
2016–17 2ªB III 38 15 11 12 41 41 56 2ª Ronda Copa Catalunya 3ª Ronda   Javi Casares 8
2017–18 2ªB III 38 14 13 11 37 33 55 Vuitens final Copa Catalunya 1ª Ronda   Jorge Félix 10
2018–19 2ªB III 38 15 11 12 46 39 56 3ª Ronda Copa Catalunya 3ª Ronda   Pedro Martín 16
2019–20 2ªB III 28 12 10 6 34 22 46 1ª Ronda Copa Catalunya 2ª Ronda   Xemi Fernández 8

Plantilla 2020/21Modifica

A 28 de gener de 2021[11]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Pau Torres
2 DEF   José Ruiz
4 DEF   Matej Šimić
5 MIG   Abdoulaye Fall
6 MIG   Alejandro Chavero
7 MIG   Joanet
8 MIG   Marc Martínez
9 DAV   Raúl González
10 MIG   Fernando Cano
11 MIG   Abel Molinero
N. Pos. Nac. Jugador
12 DAV   Eneko Jauregi
13 POR   Víctor Vidal
14 MIG   Yasser El Arbaoui
15 MIG   Albert Torras
16 DEF   César Soriano
17 DEF   Eneko Aguilar
18 DAV   Yang Liu
19 MIG   Quim Araujo
20 DAV   Álvaro González
21 DAV   Alpha Bagayoko
22 DEF   Abraham Minero

CessionsModifica

Els jugadors cedits al FC Vilafranca podran ser convocats pel Lleida Esportiu en qualsevol moment de la temporada gràcies a l'acord d'afiliació entre ambdós clubs

N. Pos. Nac. Jugador
 — DEF   Nico Van Rijn (al FC Vilafranca)
 — DEF   Adrià Pladevall (al FC Vilafranca)
 — DAV   Sanku Jabbie (al FC Vilafranca)
 — MIG   Rusi (al FC Vilafranca)
 — MIG   Álex Mejía (al FC Vilafranca)
 — DEF   Sergi Brunet (al CD Binéfar)
 — MIG   Modest Notario (al CD Binéfar)
 — MIG   Carlos Portero (al CF Mollet UE)
 — DAV   Tarik Fillali (al CD Calamonte)

PresidentsModifica

EntrenadorsModifica

UniformeModifica

  • Uniforme titular: Samarreta blava, pantaló blanc i mitges blaves.
  • Uniforme suplent: Samarreta groga, pantaló blanc i mitges blanques.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta quadri-barrada, pantaló vermell i mitges vermelles.

EstadiModifica

Article principal: Camp d'Esports de Lleida

El Camp d'Esports és un dels camps de futbol més antics de Catalunya. Es va inaugurar l'1 de gener de 1919, i en ell hi va jugar un dels primers clubs de Lleida, el Joventut FC. Va ser projectat per l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa. A més de futbol, el camp ha acollit altres esports.

Amb el pas del temps, el Camp d'Esports ha sofert diverses ampliacions i remodelacions, per a dotar-lo d'una capacitat més gran. La renovació més important es va produir l'any 1993, quan la Unió Esportiva Lleida va pujar a Primera Divisió i es va haver d'homologar a les normes de la Lliga de Futbol Professional amb mesures de seguretat, il·luminació i eliminació de les localitats sense seient.

ReferènciesModifica

  1. «Faltan aún por resolverse dos recursos». Mundo Deportivo, 13-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2011].
  2. «Muy cerca de formalizarse el nuevo Lleida Esportiu». Mundo Deportivo, 14-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2011].
  3. «Emili Vicente será el entrenador». Mundo Deportivo, 22-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2011].
  4. «Dos anys per ressuscitar el somni del futbol a Lleida» (en català). Ara.cat, 13-04-2013.
  5. «Lleida: Sisco Pujol dimite». Mundo Deportivo, 15-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2011].
  6. «Los problemas crecen en el Lleida Esportiu». Mundo Deportivo, 16-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2011].
  7. «Completat l'equip gestor del Lleida Esportiu». Mundo Deportivo, 19-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2011].
  8. TV3. «El Lleida cau als penals a Jaén» (en català). [Consulta: 13 abril 2020].
  9. O.R. «El ‘play-off‘ d'ascens a 2a A es jugarà a Andalusia del 18 al 26 de juliol - 09 juny 2020» (en català). [Consulta: 15 juliol 2020].
  10. Tots els gols de la lliga, sense incloure els playoff.
  11. www.lleidaesportiu.cat, Lleida Esportiu. «Primer equip - Lleida Esportiu».

Enllaços externsModifica