Obre el menú principal

Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego. L'any 2001 tenia 148.474 habitants, sent una de les principals ciutats portugueses i la més poblada de la regió Centre. Està situada a poc més de 200 km de Lisboa i a 100 km de Porto, i la banya el riu Mondego. Va ser Capital Nacional de la Cultura el 2003. Limita al nord amb Mealhada, a l'est amb Penacova, Vila Nova de Poiares i Miranda do Corvo, al sud amb Condeixa-a-Nova, a l'oest amb Montemor-o-Velho i al nord-oest amb Cantanhede.

Infotaula de geografia políticaCoïmbra
Coimbra (pt)
Pt-cbr1.png CBR.png
Coimbra04.JPG
Muntatge d'imatges de Coïmbra

Localització
LocalCoimbra.svg
 40° 12′ 40″ N, 8° 25′ 45″ O / 40.211141°N,8.429072°O / 40.211141; -8.429072
EstatPortugal
DistricteDistricte de Coïmbra
Capital de
Població
Total 143.396 (2011)
• Densitat 452,6 hab/km²
Geografia
Superfície 316,83 km²
Altitud 43 m
Festa major 4 de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal 3000–3045
Fus horari
Prefix telefònic 239
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

D'orígens romans, actualment és la ciutat més important al sud de riu Douro, i fou capital del Comtat de Coïmbra, sent residència dels comtes Enric de Borgonya i Teresa de Lleó, pares del primer rei de Portugal, Alfons I, que va néixer en aquesta localitat. Entre 1094 i 1139 fou capital del Segon Comtat de Portugal i entre 1139 i 1255 del Regne de Portugal.

Daten del segle XII els monuments més importants de la ciutat: la Sé Velha (Seu Vella) i les esglésies de São Tiago (Sant Jaume), São Salvador i Santa Cruz, en representació de l'autoritat religiosa i dels diversos ordes que s'establiren a la ciutat.

Fills il·lustresModifica

DemografiaModifica

Població del concelho de Coïmbra (1801 – 2007)
1802 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2007
46 343 32 517 54 105 76 494 106 404 138 930 139 052 146 317 137 212

HistòriaModifica

La ciutat fou l'Aeminium dels romans però durant les invasions dels bàrbars fou arrasada la veïna Conímbriga, a 18 km al sud, i els habitants es van traslladar a Aeminium; el bisbe va traslladar la seu vers a una data entre 580 i 589 i al segle següent el nom de la ciutat va canviar a Conímbriga; fou conquerida per Musa ibn Nusayr (valí d'al-Àndalus 714-716) i els àrabs la van anomenar Kulumriya (variant Kulunbiriya). Es creu que va passar als musulmans per un tractat que li permetia conservar les lleis i propietats. Fou capital d'una kura o districte. Els geògrafs àrabs que la descriuen assenyalen que estava fortificada i al mig d'un territori fèrtil. El 878 fou conquerida pel comte Hermenegild en nom d'Alfons III d'Astúries, però Almansor la va ocupar breument el 985 i la va recuperar finalment el 987. No va passar als cristians altre cop fins al 1064 després d'un setge de 6 mesos. El govern fou donat al mossàrab Sisinand Davidiz que havia tingut paper important en la conquesta. Al-Idrisi el 1154 parla de les seves muralles amb tres portes, esmenta els molins de Mondego, i diu que l'habitaven cristians.

Capital del regne de Portugal a l'edat mitjana, durant el Renaixement la ciutat estrena la seva Universitat de la mà del rei Joan III (1521-1257), alhora que es creaven nombroses escoles com a alternativa a l'ensenyament oficial. Així, la Universitat de Coïmbra és la tercera més antiga d'Europa.

Al segle XVII els jesuïtes arribaren a la ciutat, els quals encapçalaren la construcció de la Seu Nova. Al segle següent, els reis Joan V (1706-1750) i Josep I (1750-1777) enriquiren encara més la ciutat amb la construcció de nous monuments, alguns dels quals a la mateixa Universitat. La invasió francesa i les guerres liberals de principi del segle XIX donaren pas a un període d'estancament la ciutat. Des de llavors, els estudiants de la Universitat s'han convertit en la font de riquesa i dinamisme de Coïmbra i l'han convertida en la ciutat universitària per excel·lència de Portugal.

CulturaModifica

Cal destacar la vigència encara d'antigues pràctiques i costums estudiantils (praxe), així com festes molt concorregudes com la de tardor anomenada Latada, de recepció dels nous estudiants (caloiros), i sobretot la Queima das fitas de final de curs, d'acomiadament dels alumnes llicenciats.

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica