Coalisland (en gaèlic irlandès Oileán an Ghuail) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Tyrone, a la província de l'Ulster. Està a quatre milles de Dungannon. Està situat a la baronia de Dungannon Middle i parròquies civils de Donaghenry i Tullyniskan.[1] Coalisland també és a prop del llac Neagh. Com el seu nom indica, antigament era un centre de mineria del carbó.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCoalisland
Imatge

Localització
Map
 54° 32′ 31″ N, 6° 41′ 38″ O / 54.5419°N,6.6939°O / 54.5419; -6.6939
EstatRegne Unit
PaísIrlanda del Nord
Comtatcomtat de Tyrone Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalBT71 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic028 Modifica el valor a Wikidata

Demografia

modifica

Població del segle xix

modifica

La població de la ciutat va créixer durant el segle xix:[2][3]

Any 1841 1851 1861 1871 1881 1891
Població 451 627 661 598 677 785
Cases 103 120 143 135 159 191

Població del segle XXI

modifica

Segons el darrer cens (29 d'abril de 2001) hi havia 4.917 habitants.

  • 29,6% tenien menys de 16 anys i el 12,4% en tenien 60 o més
  • 48,2% de la població és masculina i el 51,8% era femenina
  • 95,8% eren catòlics irlandesos i el 3,8% són protestants
  • 4,6% de la població de 16–74 estaven a l'atur.[4]

Història

modifica

El 24 d'agost de 1968, el Campanya per la Justícia Social (CSJ) l'Associació pels Drets Civils a Irlanda del Nord (NICRA), i altres grups, es va celebrar la primera marxa dels drets civils a Irlanda del Nord sortint de Coalisland per Dungannon. La manifestació va ser prohibida oficialment, però es va dur a terme, i va transcórrer sense incidents. La publicitat al voltant de la marxa va animar altres grups que protestaven per formar les branques de NICRA[5]

Na Tribloidí

modifica

Entre 1969 i 2001 un total de 20 persones foren assassinades dins o a la vora de Coalisland durant el Conflicte d'Irlanda del Nord. L'Exèrcit Britànic va assassinar un total de 8 persones, 7 dels quals eren militants de l'IRA Provisional i l'altre un civil catòlic,[6] i l'IRA matà 2 soldats britànics, 3 RUCs, 3 soldats de l'UDR, 1 ex soldat de l'UDR i 2 civils catòlics, tots en incidents separats. La UVF fou responsable de d'assassinat d'un catòlic a la vila veïna d'Aughamullan.[7]

Townlands

modifica

Coalisland va sorgir d'una townland anomenada Brackaville[8] i amb el temps l'àrea urbana es va estendre als townlands veïns. Aquests inclouen:[9]

  • Annagher/Anagher (de Eanach Thoir que vol dir "pantà oriental")
  • Brackaville (de Bréachmhaoil que vol dir "turó del llop")
  • Derry (de Doire que vol dir "roureda")
  • Gortgonis (de Gort Gonaidh que vol dir "camp de la llenya" o Gort Gabha an Easa que vol dir "camp del ferrater vora la cascada")
  • Gortnaskea (de Gort na Sceach o Gort na Sgeach que vol dir "camp de les espines")
  • Lisnastrane (de Lios an tSruthan que vol dir "fortificació del rierol")

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. «Townlands of County Tyrone». Arxivat de l'original el 2009-10-03. [Consulta: 6 juny 2013].
  2. «Census of Ireland 1851». Enhanced Parliamentary Papers on Ireland.[Enllaç no actiu]
  3. «Census of Ireland 1891». Enhanced Parliamentary Papers on Ireland. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 6 juny 2013].
  4. NI Neighbourhood Information Service NISRA
  5. «A Chronology of the Conflict - 1968». Conflict Archive on the Internet (CAIN). Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 6 juny 2013].
  6. «Relatives for Justice».
  7. «CAIN (Conflict Archive on the Internet) - List of Deaths».[Enllaç no actiu]
  8. Ordnance Survey Ireland: Online map viewer Arxivat 2012-08-29 a Wayback Machine. (escollir "historic" per veure les fronteres del townland)
  9. «Northern Ireland Placenames Project». Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 6 juny 2013].