Cobànides
Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols. Es consideraven descendents de Surghan Shira, de la tribu Sulduz, que havia salvat la vida a Genguis Kan.
Dades | |
---|---|
Tipus | estat desaparegut |
Religió | imamisme |
Idioma oficial | persa |
Història | |
Creació | 1335 |
Data de dissolució o abolició | 1357 |
Al servei dels Il-kan de Pèrsia van arribar a la preeminència al segle xiv, tenint la seva base de poder a l'Arran i l'Azerbaidjan i capital a Tabriz[1]
Història
modificaUn membre de la família, l'amir Tudaun, va morir el 1277 en lluita contra els mamelucs a la batalla d'Elbistan. Va deixar un fill, Malik, que fou conegut com a amir Coban (amir Čoban); al servei de diversos il-kans, va contreure matrimoni amb princeses mongoles; va fer front a una conspiració de nobles el 1319, i se'n va sortir, però després fou apartat del poder per Abu Said Bahadur Khan i el 1327 va fugir a Herat on fou executat per la dinastia Kart. Alguns dels seus fills van poder fugir a territori de l'Horda d'Or o a Egipte; altres van morir. Una filla, Bagdad Khatun, casada amb Hasan Buzurg, fundador de la dinastia djalayàrida, es va divorciar d'aquest i es va casar amb Abu Said; acusada de la mort d'aquest fou executada per Arpa Khan, successor d'Abu Said.
Vegeu: Coban
Sota Arpa Khan, una neta de Coban, Delsad Khatun, va fugir cap al Diyarbakir, i el governador de la regió li va donar suport i es va enfrontar a l'il-kan al que va derrotar; després de diverses lluites en què membres de la família van estar al costat del kan o dels djalayàrides, Delsad Khatun es va acabar casant amb Hasan Buruzg. Mentre Hasan Kücük, net de Coban, va reagrupar la família i va derrotar els djalayàrides el 1338 i va formar un domini a l'Azerbaidjan amb seu a Tabriz. Poc després va posar a Sati Beg, germana d'Abu Said Bahadur Khan i vídua de Coban, al tron de Pèrsia. Sati Beg es va haver de casar amb Sulayman Khan un il-kànida controlat per Hasan. Després de diverses lluites els djalayàrides van aconseguir atreure bona part dels partidaris cobànides, però Hasan va conservar el poder fins a la seva mort el 1343. La lluita per la seva successió va enfrontar a Malik Ashraf, germà de Hasan, i altres prínceps, i el primer es va acabar imposant el 1344. Malik Ashraf va tenir nominalment al front de l'estat a kans titelles; un atac a Bagdad, en poder dels djalayàrides, va fracassar el 1347; el 1350 va intentar conquerir Xiraz que estava en mans dels indjúides, igualment sense èxit. Progressivament va perdre suport i el 1357 els seus dominis foren atacats pel kan de l'Horda d'Or que van ocupar Tabriz. Malik Ashraf fou executat i la seva família portada a territori de l'Horda d'Or; altres membres van ser executats a Pèrsia i la dinastia va arribar al final. Alguns descendents viuen avui dia a Khurasan, sobretot a Mashad.
Genealogia
modificaAmir Coban | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Hasan Coban | Timurtaix Coban | Dimaskh Khwadja | Xaikh Mahmud | Bagdad Khatun | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Hasan Kücük | Màlik Aixraf | Delsad Khatun | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modificaBibliografia
modifica- Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
- May, Timothy. «Chūbānids». Encyclopaedia of Islam, THREE. Editada per: Kate Fleet, Gudrun Krämer, Denis Matringe, John Nawas, Everett Rowson. Brill Online, 2016. 4 de juny de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-3/chubanids-COM_24622>
- Article Chobanids a Encyclopaedia Iranica
- B. Spuler, Die Mongolen in Iran, Berlín 1955