Cobogó

maó buit decoratiu

Cobogó és la denominació que rep el maó buit que complementa parets o murs, possibilitant una major ventilació i lluminositat en l'interior de l'immoble, ja sigui residencial, comercial o industrial.[1] El seu nom deriva de les primeres lletres dels cognoms dels tres enginyers brasilers que el van projectar a Recife a finals dels anys vint: el portugués Amadeu Oliveira Coimbra, l'alemany Ernest August Boeckmann i el brasiler Antônio de is.[2] Està inspirat en les gelosies.[3]

Cobogós
Edifici Conjunto Nacional de São Paulo
Façana del mercat Tang Lung Chau de Hong Kong
Restaurant a Baltimore

Els cobogós dibuixen un mosaic geomètric i exerceixen com a element decoratiu funcional, que permet el pas d'aire i llum sense restar privadesa als ocupants de l'edifici ni perjudicant la resistència estructural del mateix.[2] Fou emprat per diversos membres del modernisme brasiler, com Niemeyer o Costa.[4][5]

Inicialment, els cobogós eren fets de ciment. Amb la seva popularització, es va diversificar la gamma de materials, emprant argila, vidre, ceràmica o formigó;[6] variant-ne també el format i disseny.[7] Al tractar-se d'elements prefabricats i de baix cost, el seu ús va estendre's àmpliament durant el boom de la construcció de les dècades de 1950 i 1960.[8]

Referències modifica

  1. «Vocês sabem o que é o cobogó?» (en portuguès brasiler). Ver Mais Design, 12-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-20. [Consulta: 29 setembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Delaqua, Víctor «Cobogós: breve historia y múltiples usos de la luz filtrada» (en castellà). ArchDaily, 14-06-2015. ISSN: 0719-8914 [Consulta: 30 setembre 2022].
  3. Camacho, Darwin Onésimo Jaime; Sacht, Helenice Maria; Vettorazzi, Egon «De los elementos perforados al cobogó: histórico de uso en la arquitectura brasilera y consideraciones sobre su adaptación al clima». PARC Pesquisa em Arquitetura e Construção, 8, 3, 31-01-2018, pàg. 205. DOI: 10.20396/parc.v8i3.8650237. ISSN: 1980-6809.
  4. «Que es cobogó: origen y características + 7 casas con cobogó!» (en espanyol europeu). USO Arquitectura, 09-08-2020. [Consulta: 29 setembre 2022].
  5. Pessôa, José Simões «Desenhar para compreender e lembrar: a arquitetura portuguesa no traço de Lúcio Costa». Risco Revista de Pesquisa em Arquitetura e Urbanismo (Online), 15, 2, 09-07-2018, pàg. 50–59. DOI: 10.11606/issn.1984-4506.v15i2p50-59. ISSN: 1984-4506.
  6. «El Cobogó viene de Brasil para crear celosías de hormigón o cerámica con diseños originales» (en castellà). Revista Interiores, 28-09-2020. [Consulta: 29 setembre 2022].
  7. Vasconcelos, Rosália. «A releitura do Cobogó de Pernambuco» (en portuguès brasiler). Diario de Pernambuco, 17-05-2014. [Consulta: 29 setembre 2022].
  8. «Livro registra história do cobogó, ícone da arquitetura pernambucana» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 03-09-2013. Arxivat de l'original el 2020-12-22. [Consulta: 29 setembre 2022].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobogó