Col·lèmbols

subclasse d'artròpodes
(S'ha redirigit des de: Col·lèmbol)

Els col·lèmbols (Collembola) són una classe del subfílum dels hexàpodes, inclòs en l'embrancament dels artròpodes. Habiten a tots els continents, àdhuc a l'Antàrtida. Són, probablement, els animals més nombrosos de la Terra, ja que, en alguns indrets, hi ha fins a cent mil individus per m².[2]

Infotaula d'ésser viuCol·lèmbols
Collembola Modifica el valor a Wikidata
Isotoma Habitus.jpg
Isotoma sp.
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumHexapoda
ClasseEntognatha
ClasseCollembola Modifica el valor a Wikidata
Avebury, 1870
Ordres
Vegeu text

Es coneixen unes 8.000 espècies.[3] Existeixen fòssils de col·lèmbols del Devonià, de tal manera que són a la Terra des de fa uns 400 milions d'anys.

CaracterístiquesModifica

Presenten un tub ventral anomenat colòfor, un parell d'antenes segmentades en quatre artells (tot i que de vegades, per la subsegmentació, sembla que en tinguin més) i 6 segments abdominals.[4] El nom el reben d'un apèndix retràctil (anomenat furca) amb la qual poden propulsar-se moltes vegades el llarg del seu cos, que no acostuma a superar els 5 mm.

Història naturalModifica

Com que són petits i el seu hàbitat és l'humus o la matèria orgànica en descomposició, solen passar desapercebuts a l'ésser humà; tot i així, alguns poden arribar a ser una plaga, com el Prothorura armata (inicialment Onychiurus armatus), que és un dels pocs col·lèmbols herbívor.[5]

FilogèniaModifica

Segons anàlisis del genoma dels col·lèmbols, la seva filogènia és la següent:[6]



Neelipleona  




Poduromorpha  




Symphypleona  



Entomobryomorpha  





TaxonomiaModifica

La classe dels col·lèmbols es subdivideix en ordres:[3]

ReferènciesModifica

  1. Daly, Howell V.; Doyen, John T.; Purcell, Alexander H. Introduction to insect biology and diversity (en anglès). 2a edició. Nova York: Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-510033-4. OCLC 925231875. 
  2. Ponge, Jean-François «Food resources and diets of soil animals in a small area of Scots pine litter» (PDF). Geoderma, 49, 1–2, 1991, pàg. 33–62. Bibcode: 1991Geode..49...33P. DOI: 10.1016/0016-7061(91)90090-G.
  3. 3,0 3,1 «Class Collembola Lubbock, 1870. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness».
  4. «col·lèmbols». [Consulta: 7 maig 2019].
  5. Hodkinson, I. D.; Coulson, S.; Webb, N. R.; Block, W.; Strathdee, A. T. «Feeding studies on Onychiurus arcticus (Tullberg) (Collembola: Onychiuridae) on West Spitsbergen» (en anglès). Polar Biology, 14, 1, 01-01-1994, pàg. 17–19. DOI: 10.1007/BF00240267. ISSN: 1432-2056.
  6. Sun, Xin; Ding, Yinhuan; Orr, Michael C.; Zhang, Feng «Streamlining universal single‐copy orthologue and ultraconserved element design: A case study in Collembola». Molecular Ecology Resources, 20, 3, 2020, pàg. 706–717. DOI: 10.1111/1755-0998.13146. ISSN: 1755-098X. PMID: 32065730.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·lèmbols