Viquipèdia

Col·lecció Folch de minerals

La Col·lecció Folch de Minerals va ser fundada pel Dr. Joaquim Folch i Girona (1892-1984), fundador de la fàbrica de pintures Industrias Titán S.A. L'any 2021 la col·lecció va ser declarada Bé cultural d'interès nacional[1] i l'any 2023 la Generalitat de Catalunya va arribar a un acord per a adquirir el conjunt de la col·lecció.[2]

Infotaula d'organitzacióCol·lecció Folch de minerals

Arsenopirita, calcopirita, cassiterita i esfalerita de les Mines de Panasqueira (Portugal), procedent del fons de duplicats de la Col·lecció Folch. També es mostra l'etiqueta escrita a mà per Joaquim Folch.
Història
CreacióData inconcreta [a]
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorJoaquim Folch i Girona (-1983)
Actualment per la seva família
ConservadorFamília Folch
Propietat deGeneralitat de Catalunya
Lloc webhttp://www.fabreminerals.com/specimens/RSFOL-folch-minerales-de-referencia.php [b]

Fins aleshores, la col·lecció s'actualitzava i ampliava,[3] a càrrec de la família Folch Girona, la qual ocupà el lloc de responsable i propietària de la col·lecció després de la mort de J. Folch. Aquesta col·lecció fou realitzada per J. Folch durant uns 80 anys de la seva vida. La col·lecció va aribar a tenir uns 15.000 exemplars de minerals documentats, fotografiats, catalogats i ordenats sistemàticament. J. Folch anà recol·lectant els minerals a partir de viatges, intercanvis, per vies comercials, etc.[4] En el moment de l'adquisició per part de la Generalitat de Catalunya la col·lecció comptava amb 11.922 peces;[1] aquesta disminució respete les 15.000 podria haver-se produït per la venda de part dels duplicats de la col·lecció abans que fos declarada Bé cultural d'interès nacional.[5]

La col·lecció actualment es troba a la Fundació Can Costa. El 2012 s'intentà traslladar una part al Museu Etnològic de Barcelona, sense èxit, ja que el Museu Etnològic necessitava reformes. Els experts diuen que "és una de les millors col·leccions mineralògiques privades del món". L'interès de la col·lecció és divers: científic, estètic i plàstic. Les imatges fotogràfiques són visibles a internet.[6][7]

Importància científica modifica

La col·lecció Folch de minerals va ser una de les col·leccions privades[c] més importants a nivell europeu i mundial.[8] La seva mida, la qualitat de les peces i el nombre d'espècimens clàssics impossibles d'aconseguir actualment han fet que sigui reconeguda a nivell mundial.[9] Tot i que disposa d'exemplars d'arreu del món, la col·lecció és especialment rellevant pel que fa a la col·lecció mineral de la Península Ibèrica; per la seva vinculació amb les mines de Bellmunt del Priorat, Joaquim Folch va poder recollir nombrosos espècimens de l'activitat minera de la zona. Així mateix, destaquen minerals com la mil·lerita fibrosa, les sulfosals de les mines de Hiendelaencina i els minerals d'urani de Sierra Albarrana, concretament un cristall de brannerita.[10]

Els minerals de la col·lecció també han estat estudiats per investigadors, un fet que es veu reflectit en la publicació de referències en la literatura científica i de divulgació.[10][11]

  •  
    Baritina de la col·lecció Folch publicada a Els Minerals de Catalunya l'any 1920
  •  
    Cassiterita de la col·lecció Folch publicada com a subcoberta a Minerales y Minas de España, vol IV, l'any 2009.

Notes modifica

  1. ↑ J. Folch realitzà les recol·leccions dels minerals durant un període d'uns 80 anys.
  2. ↑ No és el lloc Web oficial, però incorpora informació de la Fundació i imatges.
  3. ↑ Després de l'adquisició per part de la Generalitat de Catalunya la col·lecció passà a ser pública.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional la Col·lecció Folch de minerals». Generalitat de Catalunya, 30-11-2021. Arxivat de l'original el 25-01-2022. [Consulta: 6 gener 2024].
  2. ↑ «El Govern arriba a un acord per adquirir la Col·lecció Folch Girona de mineralogia, de la qual una part rellevant es fa efectiva mitjançant donació de la família». Generalitat de Catalunya, 28-11-2023. Arxivat de l'original el 06-01-2024. [Consulta: 6 gener 2024].
  3. ↑ Farrés, Cristina «La vida a Suïssa dels propietaris de Pintures Titan». Economía Digital, 2014. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r maig 2016].
  4. ↑ La recerca científica i tecnològica a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. Volum 1. ISBN 84-393-1426-4. 
  5. ↑ «Minerales de Referencia Colección Folch». Fabre Minerals. Arxivat de l'original el 07-01-2024. [Consulta: 7 gener 2024].
  6. ↑ Roca, Francesc «Colors, indústria i també col·leccions...». El Punt Avui, 2012.
  7. ↑ RIBAS TUR, ANTONI «La col·lecció Folch anirà al Barbier». Ara.cat, 2012.
  8. ↑ «Cultura acuerda adquirir la Colección Folch de mineralogía, con 12.000 ejemplares» (en castellà). La Vanguardia, 28-11-2023. [Consulta: 7 gener 2024].
  9. ↑ Burchard, Ulrich; Bode, Rainer. Mineral Museums of Europe, 1986. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y minas de España. Vitoria-Gasteiz: Museo de ciencias naturales de Álava, 2009. ISBN 978-84-95063-99-1. 
  11. ↑ Tomás, Llorenç «Els Minerals de Catalunya». Els Minerals de Catalunya (1919-1920), 1920, pàg. 129-357.

Bibliografia modifica

  • Burchard, U. i Bode, R. (1980). Mineral Museums of Europe. Walnut Hill Publ. Lalling. p.269.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Col·lecció_Folch_de_minerals&oldid=33340925»