Col·lectiu Ronda
El Col·lectiu Ronda és una cooperativa que aplega un centenar d'advocats i advocades que es dedica a l'assessoria jurídica, laboral,[1] fiscal, econòmica i social en pro de la justícia global. Els seus àmbits d'actuació i pràctica jurídica són aquells referents al treball,[2] la salut,[3] l'economia personal, les cooperatives i entitats d'economia social,[4] les relacions amb l'administració, l'habitatge i entorn i el dret penal.[5][6]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | cooperativa de producció  |
| Història | |
| Creació | 1970 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | cronda.coop |
 | |
El naixement del Col·lectiu Ronda es remunta a finals dels anys 1970.[7] Els impulsors van ser un grup d'advocats laboralistes que es van proposar obrir un despatx des del qual defensar els drets de la classe treballadora[8] i de les víctimes del franquisme.[9] Els fundadors van ser vuit persones advocades i vuit persones més com a personal de secretaria.[10]
Referències modifica
- ↑ «"Riders" sense papers treballen per a Glovo sense estar registrats a l'aplicació». TV3, 18-09-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Bassas, Antoni. «El Col·lectiu Ronda veu irresponsable que TMB no retiri els combois amb amiant». [[Ara (diari)|]], 24-10-2018. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «El Col·lectiu Ronda promou una acció col·lectiva entre els afectats per la intoxicació d'aigua d'Eden Springs». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Compareixença al Parlament del Col·lectiu Ronda amb relació al Projecte de llei de cooperatives», 05-12-2014. [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ «Mor el conegut advocat laboralista de Mataró Pep Manté, víctima d'un càncer». El Punt Avui, 21-08-2009. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Entrevista a Carme Herranz, advocada i presidenta del Col·lectiu Ronda». El Crític, 03-04-2018. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «La història del Col·lectiu Ronda i les persones fundadores». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «El Col·lectiu Ronda se suma a la jornada». Vilaweb, 27-01-2011. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Es reconeixen com a cotitzats els anys que un represaliat del franquisme va viure en clandestinitat». CCMA, 18-01-2012. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Ferrer, Tomeu. «Col·lectiu Ronda: una cooperativa nacida para defender los derechos de los trabajadores». eldiario.es, 31-03-2014. [Consulta: 18 setembre 2019].
Bibliografia modifica
- Garner, J., Gassiot, R., Pujol, J., Zenobi, L. (2010). Advocats combatius i obrers rebels. El Col·lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició. Barcelona: Col·lectiu Ronda / Grup Ecos. 978-84-936823-8-5.
- L'improcedent, suplement periòdic editat conjuntament amb la Directa.