Obre el menú principal

Col·legi de Cordelles

institució educativa de Barcelona (1593-1767)

El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona fundada l'any 1593 i gestionada per la Companyia de Jesús[a] des de 1662 fins a la seva extinció el 1767. Tingué càtedres de gramàtica i de retòrica, filosofia escolasticosuarista, filosofia moral, història i geografia i llengua francesa.[1] Fou instituït i dotat l'any 1572 per Jaume de Cordelles per educar els joves del seu llinatge, segons va establir al seu testament. Va adquirir un terreny a la part nord de la Rambla, va dotar la seva fundació i va redactar els estatuts però el 1577 va morir i fou el seu nebot, Miquel de Cordelles, marmessor i primer patró del centre, qui va encarregar-se de la construcció de l'edifici.[2]

Infotaula d'organitzacióCol·legi de Cordelles
Cordellas.jpg
Gravat que representa un acte acadèmic de l'escola on figuren les principals matèries que s'hi impartíen l'any 1757
Dades
Tipus former jesuit school Tradueix
Història
Creació 1593
Dissolució 1767
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Alguns autors informen que a mitjan abril de 1701, es produïren diversos avalots als carrers de Barcelona, provocats per una disputa entre universitaris i estudiants del col·legi de Cordelles, incidents als quals hom atribuí una certa significació política a favor o en contra que l'herència beneficiés Felip d'Anjou, ja que mentre la Universitat es considerava un reducte austriacista, el col·legi de Cordelles, regentat per la Companyia de Jesús, era tingut per procliu a la dinastia borbònica. El conflicte ocasionà la clausura dels dos centres d'ensenyament fins a l'acabament del curs acadèmic, a fi d'apaivagar els ànims dels estudiants.

Situat a la Rambla (la Rambla dels Estudis li deu el nom), va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el baró de Maldà, escriptor del famós dietari Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle Manuel d'Amat, el qual seria Virrei del Perú. Bona part dels primers membres del claustre de la Universitat de Barcelona i després de la de Cervera eren antics alumnes del Col·legi de Cordelles.[3][2]

NotesModifica

  1. Els jesuïtes van construir a les Rambles el convent de Betlem l'any 1553, si bé fou reconstruït el 1681. Els carmelites descalços van fundar el 1586, el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat de Sant Josep (la Boqueria). Com Ignasi de Loyola havia fet estada a Catalunya, els jesuïtes s'hi van desenvolupar en gran manera. L'any 1593, al costat del convent de Betlem, es va fundar fundar el Col·legi de Cordelles, d'ensenyança superior.

ReferènciesModifica

  1. «Col·legi de Cordelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Fontanals, Reis. La fundació canònica i imperial del Col·legi de Cordelles. Biblioteca de Catalunya, 1 gener 1994. ISBN 978-84-7845-120-3. 
  3. Josep M. Torras i Ribé: La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697 - 1714). Barcelona 1999. p. 51

BibliografiaModifica

  • Borràs, Antoni «El Col·legi de Sta. Maria i St. Jaume, dit de Cordelles i la Companyia de Jesús». Analecta Sacra Tarraconensia, 37, 1995, pàg. 399-466.
  • El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII, a Contribució a la història de l'Església Catalana. Montserrat (1983), pp. 51-91
  • La Resistència escolar catalana en llibres (1716-1939), bibliografia Rosa Mut i Carabasa, Teresa Martí i Armengol pròleg de Jordi Verrié
  • BRU, Ignacio de. Oración en alabanza del Colegio de la Virgen Maria de Cordellas (1661)
  • Reial Seminari de Nobles de Barcelona. Francisco Suriá. Constituciones del Imperial y Real Seminario de Nobles de Barcelona, fundado baxo la invocacion de Nuesta Señora y Santiago de Cordelles (en castellà), 1763. 
  • El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el S. XVIII, Albert Manent et. al. editors, Contribució a la Història de l'Església Catalana (Montserrat, 1983), 51-89
  • Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña (en castellà). vol. III, p. 475. 
  • De Bofarull, Antoni. «cap. VIII Reyes de España». A: Juan Aleu y Fugarull. Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (en castellà), 1876, p. 396. 
  • Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1938, p. 4-8. 

Enllaços externsModifica