Col·legi de Cordelles
El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.
 Gravat que representa un acte acadèmic de l'escola on figuren les principals matèries que s'hi impartíen l'any 1757  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | antiga escola jesuïta edifici |
| Història | |
| Creació | 1593 |
| Data de dissolució o abolició | 1767 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gestor/operador | Companyia de Jesús |
Ubicació geogràfica  | |
Història
modificaEn el seu testament del 1574, Jaume de Cordelles (†1577)[1] va instituir una causa pia, nomenant com a patró el seu nebot Miquel de Cordelles[2][3] (†1596), que el 1593 faria construir l'edifici del Col·legi de nobles o de Cordelles a la Rambla.[4]
Des del 1662, fou gestionat pels jesuïtes del veí Col·legi de Betlem.[5] Tingué càtedres de gramàtica i de retòrica, filosofia escolasticosuarista, filosofia moral, història i geografia i llengua francesa.[6] Alguns autors informen que a mitjans d'abril del 1701, es produïren diversos avalots als carrers de Barcelona, provocats per una disputa entre universitaris i estudiants del col·legi de Cordelles, incidents als quals hom atribuí una certa significació política a favor o en contra que l'herència beneficiés Felip d'Anjou, ja que mentre la Universitat es considerava un reducte austriacista, el col·legi de Cordelles, regentat per la Companyia de Jesús, era tingut per procliu a la dinastia borbònica. El conflicte ocasionà la clausura dels dos centres d'ensenyament fins a l'acabament del curs acadèmic, a fi d'apaivagar els ànims dels estudiants.
Va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el baró de Maldà, escriptor del famós dietari Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle Manuel d'Amat, el qual seria Virrei del Perú. Bona part dels primers membres del claustre de la Universitat de Barcelona i després de la de Cervera eren antics alumnes del Col·legi de Cordelles.[7][1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Fontanals, Reis. La fundació canònica i imperial del Col·legi de Cordelles7. Biblioteca de Catalunya, 1994. ISBN 978-84-7845-120-3.
- ↑ AHPB, notari Joan Sala, 28-04-1574.
- ↑ Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, 10-12-1935, p. 2185.
- ↑ «Miquel de Cordelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Església de Betlem». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Col·legi de Cordelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Torras i Ribé, Josep Maria. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697 - 1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999, p. 51.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Borràs, Antoni «El Col·legi de Sta. Maria i St. Jaume, dit de Cordelles i la Companyia de Jesús». Analecta Sacra Tarraconensia, 37, 1995, pàg. 399-466.
- De Bofarull, Antoni. «VIII Reyes de España». A: Juan Aleu y Fugarull. Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (en castellà), 1876, p. 396.
- Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña (en castellà). vol. III, p. 475.
- Reial Seminari de Nobles de Barcelona. Francisco Suriá. Constituciones del Imperial y Real Seminario de Nobles de Barcelona, fundado baxo la invocacion de Nuesta Señora y Santiago de Cordelles (en castellà), 1763.
- Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1938, p. 4-8.