Col·legi de Periodistes de Catalunya
El Col·legi de Periodistes de Catalunya és una organització professional de dret públic creada l'any 1985 mitjançant una Llei del Parlament de Catalunya de 8 de novembre. Al 2016 tenia 4.006 periodistes col·legiats i durant aquest mateix any es van oferir 402 hores en cursos de formació a 970 alumnes.
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | col·legi professional ![]() | ||||
Idioma oficial | català ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1985 ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació dels membres | periodista ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Joan Maria Morros i Cuadras (2019–) ![]() | ||||
Degana ![]() | Neus Bonet i Bagant ![]() | ||||
Altres | |||||
Premis
| |||||
Lloc web | periodistes.cat ![]() | ||||
Antecedents Modifica
La llarga tradició associativa del periodisme català i la seva lluita per la recuperació de la democràcia van culminar l’any 1985 amb la creació d’un col·legi professional amb voluntat de servei públic i en resposta a les necessitats dels professionals i de la societat catalana. L’aprovació de la Llei al Parlament de Catalunya culminava la democratització de l’Associació de la Premsa de Barcelona que el 1985 va tenir el seu primer president democràtic, en Carles Sentís, que va liderar el projecte de creació del Col·legi després de mesos de converses amb els principals partits polítics. Periodistes de l’Associació de la Premsa com Margarita Rivière, Josep Pernau, Josep M. Huertas i Josep M. Cadena van ser claus per a la construcció d’aquesta institució.
Història Modifica
Carles Sentís esdevé, al 1985, el primer president de l’Associació de la Premsa escollit democràticament. El seu objectiu fou transformar l’associació en un col·legi professional que ajudaria a regular la professió. Les facultats de comunicació començaven a emplenar-se d’estudiants de periodisme i ja es denunciava un elevat intrusisme laboral. Mesos de contactes amb els grups polítics van permetre redactar un projecte de llei i de defensa del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya neix un any més tard, quan el 6 de juny de 1986 pren possessió la primera Junta de Govern. El primer degà de la institució va ser Carles Sentís.
El Col·legi de Periodistes és el resultat del treball i l’esforç de molts periodistes. El Col·legi ha tingut un total de nou degans que, amb la seva feina, han fet evolucionar la institució al ritme que canviaven les variables de la nostra professió: Carles Sentís, Josep Pernau, Salvador Alsius, Montserrat Minobis, Joan Brunet, Josep Maria Huertas, Josep Carles Rius, Josep Maria Martí i Neus Bonet.
Objectius Modifica
El Col·legi de Periodistes té com a objectiu fonamentals:
- Aprofundir en la millora de les condicions en què els periodistes i les periodistes duen a terme el seu treball, en tant que garantia per a la defensa global del dret ciutadà (reconegut a la Constitució i a l'Estatut de Catalunya) a les llibertats d'expressió i informació.
- La defensa del dret de la ciutadania a rebre una informació veraç, independent, contrastada i èticament incontestable.
- La prestació de serveis professionals, assistencials i d'altres àmbits als seus col·legiats i col·legiades, en tant que col·lectiu organitzat.
Estructura i finançament Modifica
S'estructura a partir de sis demarcacions: Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna de les quals disposa de la seva pròpia Junta. La Junta de Govern del Col·legi, que és única, està formada per membres de cadascuna de les demarcacions. El Col·legi s'organitza democràticament a partir de processos electorals quatrianuals. La seva organització suprema és l'Assemblea que es reuneix com a mínim un cop l'any i cada vegada que es considera oportú. Paral·lelament, cada demarcació té la seva pròpia assemblea que es reuneix, igualment, de manera periòdica.
Llista de degansModifica
Relació de degans des de la seva fundació:[1]
- Carles Sentís i Anfruns (1986 – 1991)
- Josep Pernau i Riu (1991 – 1997)
- Salvador Alsius i Clavera (1997 – 2001)
- Montserrat Minobis i Puntonet (2001 – 2004)
- Joan Brunet i Mauri (2004 – 2006)
- Josep Maria Huertas Claveria (2006 – 2007)
- Josep Carles Rius i Baró (2007 – 2010)
- Josep Maria Martí i Martí (2010 – 2014)
- Neus Bonet i Bagant (2014 – 2019)[2]
- Joan Maria Morros i Cuadras (des de 2019)
Els serveis col·legialsModifica
Centre de Formació i Desenvolupament Modifica
El Centre de Formació i Desenvolupament del Col·legi de Periodistes ofereix cursos sobre diversos temes d’interès per als professionals de la comunicació, en horaris amplis i formats diferents. L’objectiu és proporcionar les habilitats i els coneixements necessaris per exercir de forma òptima. També organitza cursos a mida per a empreses i organitzacions, master class, jornades i conferències.
Borsa de Treball Modifica
El Col·legi de Periodistes ofereix una borsa de treball especialitzada on es poden trobar ofertes adequades a la formació i experiència dels seus professionals. A més, treballen per convertir-se en la referència dels mitjans i les empreses de comunicació a l'hora de fer selecció de personal.
Centre de Documentació Montserrat Roig Modifica
El Centre de Documentació Montserrat Roig té els objectius de gestionar la memòria de l'associacionisme periodístic a Catalunya, gestionar la informació i el coneixement del Col·legi de Periodistes, formar i informar i buscar la rendibilitat i sostenibilitat de serveis.
Report.cat Modifica
Report.cat pretén ser una oportunitat perquè joves periodistes puguin tenir visibilitat publicant-hi reportatges, entrevistes i cròniques sobre la professió. D’aquesta manera, els col·legiats que no troben oportunitats en el mercat laboral o no disposen d’espais on publicar el seu treball, poden fer-ho en aquest portal, que els donarà visibilitat i els mantindrà actius.
Un jurat –integrat pel director del web, el cap de comunicació del Col·legi i un membre de la Junta– atorga fins a quatre beques trimestrals als treballs que compleixen uns majors estàndards de qualitat. Aquestes beques provenen de la dotació econòmica que cada any la Fundació Ferrer i Eguizábal atorga al Col·legi de Periodistes amb l'objectiu d’estimular la gestió informativa duta a terme pels professionals dels mitjans de comunicació. La fundació porta el nom de Lluís Ferrer i Eguizábal (1902-1985), advocat i periodista barceloní.
Serveis d'Orientació i Assessorament Modifica
El Col·legi de Periodistes posa al servei dels seus col·legiats i col·legiades els millors professionals per oferir un assessorament gratuït sobre orientació professional, internacional, fiscal, jurídic, financera i tecnològica.
Revista Modifica
La revista Capçalera és una publicació històrica del Col·legi de Periodistes de Catalunya que va aparèixer l’any 1989 i actualment és un referent en la informació sobre la professió periodística. La revista s’edita trimestralment, amb participació dels col·legiats i col·legiades i ja són 183 els exemplars publicats amb més de 100 pàgines per número. El contingut de la revista se centra en la professió periodística i en els aspectes clau dels darrers anys com els mitjans digitals o els gabinets de comunicació.
Fundació Modifica
El Consell de la Informació de Catalunya és una entitat sense afany de lucre constituïda per la manifestació de voluntat del Col·legi de Periodistes de Catalunya l'any 1997. El CIC va assolir personalitat jurídica pròpia l'any 1999 convertint-se en la Fundació Consell de la Informació de Catalunya (FCIC), amb l'objectiu de ser un òrgan d'arbitratge privat i independent. Com a tal, exercirà les seves funcions sobre els professionals i mitjans de comunicació que desenvolupin les seves activitats informatives en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
GuardonsModifica
L'entitat lliura anualment el reconeixement a l'Ofici de Periodista. L'han concedit a José Martí Gómez (1999), Maria Eugènia Ibáñez (2000), Josep Pernau (2001), Rosa Maria Calaf (2002), Enric Frigola (2003), Josep Maria Huertas (2005), Joaquim Maria Puyal (2006), Jaime Arias (2007), Mercè Conesa (2008), Narcís-Jordi Aragó (2009), Xavier Batalla (2012), Josep Maria Espinàs (2013) i Josep Maria Cadena (2016).[3]
L'any 1996 el Col·legi fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme concedit per la Generalitat de Catalunya, i el 1995 amb la Creu de Sant Jordi.
Premi Vázquez MontalbánModifica
El premi, que va néixer l’any 2004 com una iniciativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya en reconeixement al desaparegut periodista Manuel Vázquez Montalbán, serveix per fer un crit a favor de la dignitat, la professionalitat i la independència dels comunicadors. El premi es convoca en dues categories: Periodisme cultural i polític i Periodisme esportiu, aquest darrer en col·laboració amb el F.C.Barcelona.
Guanyadors premi periodisme cultural i polític[4] | Guanyadors premi periodisme esportiu[5] | |
---|---|---|
2004 | Maruja Torres i Anna Politkóvskaia | Patrick Mignon |
2005 | - | Joaquim Maria Puyal |
2006 | Josep Pernau | Juan Villoro |
2007 | Tomàs Alcoverro i Teresa Pàmies | Simon Kuper |
2008 | Seymour Hersh | Candido Cannavò |
2009 | Roberto Saviano | Ramon Besa |
2010 | Luz Sosa | Eduardo Galeano |
2011 | Juan José Millás | Santiago Segurola |
2011 | Rosa Marqueta i Fran Llorente | |
2012 | - | Nick Hornby |
2013 | Jordi Évole | Sergi Pàmies |
2014 | Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricardo García | Eduardo Gonçalves de Andrade ‘Tostão’ |
2015 | Andreu Missé | - |
2017 | - | Michael Robinson |
2018 | - | Emanuela Audisio |
2019 | Leila Guerriero | Jorge Valdano |
ReferènciesModifica
- ↑ «Col·legi de Periodistes de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Neus Bonet seguirà al capdavant del Col·legi de Periodistes». [Consulta: 27 març 2018].
- ↑ «Josep Maria Cadena, Premi Ofici de Periodista». Col·legi de Periodistes de Catalunya, 05-05-2016. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
- ↑ «Premi Vázquez Montalbán | Col·legi de Periodistes de Catalunya». [Consulta: 4 febrer 2020].
- ↑ «El Jurat del Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu es reuneix per escollir el guanyador de la 14a edició» (en català). [Consulta: 3 febrer 2020].