Col·legiata de Sant Salvi

Infotaula d'edificiEsglésia col·legiata de Saint-Salvy
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle xii
Dedicat a	Salvi d'Albi
Característiques
Estil arquitectònic	Església (arquitectura)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Albi (França)
Localització	Albi
	43° 55′ 40″ N, 2° 08′ 40″ E / 43.9278°N,2.1444°E
MH
Data	1846 (església); 1922 (claustre)
Identificador	PA00095457
Data
Monument històric catalogat
Data	16 octubre 1922
Identificador	PA00095457
Monument històric catalogat
Data	1846
Identificador	PA00095457

La col·legiata de Sant Salvi és una església católica situada a Albi, França.^[1]

Etimologia modifica

L'església rep el nom del bisbe d'Albi, i posteriorment sant, Salvi d'Albi.^[2]

Història modifica

Al segle x, el bisbe d'Albi, Miron, és citat en el títol de la cessió de terrenys per a la construcció de l'església de Sant-Salvi. El primer esment de l'església data del 940.

L'església es va començar a construir al voltant del segle xii i va ser el major edifici religiós d'Albi fins al segle xiii, quan es va construir la catedral Santa Cecília.

Es va reconstruir la col·legiata al voltant del 1070, i el cor es va completar al voltant de l'any 1100, que es caracteritza per l'ús sistemàtic de l'arc de ferradura. Es van construir nous portals al segle xii i el claustre és del segle xiii.

Al segle xv es reconstrueix totalment el cor, i s'eleva el transsepte i una part de la nau. El portal romànic també es va canviar en aquell moment.

En 1720, l'altar renaixentista va ser demolit, i un nou altar major va ser consagrat en 1723.

Es va convertir en una tenda de farratge durant la Revolució Francesa fins que l'església va ser retornada al culte en 1811.

El 1873, va començar una restauració interior d'estil neogòtic, sota la direcció de l'arquitecte Bodin-Legendre, amb una decoració establida per Nelli.

L'església va ser declarada monument històric en 1846; la galeria del claustre va ser declarada al 16 d'octubre de 1922.^[1]

Construcció modifica

Els materials utilitzats reflecteixen les èpoques de la seva construcció. Els fonaments i les parts antigues (del segle xi) són de pedra. Les parts més noves, posteriors a 1220-1240^[3], són majoritàriament construïdes de rajola. Aquest canvi no tan sols va ser degut una nova moda sinó també pel menor cost de la rajola, però els elements principals es van construir en pedra per a mantenir una unitat general amb parts preexistents.^[4]

Mobiliari modifica

El mobiliari inclou un bell conjunt d'escultures locals de la Baixa Edat Mitjana: una Pietà conservada en la sagristia, un crucifix, un calvari, un Crist i sis profetes.

Una estàtua de fusta policromada, que data probablement del segle xii, és l'única representació existent del sant; va ser trobada en un àtic i es conserva a la sagristia.

Al fons de l'església, sota l'orgue, hi ha sis estàtues policromades que envolten al Crist que representen al Sanderí, és a dir l'assemblea legislativa tradicional del poble jueu, així com el seu Tribunal Suprem que generalment es troba a Jerusalem; aquestes estàtues semblen una còpia de les de la catedral.^[5]