Obre el menú principal

Colònia Valentia Edetanorum

Colònia Valentia Edetanorum (del llatí Valentia, 'valor' i Edetanorum, 'en la regió d'Edetània') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana.

Infotaula de geografia físicaColònia Valentia Edetanorum
Tipus Ciutat antiga i jaciment arqueològic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
 39° 28′ 34″ N, 0° 22′ 31″ O / 39.476249°N,0.37526°O / 39.476249; -0.37526
Modifica les dades a Wikidata

HistoriaModifica

El cònsol romà Dècim Juni Brut Galaic va llicenciar les seves tropes de les campanyes lusitanes l'any 616 AVC (ab urbe condita, des de la fundació de l'Urbs (Roma)), que equival al nostre 138 aC. Com a recompensa a la valentia i coratge dels seus soldats, els va concedir terres a la vora de la Mediterrània, exactament en una illa fluvial prop de la desembocadura del riu Turius o Tyris, que estava estratègicament situada en el millor gual natural del riu per on passava la via Heraclea, coneguda després com a via Augusta.

El nou llogaret prompte va obtenir el rang de colònia. Es trobava emplaçada entre quatre antigues i fidels ciutats indígenes: Arse (actual Sagunt), Edeta (Llíria), Saetabis (Xàtiva) i Dianium (Dénia). Aquesta conveniència feia que aquest nou emplaçament romà controlés administrativament la suposada devotio iberica ('fidelitat ibera') de l'entorn i les seves fèrtils terres.

Evolució de la ciutatModifica

La primera colònia va prosperar econòmicament i demogràfica fins al desastre que va suposar per a tot l'orient hispà la revolta del general Quint Sertori, ja que la ciutat, aliada del rebel popular sabí des de la seva arribada a Hispania, va intervenir activament en les guerres sertorianes. Acabaria parcialment destruïda en l'any 75 aC després de l'assalt de Gneu Pompeu Magne. Caius Herenni, lloctinent de Sertori, i prop de 10.000 rebels van caure enfront dels murs de la ciutat. Diversos esquelets mutilats trobats en el solar de l'Almoina de València testifiquen les execucions posteriors a la presa de la ciutat.

Valentia va ser refundada en temps d'August, probablement entre el 5 aC i el 5 dC. Per aquest motiu, només es coneix en aquesta colònia una dualitat de cambres de govern, els veterani (els veterans arribats de les llicències d'August) i els véteres (els supervivents dels primers colons). La colònia va viure en relativa pau; això sí, sumida en la mateixa recessió econòmica i social que la resta de l'Imperi Romà a partir del segle II, fins a la primera onada de pobles germànics que van travessar la vall del riu Túria en el 260 dC.

Època tardanaModifica

La gradual reconstrucció de la ciutat després dels quinze anys d'inestabilitat després de l'expulsió dels francs per l'emperador romà Aurelià, l'entrada del cristianisme i la posterior arribada dels visigots no va suposar un gran canvi demogràfic en la ciutat. Els centres de culte pagans ja havien desaparegut en temps del baix Imperi Romà, poc després del martiri del diacà Vicent de Saragossa, i foren substituïts per nous recintes cristians dedicats a aquest màrtir.

Enllaços externsModifica