Colònia de Gatamoix

antiga colònia agrícola a Mallorca

La Colònia de Gatamoix fou una colònia agrícola creada a la possessió de Gatamoix, al municipi d'Alcúdia (Mallorca).[1] La seva creació fou promoguda per l'anglès Henry Robert Waring, representant de la companyia anglesa de dessecació de l'Albufera, i es constituí oficialment el 7 d'agost de 1876, acollint-se a la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1868.[a] Aquesta llei tenia l'objectiu de fomentar l'agricultura a tot l'estat, i, per atreure població, atorgava beneficis als nous colons, com ara l'exempció de tributs i del servei militar.[2][3]

Infotaula de geografia físicaColònia de Gatamoix
TipusColònia agrícola i despoblat Modifica el valor a Wikidata
EpònimGatamoix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlcúdia (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 49′ 58″ N, 3° 05′ 30″ E / 39.83277778°N,3.09166667°E / 39.83277778; 3.09166667
Activitat
Creació1876 Modifica el valor a Wikidata

A despit que la llei anava destinada a fomentar l'agricultura, la colònia fou creada amb la intenció de donar habitatge als treballadors de la companyia que eixugaven l'Albufera.[4] Tot i així, l'agricultura fou important a la colònia, que tenia una extensió d'unes 200 hectàrees, principalment dedicades al conreu de figueres, moreres i polls. El 1881, cinc anys més tard de la seva creació, ja tenia 93 habitants, i així el 1889 l'enginyer Louis Latrobe Bateman i la seva esposa promogueren la construcció d'una església, una casa per al seu vicari i una escoleta per als infants. Apareix esmentat a la Guía de las Baleares de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1891), qui diu que és un sufragani d'Alcúdia que va augmentat de dia en dia.[5] El 1892 la nova colònia passaria a denominar-se oficialment Colònia de Sant Lluís com a homenatge dels Bateman al seu nebot Lluís. Malgrat tot, popularment la colònia sempre fou coneguda com a el Poble Nou (es Poble Nou).[2][3] En el seu moment de més prosperitat, cap a 1894, arribà a tenir 150 habitants en unes quaranta famílies, un carrer i una vintena de cases de dues plantes cada una. La principal dificultat a què feren front els pobladors fou el paludisme, per causa de la proximitat amb l'Albufera.[6][7]

La colònia prosperava, però l'economia de Lluís Bateman passava per un mal moment per causa dels seus deutes, principalment a Joaquim Gual de Torrella. Bateman es traslladà a Londres i vengué la propietat a Gual de Torrella, que va tancar la colònia i els seus habitants l'abandonaren. Ràpidament tots els habitatges i edificis públics es buidaren i posteriorment saquejaren, i finalment arribà la desaparició material de la colònia amb el reaprofitament de les pedres dels edificis per la construcció de l'ermita de Crestatx i de la capella de la mina de carbó de Son Fe.[2][6]

El 2005, la Fundació Maria Ferret promogué tasques de neteja, identificació i recuperació de les restes de la colònia.[7]

  1. En total, es constituïren vuit colònies a Mallorca, de les quals quatre foren abandonades. A més de la de Gatamoix, hi hagué la de Son Mendívil (Llucmajor), la dels Fusterets (La Pobla) i la de les Comunes Velles (Campos), i les que s'han mantengut: la Colònia de Sant Pere, la Colònia de Sant Jordi, la Colònia del Carme (Portocristo) i la de Portocolom (al barri de la Capella). A més, també existí una colònia a Cabrera, anomenada Vila Cristina.

Referències

modifica
  1. «Colònia de Gatamoix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 388. ISBN 84-8661702-2. 
  3. 3,0 3,1 Pastor Sureda, Bartomeu «Les colònies agrícoles del segle xix a Mallorca». Mayurqa, 17, 1977 [Consulta: 17 setembre 2022].
  4. «Onze joves recuperen les restes de la colònia agrícola de Poble Nou». Diari de Balears, 12-08-2005 [Consulta: 17 setembre 2022].
  5. Penya, Pere d'Alcàntara. Guía Manual de las Islas Baleares. Palma: Librería de J. Tous, 1891, p. 365. 
  6. 6,0 6,1 «Gatamoix, el poble fantasma (1897)». Diari de Balears, 13-12-1998 [Consulta: 17 setembre 2022].
  7. 7,0 7,1 «En busca de la colonia perdida de Gatamoix». Diario de Mallorca, 18-08-2005 [Consulta: 17 setembre 2022].