Colecistitis

La colecistitis és la inflamació o irritació de la paret de la vesícula biliar. Es manifesta normalment amb dolor abdominal, sensibilitat a la zona d'hipocondri dret i febre.[1] Es produeix quan la bilis queda retinguda a la vesícula biliar, sovint perquè un càlcul biliar bloqueja el conducte cístic. Això provoca que la bilis s'acumuli i origini pressió i irritació dins de la vesícula.

Infotaula de malaltiaColecistitis
Tipuscolangitis modifica
Especialitatgastroenterologia i cirurgia general i digestiva modifica
Classificació
CIM-10K81.9 i K81 modifica
CIM-9575.10 i 575.11 modifica
CIAPD98 modifica
Recursos externs
OMIM600803 i 600803 modifica
DiseasesDB2520 modifica
MedlinePlus000264 modifica
eMedicine171886 modifica
MeSHD002764 modifica
UMLS CUIC0008325 i C0008325 modifica
DOIDDOID:1949 i DOID:1949 modifica

Factors de riscModifica

Alguns dels factors de risc per tenir càlculs biliars són els següents:

  • Sexe femení
  • Embaràs
  • Teràpia hormonal
  • Edat avançada
  • Obesitat
  • Baixada o pujada de pes de manera ràpida
  • Diabetis

Tot i així, poden existir altres causes que també provoquin colecistitis, com ara malalties greus com VIH o tumors de la vesícula biliar.[2]

SímptomesModifica

El quadre clínic es caracteritza per dolor a la part superior dreta o mitja de l'abdomen, que pot ser de tipus còlic, continu o irradiat a l'esquena. Pot tenir una duració d'aproximadament 30 minuts. També poden aparèixer altres símptomes com nàusees, vòmits, febre, femta del color de l'argila o coloració groguenca de la pell (icterícia).[2]

DiagnòsticModifica

El diagnòstic de colecistitis requereix una exploració física per part del professional en què poden aparèixer els símptomes més freqüents de la patologia. A més a més, es pot confirmar el diagnòstic a través de diverses proves complementaries.

D'una banda, a les proves imagenológiques poden presentar-se càlculs biliars o inflamació. Els exàmens que poden fer-se són:

D'altra banda, als resultats de les proves analítiques és habitual que aparegui leucocitosi amb neutrofília, un increment de la proteïna C reactiva (PCR), lleu augment de l'activitat de aminotransferasa i amilasa i finalment, en pacients amb colecistitis greu pot aparèixer la bilirrubina <4 mg / dl.[1]

TractamentModifica

El tractament de la colecistitis es pot classificar segons si requereix o no intervenció quirúrgica.

A. Tractament conservador

Es realitza en aquells casos en que l'evolució clínica és superior a 72 hores o quan el pacient presenta un risc quirúrgic molt alt. Aquest tractament inclou una sèrie de mesures que s'han de seguir, com ara: mantenir el pacient en dieta absoluta durant 24-48 hores assegurant la hidratació per via parenteral, iniciar la cobertura amb antibiòtic, administrar analgesia i fer una avaluació clínica de l'estat general cada 4 hores.

B. Tractament quirúrgic

La colecistectomia és el tractament quirúrgic d'elecció. Ha de realitzar-se de manera precoç i preferiblement per laparoscòpia. Consisteix en una extracció de la vesicula biliar sota anestèsia general .[3]

ComplicacionsModifica

Les complicacions més freqüents de la colecistitis poden ser les següents:

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Colecistitis aguda». [Consulta: 13 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Colecistitis aguda: MedlinePlus enciclopedia médica» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2020].
  3. Quevedo Guanche, Lázaro «Colecistitis aguda: Clasificación etiológica, diagnóstico y tratamiento». Revista Cubana de Cirugía, 46, 2, 2007-06, pàg. 0–0. ISSN: 0034-7493.
  4. «COMPLICACIONES DE LA COLECISTITIS AGUDA Diagnostico. Tratamiento. Dr. Lázaro Quevedo Guanche (1) - PDF Free Download». [Consulta: 13 gener 2020].