Viquipèdia

Colecistitis

La colecistitis és la inflamació o irritació de la paret de la vesícula biliar. Es manifesta normalment amb dolor abdominal, sensibilitat a la zona d'hipocondri dret i febre.[1] Es produeix quan la bilis queda retinguda a la vesícula biliar, sovint perquè un càlcul biliar bloqueja el conducte cístic. Això provoca que la bilis s'acumuli i origini pressió i irritació dins de la vesícula.

Plantilla:Infotaula malaltiaColecistitis
modifica
Tipuscolangitis aguda i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia i cirurgia general i digestiva Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesinflamació Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DC12 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K81.9 i K81 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9575.10 i 575.11 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD98 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0091709 Modifica el valor a Wikidata
OMIM600803 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2520 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000264 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine171886 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002764 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008325 i C0008325 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1949 Modifica el valor a Wikidata

La colecistitis aguda alitiàsica, una entitat poc freqüent però seriosa, és una inflamació vesicular sense presència de càlculs al seu interior. Té un origen molt divers: infeccions bacterianes o víriques, cirurgia major, fàrmacs, traumatismes, ventilació mecànica, nutrició parenteral o cremades, per exemple.[2]

Factors de risc modifica

Alguns dels factors de risc per tenir càlculs biliars són:

Tot i així, poden existir altres causes que també provoquin colecistitis, com ara malalties greus com VIH o tumors de la vesícula biliar.[3]

Símptomes modifica

El quadre clínic es caracteritza per dolor al quadrant superior dret de l'abdomen o l'epigastri, que pot ser de tipus còlic, continu o irradiat a l'esquena. Pot tenir una duració d'aproximadament 30 minuts. També poden aparèixer altres símptomes com nàusees, vòmits, febre, femta del color de l'argila o coloració groguenca de la pell (icterícia).[3]

Diagnòstic modifica

El diagnòstic de colecistitis requereix una exploració física per part del metge, en la qual poden detectar-se els signes més freqüents de la patologia. Així, el signe de Murphy, que és l'aparició de dolor amb la inspiració profunda que condueix a la interrupció de la respiració (pel dolor intens) mentre es pressiona el quadrant superior dret de l'abdomen.[4]

A més a més, es pot confirmar el diagnòstic a través de diverses proves complementàries.[5]

D'una banda, a les proves d'imatgeria mèdica poden presentar-se càlculs biliars o inflamació. Els exàmens que poden fer-se són:

D'altra banda, als resultats de les proves analítiques és habitual que aparegui leucocitosi amb neutrofília, un increment de la proteïna C reactiva (PCR), lleu augment de l'activitat de aminotransferasa i amilasa i finalment, en pacients amb colecistitis greu pot aparèixer la bilirrubina <4 mg/dl.[1]

Tractament modifica

El tractament de la colecistitis es pot classificar segons si requereix o no intervenció quirúrgica.

A. Tractament conservador

Es realitza en aquells casos en que l'evolució clínica és superior a 72 hores o quan el pacient presenta un risc quirúrgic molt alt. Aquest tractament inclou una sèrie de mesures que s'han de seguir, com ara: mantenir el pacient en dieta absoluta durant 24-48 hores assegurant la hidratació per via parenteral, iniciar la cobertura amb antibiòtic, administrar analgèsia i fer una avaluació clínica de l'estat general cada 4 hores.

B. Tractament quirúrgic

La colecistectomia és el tractament quirúrgic d'elecció. Ha de realitzar-se de manera precoç i preferiblement per laparoscòpia.[6] Consisteix en una extracció de la vesicula biliar sota anestèsia general.[7]

Complicacions modifica

Les complicacions més freqüents de la colecistitis poden ser les següents:

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Gargallo Puyuelo, CJ; Aranguren, FJ, Simón Marco, MA «Colecistitis aguda» (en castellà). Gastroenterol Hepatol Contin, 2011 Gen; 10 (1), pp: 47-52. DOI: 10.1016/S1578-1550(11)70011-0. ISSN: 1578-1550 [Consulta: 13 gener 2020].
  2. ↑ Jones, MW; Ferguson, T «Acalculous Cholecystitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Feb 8; NBK459182 (rev), pàgs: 6. PMID: 29083717 [Consulta: 7 març 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 MedlinePlus. «Colecistitis aguda» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2020].
  4. ↑ Singer, AJ; McCracken, G; Henry, MC; Thode HC, Jr; Cabahug, CJ «Correlation among clinical, laboratory, and hepatobiliary scanning findings in patients with suspected acute cholecystitis.». Annals of Emergency Medicine, 28, 3, setembre 1996, pàg. 267–72. DOI: 10.1016/s0196-0644(96)70024-0. PMID: 8780468.
  5. ↑ Menéndez-Sánchez, P; León-Salinas, C; Amo-Salas, M; Méndez-Cea, B; García-Carranza, A «Asociación de parámetros analíticos y radiológicos en el diagnóstico de la colecistitis aguda» (en castellà). Rev Gastroenterol Mex, 2019 Oct-Des; 84 (4), pp: 449-454. ISSN 0375-0906. DOI: 10.1016/j.rgmx.2018.09.001. PMID: 30665720 [Consulta: 5 març 2021].
  6. ↑ Hassler, KR; Collins, JT; Philip, K; Jones, MW «Laparoscopic Cholecystectomy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Feb 8; NBK448145 (rev), pàgs: 6. PMID: 28846328 [Consulta: 12 març 2021].
  7. ↑ Quevedo Guanche, Lázaro «Colecistitis aguda: Clasificación etiológica, diagnóstico y tratamiento» (en castellà). Revista Cubana de Cirugía, 46, 2, 2007; Jun, pp: 1-4. ISSN: 0034-7493.
  8. ↑ Elkbuli, A; Sánchez, C; Kinslow, K; McKenney, M; Boneva, D «Uncommon Presentation of Severe Empyema of the Gallbladder: Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2020 Jul 31; 21, pp: e923040. DOI: 10.12659/AJCR.923040. PMC: 7414827. PMID: 32734934 [Consulta: 5 març 2021].
  9. ↑ Önder, A; Kapan, M; Ülger, BV; Oğuz, A; et al «Gangrenous Cholecystitis: Mortality and Risk Factors» (en anglès). Int Surg, 2015 Feb; 100 (2), pp: 254-260. DOI: 10.9738/INTSURG-D-13-00222.1. PMC: 4337439. PMID: 25692427 [Consulta: 5 març 2021].
  10. ↑ Jansen, S; Stodolski, M; Zirngibl, H; Gödde, D; Ambe, PC «Advanced gallbladder inflammation is a risk factor for gallbladder perforation in patients with acute cholecystitis» (en anglès). World J Emerg Surg, 2018 Feb 20; 13, pp: 9. DOI: 10.1186/s13017-018-0169-2. PMC: 5819242. PMID: 29467816 [Consulta: 5 març 2021].
  11. ↑ Sánchez Beltrán, VD «Colecistectomía: Plastrón vesicular - Treball de Grau-» (en castellà). Facultad de Ciencias de la Salud, Escuela de Enfermería. UTB, 2019; 10-05T02:33:28Z, págs: 26 [Consulta: 12 març 2021].
  12. ↑ Vyas, S; Vyas, C; Garg, KM «Sub Diaphragmatic Abscess Following Laparoscopic Cholecystectomy: an Uncommon Event» (en anglès). Anesth Clin Res, 2014; 5 (6), pp: 1000413. DOI: 10.4172/2155-6148.1000413. ISSN: 2155-6148 [Consulta: 5 març 2021].
  13. ↑ Gandamihardja, TAK; Kibria, SMG «Recurrent gallstone ileus: beware of the faceted stone» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014; Nov 12, pp: bcr2014205795. DOI: 10.1136/bcr-2014-205795. PMC: 4244327. PMID: 25391822 [Consulta: 5 març 2021].
  14. ↑ Agrawal, V; Joshi, U; Manandhar, S «Spontaneous cholecystocolic fistula: an uncommon complication of chronic cholecystitis» (en anglès). Clin Case Rep, 2017 Set 29 ;5 (11), pp: 1878-1881. DOI: 10.1002/ccr3.1215. PMC: 5676273. PMID: 29152291 [Consulta: 5 març 2021].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colecistitis&oldid=32635569»