Obre el menú principal

Colera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. És un poble de costa, situat entre Llançà i Portbou, i l'economia principal que té és el turisme. Té platges molt boniques, com ara la de Garbet, la del Burró, la de les Assutzenes, la de les Portes, la dels Morts, la d'en Goixa i la cala Rovellada.

Infotaula de geografia políticaColera
Colera.jpg

Localització
Localització de Colera respecte de l'Alt Empordà.svg
 42° 24′ 23″ N, 3° 09′ 16″ E / 42.406388888889°N,3.1544444444444°E / 42.406388888889; 3.1544444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà

Capital Colera
Població
Total 465 (2018)
• Densitat 19,06 hab/km²
Llar 14 (1553)
Gentilici Colerenc, colerenca
Geografia
Superfície 24,4 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 10 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Lluís Bosch Rebarter
Identificador descriptiu
Codi postal 17496
Fus horari
Codi de municipi INE 17054
Codi territorial IDESCAT 170545
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Al poble hi ha diversos hotels i un càmping, i té dues urbanitzacions, Sant Miquel i la Rovellada. El centre neuràlgic del poble és la Plaça Pi i Margall, on hi ha l'ajuntament, una botiga, l'estanc, els bars La Plaça i La Cova, que estan oberts tot l'any. Durant l'estiu la gent fa vida al passeig de mar on hi ha els restaurant Montmercè, La Llesca o l'Ona.

Els dos carrers principals són el Carrer Francesc Ribera (a causa de l'alcalde Francesc Ribera) i el carrer del Mar, que travessen tot el poble i desemboquen a les platges.

HistòriaModifica

El primer document en què apareix el topònim Colera és en l'acta de consagració de l'Església de Sant Quirze, l'any 935: "Vallen quam vocant Colera". En els lliurament d'uns alous fets pel comte Guspert d'Empúries al cenobi de Sant Quirze, l'any 931, la vall de Colera és anomenada Valle de Collera. El topònim de Colera prové, possiblement, del llatí collis, que significa coll, turó.

El 4 de febrer del 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seus dos germans, Ramon i Josep, van enviar una sol·licitud al Rei Carles III per fundar la nova vila de Colera, de cinquanta cases, amb els veïns corresponents, en terrenys de la seva propietat, i el 4 de juliol del 1770 va arribar l'autorització. El nou poble s'anomenaria Sant Miguel de Colera.

Es diu que aquesta autorització anava acompanyada d'un plànol de com havia de construir-se el poble: on se situaria l'església, l'ajuntament, els canons de defensa, etc. Tanmateix, això no s'ha pogut pogut constatar mai amb cap document.

A petició d'uns veïns de Portbou i Molinars, la Diputació de Girona (amb data de 10 d'abril del 1885) va dictar una ordre en què el municipi de Sant Miquel de Colera passava a formar part del de Portbou. El 23 de maig del 1885, però, els veïns de Colera, en desacord amb aquesta ordre, van cremar els arxius de l'Ajuntament. L'endemà, el 24 de maig, en una sessió plenària duta a terme a l'ajuntament de Portbou, es va fer efectiva la capitalitat de Portbou enfront de Colera.

Una llei signada el dia 2 de juliol del 1934 pel president Lluís Companys va autoritzar la segregació de Colera del terme municipal de Portbou.

El 8 de juny del 2014 el president Artur Mas va inaugurar el nou port de Colera, amb la participació de l'alcalde Lluís Bosch, Antonio Aragall i Josep Maria Nadal (directius del port).

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants (2007)
Colera 593
Molinàs 0
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 - 14 3 228 727 1.223 - - -

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - 437 378 391 506 490 429 446 456

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
422 493 592 575 655 601 578 576 574 532

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
522 465 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1936 es desagrega Portbou amb 3.092 habitants.

Vegeu tambéModifica

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica


Enllaços externsModifica