Col·legi de San Xerome

(S'ha redirigit des de: Colexio de San Xerome)

El Col·legi de San Xerome (en gallec: Colexio de San Xerome) és un edifici civil de la ciutat de Santiago de Compostel·la, a Galícia, situat al costat meridional de la praza do Obradoiro, la qual tanca per aquest costat. És anomenat també Col·legi d'Artistes.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Col·legi de San Xerome
Imatge
Dades
TipusEscola i edifici Modifica el valor a Wikidata
Part deCamí de Sant Jaume Francés a la província de La Corunya Modifica el valor a Wikidata
Construcció1501 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSantiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 52′ 48″ N, 8° 32′ 44″ O / 42.88°N,8.5456°O / 42.88; -8.5456
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Identificador669-937

Història modifica

Aquest col·legi major era, originalment, una fundació de l'arquebisbe compostel·là Alonso III de Fonseca, amb la intenció de dedicar-lo a col·legi d'estudiants pobres i artistes, que se situava en el denominat Hospici de l'Azabachería. Depenia del Col·legi de Fonseca.

Durant el segle xvii, el 1652, es va decidir traslladar-lo d'aquesta ubicació. Per això es va edificar un nou edifici, en la llavors anomenada plaça de l'Hospital (ja que hi havia l'Hospital dels Reis Catòlics), i que és l'actual plaça de l'Obradoiro. Fins fa pocs anys s'atribuïen els plànols a l'arquitecte Bartolomé Fernández Lechuga, i el pati al prestigiós José de la Peña Toro; però fins avui es desconeix qui va ser realment l'autor de l'edificació. Hi va estudiar cànons i lleis Bartolomé Raxoi e Losada.

Estava dotat d'un vicerector i tres professors. Va desaparèixer com a col·legi major el 1840.

Descripció modifica

El resultat va ser un edifici de línies pures i amb dos cossos d'altura, en el qual es va inserir el pòrtic medieval, procedent de l'Hospici, que fins a aquella altura acollia el col·legi, que s'acostuma a datar entre 1490 i 1500. Aquest element arqueològic va ser mal interpretat en anys passats, en prendre's per una llarga persistència d'hàbits constructius dels mestres arquitectes gallecs i prova de l'arrelament de l'art romànic a Galícia.

Usos modifica

Durant bona part del segle xx, va ser seu de l'Escola Normal de Magisteri. Des dels anys 1980 alberga el Rectorat de la Universitat de Santiago.

Enllaços externs modifica