Les colinesterases són una família d'enzims que catalitzen la hidròlisi del neurotransmissor acetilcolina a colina i àcid acètic, que és una reacció necessària per permetre que una neurona colinèrgica retorni al seu estadi de repòs després de la seva activació.

Infotaula d'enzimColinesterasa
Acetilcolinesterasa Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número EC3.1.1.8 Modifica el valor a Wikidata
Número CAS9001-08-5 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBj
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata

N'hi ha dos tipus:

Història

modifica

El 1968, Walo Leuzinger et al. purificaren i cristal·litaren aquest enzim.[2][3]

L'estructura en tres dimensions de l'acetilcolinesterasa va ser determinada el 1991 per Joel Sussman et al..[4]

Significança clínica

modifica

L'absència o mutació de l'enzim pseudocolinesterasa porta a una condició mèdica de deficiència que pot afectar la selecció dels anestèsics dentals.

L'elevació de pseudocolinesterasa en el plasma s'ha observat en el 90,5% infart de miocardi agut.[5]

La presència d'acetilcolinesterasa en el fluid amniòtic es pot testar al principi de l'embaràs i pot confirmar diversos tipus de defecte en el fetus.[6]

La Butiricolinesterasa es pot usar com a agent profilàctic contra l'enverinament pel gas nerviós i per altres organofosfats.

Imatges

modifica

Referències

modifica
  1. Wang R, Tang XC «Neuroprotective Effects of Huperzine A.». Neurosignals, 14, 1-2, 2005, pàg. 71–82. DOI: 10.1159/000085387. PMID: 15956816.
  2. Leuzinger W, Baker AL «Acetylcholinesterase, I. Large-scale purification, homogeneity, and amino acid analysis». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 57, 2, febrer 1967, pàg. 446–451. DOI: 10.1073/pnas.57.2.446. PMC: 335526. PMID: 16591490.
  3. Leuzinger W, Baker AL, Cauvin E «Acetylcholinesterase. II. Crystallization, absorption spectra, isoionic point». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 59, 2, febrer 1968, pàg. 620–3. DOI: 10.1073/pnas.59.2.620. PMC: 224717. PMID: 5238989.
  4. Sussman JL, Harel M, Frolow F, Oefner C, Goldman A, Toker L, Silman I «Atomic structure of acetylcholinesterase from Torpedo californica: a prototypic acetylcholine-binding protein». Science, 253, 5022, agost 1991, pàg. 872–9. DOI: 10.1126/science.1678899. PMID: 1678899.
  5. Textbook of Medical Biochemistry, MN Chatterjea & Rana Shinde, 6th Ed, 2005 (Pg 565)
  6. FBR Resource Guide: Acetylcholinesterase-Amniotic Fluid Arxivat 2007-06-25 a Wayback Machine.. Foundation for Blood Research (September 7, 2007). Consultat el 2007-11-21.

Enllaços externs

modifica