Colonització de Júpiter

La colonització de Júpiter es refereix a una presència humana permanent a Júpiter. Júpiter podria acomodar hàbitats aeròstatics i ciutats flotants.[1] Júpiter té diverses capes en l'atmosfera, algunes tenen la mateixa pressió que la pressió atmosfèrica terrestre al nivell del mar, o un cel blau semblant al nostre planeta.[2] Des de l'entrada en l'atmosfera del planeta de la sonda Galileo, sabem que Júpiter té una capa atmosfèrica que és equivalent a la de la temperatura mitjana de la superfície de la Terra i que la pressió ronda uns 5 bars.[3] Tanmateix, fins i tot en aquest cas, els hàbitats aerostàtics com les ciutats flotants no són possibles, perquè Júpiter té una gravetat superficial de 2,4 g a prop de la superfície de l'atmosfera, també a causa dels forts vents, perillós per a qualsevol colònia flotant.[4]

Model seccionat de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós envoltat per hidrogen metàl·lic

Els isòtops d'hidrogen i heli són presents en grans quantitats en l'atmosfera de Júpiter. A causa d'aquesta concentració, la fugida d'oxigen gasós o líquid a l'atmosfera podria causar una explosió catastròfica.[5]

Les radiacions i la gravetat poden fer factible l'ús d'heli-3.[6] Tanmateix, la gravetat és un avantatge considerable, ja que proporcionaria un suport gravitacional a un vehicle espacial per escurçar el temps de viatge als altres gegants gasosos.[7]

ReferènciesModifica

  1. Caine, Frasier. «Could we live on Jupiter?». Science x Network, 15-05-2015. [Consulta: 23 maig 2021].
  2. Rogers, John H. The giant planet Jupiter. Cambridge: Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-41008-8. 
  3. Guillot, Tristan «A comparison of the interiors of Jupiter and Saturn» (en anglès). Planetary and Space Science, 47, 10-11, 1999-10, pàg. 1183–1200. DOI: 10.1016/S0032-0633(99)00043-4.
  4. Jupiter : the planet, satellites, and magnetosphere. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81808-7. 
  5. «Composition and origin of the atmosphere of Jupiter—an update, and implications for the extrasolar giant planets» (en anglès). Planetary and Space Science, 51, 2, 01-02-2003, pàg. 105–112. DOI: 10.1016/S0032-0633(02)00144-7. ISSN: 0032-0633.
  6. «Astrónomos españoles detectan abundante gas precioso helio 3». Europa Press, 13-05-2016. [Consulta: 23 maig 2021].
  7. Johnson, R.C.. The slingshot effect (pdf) (tesi). Durham, Anglaterra: University of Durham, gener de 2003 [Consulta: 23 maig 2021].  Arxivat 2021-05-17 a Wayback Machine.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica