Combat de Santa Maria

El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona. Fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó a les portes de la ciutat de Girona, enclavament fonamental per ser nus de comunicacions entre la plana emporitana i la depressió prelitoral.

Infotaula de conflicte militarCombat de Santa Maria
Croada contra la Corona d'Aragó
Combat de Santa Maria (Catalunya)
Combat de Santa Maria
Combat de Santa Maria
Combat de Santa Maria
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data15 d'agost de 1285
Coordenades41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E / 41.98333; 2.81667
LlocGirona
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria francesa
Bàndols
Escut del regne de França Regne de França Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants
Escut del regne de França Jean d'Ancourt
Escut del regne de França Hug XIII de Lusignan
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Pere el Gran
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Pere de Montcada
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Ramon de Montcada
Forces
400 cavallers 500 cavallers
5.000 infants
Baixes
100 cavallers 60 cavallers
Cronologia

Antecedents

modifica

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la seva intervenció a Sicília arran de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig[1] en direcció als Pirineus, on es va trobar una forta resistència al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpinyà, per finalment creuar pel Coll de la Maçana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al càrrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona, mentre el rei i l'Infant Alfons preparaven les següents línies de defensa abans que els croats arribessin a Barcelona, mentre els estols catalans atacaven les línies d'aprovisionament per via marítima mentre Roger de Llúria tornava de Sicília.

Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost[2] al front d'un exèrcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'exèrcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al Monestir de Montserrat, on va rebre la benedicció, i a continuació va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar a un cingle de Tudela, a l'oest de Girona.

Desenvolupament militar

modifica

El rei Pere va voler dirigir-se a Besalú, però els exèrcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almogàvers, que anaven al davant van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos, havent de fugir muntanya amunt.

Pere de Montcada va dirigir a vuitanta cavallers a socórrer els almogàvers, als que s'uniren els seixanta cavallers més que liderava Ramon de Montcada. El mateix rei va participar en els combats, i finalment els catalans es van retirar a Santa Pau.

Conseqüències

modifica

Els almogàvers van saquejar el call de Girona, destruint la sinagoga[3] abans d'entrar en batalla contra les tropes de Felip III de França i Pere el Gran ordena l'execució dels responsables a la forca.[4]

Referències

modifica
  1. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
  2. Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón. Edició en línia, 1562-1580. 
  3. Sefarad.es http://sefarad.rediris.es/textos/0cronologia.htm Arxivat 2013-06-11 a Wayback Machine.
  4. Anales de una comunidad El reloj.com