Coming-of-age (gènere)
Coming-of-age és un gènere literari i cinematogràfic que se centra en el creixement psicològic i moral del protagonista, sovint des de la joventut fins a l'adultesa. El creixement personal i els canvis són característiques importants d'aquest gènere, el qual compta com a base amb el diàleg i les respostes emocionals, en comptes de l'acció. En molts casos, el protagonista és un home jove i la història és a vegades explicada mitjançant flashbacks.[1] Temàtiques com la identitat sexual, filosofia personal i opinions polítiques poden formar part de l'argument.[2]
El bildungsroman és un subgènere específic del coming-of-age. Està present en la literatura i se centra en el desenvolupament psicològic i moral del protagonista.
En la literaturaModifica
- La Telemaquia en l'Odissea d'Homer (segle VIII a. C.)
- El filòsof autodidacta, de Ibn Tufayl (segle XII)
- Tom Jones, d'Henry Fielding (1749)
- Vida i opinions de Tristram Shandy, home de llinatge, de Laurence Sterne (1759)
- Càndid, de Voltaire (1759)
- Demian, de Hermann Hesse (1919)
- L'Enfance d'un chef, de Jean Paul Sartre (1939)
- El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger (1951)
Al cinemaModifica
- Trens rigorosament vigilats de Jiří Menzel (1966)
- SLC Punk! de James Merendino (1998)
- Persèpolis de Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud (2007)
- Boyhood de Richard Linklater (2014)
Vegeu tambéModifica
- Bildungsroman, un gènere literari relacionat.
ReferènciesModifica
- ↑ Casey Benyahia, Sarah; Gaffney, Freddie; White, John. AS Film Studies: The Essential Introduction. Taylor & Francis, 2006, p. 271. ISBN 978-0-415-39310-2 [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ Fox, Levi. «The Historical Coming of Age Genre». Were Those the Days? Historical Coming of Age Films in American Culture. American Studies, University of Virginia, 2002. [Consulta: 26 juny].