Comtat de Hochstaden

El Comtat de Hochstaden era una jurisdicció feudal medieval al Rheinland. Va existir des del segle xi al segle xiii. Després de l'extinció de la línia més vella va continuar una línia més jove resultant de la connexió amb els comtes d'Are (Are-Hochstaden). Després que l'extinció de la línia principal d'Are el comtat va passar a la línia Hochstaden. Finalment l'arquebisbe de Conrad de Hochstaden i el seu germà llegaren la propietat a l'arquebisbat de Colònia.

Història modifica

L'origen del comtat se situa al castell de Motte Husterknupp al nord-oest de Colònia. Sobre els primers propietaris no se'n coneix gairebé res: el castell va desaparèixer a l'edat mitjana. Les últimes restes foren destruïdes per la mineria de lignit.

Els comtes de Hochstaden tenen el seu origen conegut en Gerard I. Aquest està testificat entre 1074 i 1096. La seva mare procedia possiblement dels Ezzonen. El seu pare es deia segurament també Gerard i era de la família de Wassenberg. Gerard I i el seu pare tenien consideració parcialment de 'prínceps', un estadi que sobrepassava el d'un comtat simple.^[1] Sobre l'origen de la seva dona no és conegut res.

Un germà de Gerard I de Hochstaden fou l'arquebisbe de Colònia Hermann III de Hochstaden. Aquesta línia més vella es va extingir amb Gerard II el 1149. La filla Adelaida va portar l'herència de Hochstaden i Wickrath a Otó d'Are († vers 1167). A través d'això la propietat va passar a mans de la família d'Are forman una branca separada coneguda com a Are-Hochstaden. Després de la mort del pare d'Otó, Dieteric I d'Are l'herència es va dividir i van sorgir les línies de Nürburg (Are-Nürburg) i Hochstaden o Are-Hochstaden. Després de la mort d'Otó vers 1267 la seva línia també es va dividir en línia Hochstaden i línia Wickerode (a Wickrath), que es va extingir vers 1331, amb un canonge de la catedral de Colònia de nom Enric (esmentat 1283-1331). La línia Hochstaden es va dividir al seu torn en Hochstaden-Nürburg i Hochstaden-Nuwenaar (comtat de Neuenahr)

Els comtes de Hochstaden es van enfrontar a Frederic III. La línia Hochstaden va rebre després de la mort de Teodoric o Dieteric II, l'últim representant de la línia principal d'Are, la propietat dels seus noms i territoris. A aquesta línia Are-Hochstaden-Nürburg pertanyien l'arquebisbe Conrad i el seu germà Frederic (es menciona 1228-1265); després que els seus nebots Teodoric (Dieteric) i Gerard morissin sense fills (1245 i 1246), els germans llegaven la propietat a l'arquebisbat de Colònia. Hi pertanyien entre altres llocs Neuenahr, Altenahr, Heimbach, Hardthöhe i Nürburg.

Genealogia modifica

Línia major o vella modifica

Gerhard I († vers 1096)
- Gerard II († vers 1149)
  - Adelaida († abans de 1162) casada amb Otó d'Are († vers 1167)
Herman III († 21 de novembre de 1099)

Línia menor o jove modifica

Adelaida i Otó d'Are
- Otó II († després de 1208) fundador de la línia Wickrath o Wickerode
- Lotari Bisbe de Lieja
- Dieteric († 1194 o 1197) casat amb l'Eticònida Liuitgarda de Dagsburg
  - Lotari I († després de 1215)
    - Lotari II († 1237 o 1242)
      - Dieteric († 1246)
      - Gerard († 1242 o 1245)
    - Conrad († 18 de setembre de 1261) arquebisbe de Colònia
    - Frederic († 1265)
    - Elisabeth casada amb Eberard d'Hengebach
    - Mectilda († després de 1243) casada amb Conrad de Müllenark
    - Margarida († després de 1314) casada amb Adolf IV de Berg

Línies modifica

Are
vers 1100-1130
indivís 1130-1140

Hochstaden
vers 1000-1149

Are 1140-1246
--> a Hochstaden

Nürburg o Are-Nürburg
1140-vers 1170?

Are-Hochstaden
1149-1167

Hochstaden
1167-1221

Wickerode
o Hochstaden-Wickerode
1167-1331

Hochstaden-Nürburg
1221-1246
Are-Hochstaden-Nürburg
1246-1261
(cedit al arq. de Colònia)

Hochstaden-Neuenahr

Referències modifica

↑ Cfr. per a la investigació més antiga: Julius Ficker: Vom Reichsfuerstenstande. Forschungen zur Geschichte der Reichsverfassung zunächst im XII. und XIII. Jahrhundert. Innsbruck 1861, S. 92.

Bibliografia modifica

Konrad Kretschmer: Historische Geographie von Mitteleuropa. München/Berlin 1904, S. 253
Gerhard Taddey (Hrsg.): Lexikon der deutschen Geschichte. 2. Aufl., Stuttgart 1983, ISBN 3-520-80002-0, S. 339
Donald C. Jackman: Hochstaden. Public Succession in Ripuaria of the High Middle Ages. a: Archive for Medieval Prosopography 7/2009

Enllaços externs modifica

[1] Cfr. per a la investigació més antiga: Julius Ficker: Vom Reichsfuerstenstande. Forschungen zur Geschichte der Reichsverfassung zunächst im XII. und XIII. Jahrhundert. Innsbruck 1861, S. 92.

[1]