Obre el menú principal

El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer al segle IX i X i més tard un feu original al segle XII i que va existir fins a la revolució.

Infotaula de títol nobiliariComtat de Goëlo
Tipus comtat i estat desaparegut
Modifica les dades a Wikidata

El seu territori estava format per la part nord-oest de l'antic bisbat de Saint-Brieuc, amb la costa oest de la badia de Saint-Brieuc fins a la desembocadura del Trieux. Correspon a l'antic pagus romà anomenat pagus velaviensis. Modernament el formen els cantons de Paimpol, Lanvollon, Plouha, Pontrieux, Plouagat, Châtelaudren, Etables-sur-Mer i les comunes de Pordic, Plérin i Trémuson.

HistòriaModifica

Com a primer comte apareix Morweten que apareix en una carta del 9 de juliol del 871 sobre una disputa de l'abadia de Redon; encara que no s'esmenta com a comte de Goëlo s'ha arribat a la conclusió que governava aquest territori per eliminació. El següent comte que apareix fou Hoel Lagun en una carta d'abans de la meitat del segle X. Subscriu també una carta del 958. Un altre comte esmentat com a comte de Goëlo, Nominoe, apareix tanmateix a la meitat del segle X i en la mateix carta del 958. Va passar després a mans dels ducs.

En el repartiment del 1035 Goëlo va ser per Eon I que va agafar el títol de comte de Penthièvre; a la mort d'aquest el 1079 va deixar al seu fill gran el comtat de Penthièvre i al fill Esteve I les senyories de Tregor i Goêlo. El 1093 Jofre I de Penthièvre va morir i el va heretar Esteve que a més fou per matrimoni comte de Guingamp. A la mort d'Esteve el 1135 o 1136 es va fer una partició (1137) i Jofre II va heretar Penthièvre i el seu germà Enric les senyories de d'Avaugour i Goëlo, i Tregor i Guingamp amb títol comtal. El seu nebot Conan IV de Bretanya (1156-1166) li va arrabassar (1160) Tregor i Guingamp i el va deixar amb Goëlo i Avaugour, agafant el títol de comte de Goëlo, entitat que de fet va tenir llavors existència efectiva després de dos segles. El va succeir (1183) el seu fill Alan I d'Avagour, fundador el 1202 de l'abadia de Beauport, iniciador de la dinastia comtal d'Avaugour de Goëlo. El 1206 va heretar Penthièvre del seu cosí Jofre III, mort sense fills, però el 1214 el duc de Bretanya Pere I Mauclerc va arrabassar el comtat al seu fill Enric II al que va deixar Avaugour i Goëlo. Una revolta d'Enric contra el duc durant la corada albigesa va fracassar i fou deposat el 1230 però es va permetre la successió.

El 1420, Goëlo fou confiacat pel duc Joan V després del seu rapte pel comte de Goëlo, Olivier de Blois (†1433). La major part del feu fou llavors donada al germà del duc, el comte Artur, futur Artur III, però algunes senyories seran donades a altres amics o parents del sobirà.

En 1480 el duc Francesc II va crear un nou feu que va donar al seu fill natural Francesc de Bretanya que va esdevenir baró d'Avaugour i comte de Vertus i Goëlo. Fill ingrat va prendre partit pel rei de França contra la seva germanastre la duquessa Anna de Bretanya.

Llista de comtesModifica

Dinastia de Penthièvre o primera d'AvaugourModifica

casat amb Petronila de Beaumont al Maine.
hereva Joana d'Avaugour (1300 † 1327), filla
casada amb Guiu de Penthièvre, comte de Penthièvre germanastre del duc Joan III de Bretanya; es reuneixen els comtats de Penthièvre i Goëlo

Cases de Châtillon-Blois i de BretanyaModifica

casada a Carles de Blois-Châtillon (+1364)
  • Joan I de Penthièvre (Joan de Châtillon), 1384-1404, vescomte de Limoges, fill de Joana de Penthièvre.[1]
  • Olivier de Châtillon (o Olivier de Blois) 1404-1420
  • Confiscació ducal 1420-1433
  • Artur III, 1433-1458, duc de Bretanya (1393 † 1458), nét de Joan de Montfort, que era fill d'Artur II de Bretanya i germanastre del duc Joan III de Bretanya
  • Al ducat de Bretanya 1458-1480

Segona casa d'AvaugourModifica

 
Escut de Francesc I de Bretanya/d'Avaugour (1462-1510)
casat a Felipa vescomtessa de Guiguen, senyora de Thouaré i de La Touche-Limouzinière (filla de Claude de Saint-Amadour vescomte de Guiguen)
casat el 1642 a Franceca (mort el juliol de 1644), filla de Timoleó de Daillon, comte del Lude, sense fills
casat en segones noces el 1647 a Francesca o Lluïsa (mort el febrer de 1682), filla d'Enric de Balzac, comte de Clermont-d'Entragues, sense fills
casat el 1735 a Madalena (1712 -1738), filla d'Esteve d'Aligre, sense fills
casat en segones noces el 15 d'agost de 1745 a Maria Madalena Charette[2] de Montbert (1706 -París 8 de gener de 1778), filla de Gilles Charette, senyors de Montbert, conseller al parlament de Bretanya, vídua de Louis de Serent, marquès de Kerfily, i mare del marquès Armand Lluís de Serent que al enviudar es va casar per tercera vegada amb Anne baró de Montmorency i marquès de Fosseux[3]).

Casa de SoubiseModifica

El comtat va passar per matrimoni llavors a una branca dels prínceps de Soubise en els que va restar fins a la revolució.

NotesModifica