Obre el menú principal

El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais. L'antic blasó dels senyors de Guînes va ser adoptat pel municipi al segle XIX. És variat d'or i d'atzur, i en cap d'atzur amb tres flors de lis d'or. Segons François-Alexandre de La Chenaye-Aubert i Jacques Badier, en el seu Diccionari de la noblesa, el comtat de Guînes va ser un dels primers grans comtats que van ser hereditaris sota els carolingis

Infotaula de geografia políticaComtat de Guînes
Blason comte fr Guines.svg
Map of County of Guines.jpg

Localització
 50° 52′ 04″ N, 1° 52′ 25″ E / 50.867777777778°N,1.8736111111111°E / 50.867777777778; 1.8736111111111

Capital Guînes
Modifica les dades a Wikidata
Escut del Comtat de Guînes

HistòriaModifica

Sembla encara que, des del segle VII, el territori formava part del comtat de Flandes que englobava tot el país comprès entre el Somme i l'Escalda. Cap al 663, Walbert, comte d'Arques, va posar en mans de sant Bertí, apòstol de la regió de Saint-Omer (comarca d'Audomarois) i fundador de l'abadia que porta el seu nom, totes les terres que posseïa a Guînes; però la primera menció que podríem dir oficial del nom de Gisna, Guînes, no es troba fins al 807 en un acte de donació datat l'11 d'octubre del mateix any, pel qual una senyora anomenada Lebtruda transmetia als frares de la cèlebre abadia les propietats que tenia a les vores de Ghisnervlet, riu de Guînes, i un lloc anomenat Wasconingawalla, paraula en la qual és fàcil reconèixer el nom actual de La Walle.

El comtat de Guînes comprenia les castlanies de Guînes i Tournehem, la senyoria d'Ardres, i les terres de Bredenarde i d'Audruicq. Va augmentar després amb la castellania de Bourbourg, a Flandes, incloent el país de l'Angle (sobre la riba esquerra de l'Aa), pel matrimoni del comte Arnold II amb Beatriu de Bourbourg (cap a 1194). [1]

Al segle XII, el territori i la ciutat de Guînes van patir de manera terrible amb les guerres que van oposar al rei de França Felip August i el comte de Flandes. Van ser envaïts diverses vegades per les tropes reials així com les de Renald I de Dammartin, comte de Boulogne. Malgrat aquestes catàstrofes, Arnold II va tenir tanmateix el 1214 el consol de participar en la batalla de Bouvines al costat de Felip II de França, del qual havia esdevingut vassall.

Arnold III, dotzè comte de Guînes, fou fet presoner a la batalla de Walcheren (Zelanda) el 12 de juliol de 1253, i per redimir-se va haver de vendre el seu comtat al rei de França, el 1283. Vuit anys més tard tanmateix, el 1295, Felip IV de França en va tornar una part a Joana de Guînes, néta d'Arnold III, esposa de Joan II de Brienne, comte d'Eu qui va prendre llavors el títol de comte d'Eu i de Guînes. La castellania de Tournehem va ser tanmateix separada del comtat de Guînes i va quedar unida al comtat d'Artois.[2]

El 19 de novembre de 1350 Raül II de Brienne, quinzè i darrer comte de Guînes, conestable de França, acusat de traïció després de la presa de Caen pels anglesos (1346), va ser decapitat a París, per ordre de Joan II el Bo que va donar el comtat d'Eu a Joan d'Artois i va unir el comtat de Guînes al domini reial. Tres anys després de la presa de Calais, el 22 de gener de 1351, el castell de Guînes va ser lliurat per traïció als anglesos, i el 1360, el tractat de Brétigny va abandonar completament al rei d'Anglaterra la ciutat i el seu comtat.

El comtat de Guînes va ser recuperat per Carles VI de França el 1374 i reunit al domini de la corona. Marck i Calais, que els anglesos havien ocupat des de 1347, van ser conservats per aquestos fins al 1558.[2]

El comtat de Guînes, com els comtats de Boulogne i de Saint-Pol, va entrar en l'esfera d'influència de l'Artois, i, a excepció dels territoris que van ser temporalment ocupats per Anglaterra, van seguir els seus destins.[3]

SubdivisionsModifica

En el moment de la incorporació al domini reial francès, el 1284, el comtat comprenia Ardres, Hardewic, Brédenarde, Tornehen i el port de Witsan, amb dotze baronies i quatre castellanies.

Llista de comtesModifica

Posteriorment el comtat fou cedit a la família de la Trémoille:

NotesModifica

  1. Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, ed. H. Lamertin, Brussel·les, 1902
  2. 2,0 2,1 Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 269.
  3. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 267-268.

ReferènciesModifica

  • Lambert d'Ardres, La chronique de Guînes et Ardres, 1203.
  • Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, ed. H. Lamertin, Brussel·les, 1902, a digistore.bib.ulb.ac.be
  • Maur-François Dantine, Charles Clémencet, Nicolas Viton Saint-Allais, Ursin Durand, François Clément, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments depuis la naissance de notre seigneur, 1818
  • Société des Antiquaires de la Morinie, Le livre des usaiges et anciennes coustumes de la conté de Guysnes, 1856

Coord.: 50° 52′ 04″ N, 1° 52′ 25″ E / 50.867777777778°N,1.8736111111111°E / 50.867777777778; 1.8736111111111