Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre el comtat a Westfàlia. Vegeu-ne altres significats a «Ducat de Limburg».

El Comtat de Limburg (en alemany Graftschaft Limburg) fou un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia. El seu nom prové de la ciutat de Limburg-an-der-Lenne, reanomenada durant la reforma administrativa prussiana del 1868 com a Hohenlimburg per distingir-la millor de Limburg an der Lahn.

Grafschaft Limburg
Comtat de Limburg
dissolt
1225 – 1806

Escut de Comtat de Limburg

Escut

Informació
Capital Limburg an der Lenne
reanomenat el 1876 en
Hohenlimburg
avui un nucli d'Hagen
51° 21′ 49″ N, 7° 34′ 3″ E / 51.36361°N,7.56750°E / 51.36361; 7.56750Coord.: 51° 21′ 49″ N, 7° 34′ 3″ E / 51.36361°N,7.56750°E / 51.36361; 7.56750
Idioma oficial Alemany
Geografia
Superfície {{{stat_year1}}} : 118 km2
Període històric
Feu del Sacre Imperi Romanogermànic 1225
Escissió del comtat d'Altena 1225
Dissolució del comtat 1806
Invasió francesa 1806
Política
Forma de govern Comtat
Modifica les dades a Wikidata

IniciModifica

Fins al 1225, el territori del futur comtat de Limburg pertanyia al comtat d'Altena i després al comtat de la Mark. El 1220 es va fundar el monestir de monges d'Elsey, un convent per a dones de la noblesa que va existir fins al 1810. compta, junts amb l'església d'Hennen amb els edificis més vells del comtat. El 1226, després de l'assassinat d'Engelbert I de Colònia per Frederic II d'Isenburg, el comte Adolf I de la Mark va annexionar el territori que considerava com vacant ("sense propietari").

El comte Teodoric d'Altena-Isenberg, fill de Frederic II, va intentar reconquerir el territori que considerava seu, amb l'ajuda del seu oncle, el duc Enric IV de Limburg i de Berg.[1]

El 1242 el comte va adquirir una petita part del comtat de son pare i des d'aleshores va anomenar-se de Limburg en honor de sa mare, Sofia de Limburg, situada entre els rius Ruhr, Lenne i Hönne. Posseïa també uns camps a Mülheim, Broich i una masia reial a Styrum. Junts amb el seu fill Erard de Limburg va construir a Styrum un primer castell fortificat. Els successors van eixamplar el comtat amb el castell de Vittinghof (prop de la ciutat d'Essen), les senyories de Bedburg i Hackenbroich. El comtat també tenia unes propietats petites a Dortmund i Unna. Al segle XVI va adquirir la senyoria de Linnep.

 
Escut de la branca de Limburg-Styrum

Des de Broich i de Styrum van desenvolupar-se els llinatges laterals Limburg-Broich i Limburg-Styrum. El llinatge de Limburg-Styrum és l'únic que va sobreviure fins avui amb descendents a Bèlgica i als Països Baixos.

DivisióModifica

 
Castell de Hohenlimburg

Vers la fi del segle XV, la casa de Limburg estava arruïnada i políticament isolada i quasi extingida. El 1442, Guillem de Limburg va llegar el comtat a la seva filla Margarida casada amb el comte Gumpert de Neuenhar. La parella va obtenir el 1435 la senyoria de Bedburg, una possessió de Limburg. A la mort de Gumpert, la resta del comtat i el castell van passar a la branca Limburg-Broich. Una guerra entre els Neuenhar que ocupaven el castell de Hohenlimburg i els Limburg-Broich quedava empatada.

Finalment, cansats de la guerra, els bel·ligerants van adreçar-se al Príncep elector de Colònia. Aquests va proposar d'anar a mitges i cada branca va posseir des d'aleshores la meitat de comtat. Des del 1461, la part dels Neuenhar esqueia a la branca lateral de Neuenahr-Alpen.

El 1505 el comte Joan de Limburg va casar la seva filla adoptiva Irmgard von Sayn amb el comte Víric V de Daun-Falkenstein. Quan Joan va morir el 1511, morí el darrere hereu masculí de les cases Limburg i Limburg-Broich, i el comtat passà als Daun-Falkenstein.

El 1542 el comte Víric donà el comtat de Limburg "amb accessoris i drets" a la seva filla Amena, casada amb Gumpert II de Neuenahr-Alpen.

El llinatge de LimburgModifica

1242–1301 Teodoric d'Altena-Isenberg
1301–1304 Erard I d'Isenberg-Limburg
1304–1364 Teodoric III de Limburg
1364–1400 Teodoric IV de Limburg, nét de Teodoric III
1400–1412 Teodoric V de Limburg-Broich
1400–1442 Guillem I de Limburg-Broich
1442–1459 Gumpert II de Neuenahr

Del 1459 al 1546 als Condomini

1459–1473 Guillem II de Limburg-Broich
1459–1478 Teodoric VI de Limburg-Broich
1459–1486 Enric de Limburg-Broich
1473–1508 Joan de Limburg-Broich
1508–1546 Víric V de Daun-Falkenstein
1459–1484 Gumpert II de Neuenahr
1484–1505 Gumpert I de Neuenahr-Alpen
1505–1546 Gumpert II de Neuenahr-Alpen
1546–1556 Gumpert II de Neuenahr-Alpen
1556–1589 Adolf de Neuenahr
1589–1602 Amalia de Neuenahr-Alpen, germanastre d'Adolf
1602–1627 Magdalena de Neuenahr-Alpen, germanastre d'Adolf
1627–1629 Frederic Ludolf de Bentheim-Tecklenburg
1629–1643 Morici de Bentheim-Tecklenburg zusammen mit Bruder Frederic Lluís de Bentheim-Tecklenburg
1643–1674 Morici de Bentheim-Tecklenburg
1674–1681 Joan Adolf von Bentheim-Tecklenburg zusammen mit Bruder Frederic Morici de Bentheim-Tecklenburg
1681–1710 Frederic Morici de Bentheim-Tecklenburg
1710–1768 Morici Casimir I de Bentheim-Tecklenburg
1768–1805 Morici Casimir II de Bentheim-Tecklenburg
1805–1806 Morici Casimir III de Bentheim-Tecklenburg
1806–1817 Emil Frederic de Bentheim-Tecklenburg

El castell de Hohenlimburg i molta hisenda a Hohenlimburg queda fins avui a les mans de la casa de Bentheim-Tecklenburg.

ReferènciesModifica

  1. 'Atenció: el Limburg, del qual Enric IV era el duc és un altre feu amb el mateix nom del comtat, situat a l'est de l'actual província de Lieja de Bèlgica.

BibliografiaModifica

  • Günter Aders, H. Horstmann, Adam L. Hulshoff et al. Die Grafen von Limburg-Stirum und ihre Besitzungen. Geschiedenis der Graven van Limburg Stirum. volum I–III toms 1–9., Assem/Amsterdam/Münster, Editorial van Gorcum, 1963–1976, ISBN 90-232-1354-8
  • Günter Aders, Urkunden und Akten der Neuenahrer Herrschaften und Besitzungen Alpen, Bedburg, Hackenbroich, Helpenstein, Linnep, Wevelinghoven und Wülfrath sowie der Erbvogtei Köln. Bonn 1977.
  • Harm Klueting, Politik, Wirtschaft und Gesellschaft in der Grafschaft Limburg. Catàleg d'una exposició al Dresdner Bank AG. Hagen 1980, 67 pàgines
  • Harm Klueting, Daß sie ein Abspliß von der Grafschaft Mark ist, daran ist kein Zweifel – Die Grafschaft Limburg vom 13. bis zum 19 Jahrhundert. In: Jahrburch des Vereins für Orts-und Heimatkunde in der Grafschaft Mark. Scholz, Dortmund, 93, 1995, ISSN 0937-1621, S. 63–126
  • Edeltraut Klueting, Das (freiweltliche) adelige Damenstift Elsey. Geschichte, Verfassung und Grundherrschaft in Spätmittelalter und Frühneuzeit. Altenaer Beiträge, volum 14, Editorial „Der Märker“, Altena 1980.
  • Andreas Korthals, Die Raffenburg. Eine fast vergessene westfälische Höhenburg. In: Jahrburch des Vereins für Orts-und Heimatkunde in der Grafschaft Mark. Scholz, Dortmund, 98, 1998, ISSN 0937-1621, pàgines 67–83
  • Stephanie Marra, Allianzen des Adels. Dynastisches Handeln im Grafenhaus Bentheim im 16. und 17. Jahrhundert. Kölnn Editorial Böhlau, 2007, 294 pàgines ISBN 3-412-31105-7
  • Stephanie Marra, Grafen von der Mark, Herzöge von Kleve-Mark und Jülich-Kleve (Hof). In: Werner Paravicini (redacció.): Fürstliche Höfe und Residenzen im spätmittelalterlichen Reich. Ein dynastisch-topographisches Handbuch. 4 volums Residenzenforschung, Residenzenkommission der Akademie der Wissenschaften Göttingen. Thorbecke, Sigmaringen 2003 i ss., ISBN 3-7995-4515-8
  • Stephanie Marra, Gräfin Johannetta Elisabeth von Bentheim (1592–1654). Witwenherrschaft und Vormundschaftsregierung im Dreißigjährigen Krieg. In: Martina Schattkowsky (redacció.): Witwenschaft in der Frühen Neuzeit. Fürstliche und adlige Witwen zwischen Fremd- und Selbstbestimmung. Schriften zur Sächsischen Geschichte und Volkskunde, tom 6., Leipzig, Editorial Univers, 2003, ISBN 3-936522-79-0, pàgines 227–248
  • Stephanie Marra, Das Rädern, Köpfen und Hencken, jedes vor eine Loisdor ... – Von Scharfrichtern und Abdeckern in der Grafschaft Limburg. in: Westfälische Zeitschrift, Bonifatius, Paderborn, ISSN 0083-9043, 151 (2001), 152 (2002), pàgines  243–256
  • Stephanie Marra, Tod auf der Kirchmeß. Präsenz und Renitenz militärischer Truppen in der Grafschaft Limburg 1633–1636. in: Das Amt Wetter im Dreißigjährigen Krieg. Redactat per Dietrich Thier. Stadtarchiv, Wetter 1998, ISBN 3980577457, pàgines 135–146
  • Fabrice M. J. Müllender: De leone Limburgo. Im Selbstverlag, Eupen 2001 «Bibliothèque Royale de Belgique».
  • Gerhard E. Sollbach, Der gewaltsame Tod des Erzbischofs Engelbert I von Köln am 7. November 1225 – Ein mittelalterlicher Kriminalfall. in: Jahrbuch des Vereins für Orts- und Heimatkunde in der Grafschaft Mark. Dortmund, Editorial Scholz, volum 93, 1995, ISSN 0937-1621, pàgines 7–49