Comtat de Meath
El comtat de Meath (gaèlic irlandès An Mhí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda). Endemés de la capital, Navan, la ciutat més important és Trim.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Contae An Mhí (ga) ![]() | |||||
|
|||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | República d'Irlanda | ||||
Província | Leinster ![]() | ||||
Capital | Navan ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 194.942 (2016) ![]() | ||||
• Densitat | 83,24 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2.342 km² ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1297 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | office of the Cathaoirleach of Meath County Council (en) ![]() ![]() | ||||
Òrgan legislatiu | legislative body of Meath County Council (en) ![]() ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | IE-MH ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | meathcoco.ie ![]() |
Ciutats i vilesModifica
- Agher
- Athboy
- Ashbourne
- Ballinabrackey
- Ballivor
- Batterstown
- Bective
- Bellewstown
- Bettystown
- Bohermeen
- Carnaross
- Castletown
- Clonard
- Clonee
- Curragha
- Cushenstown
- Donore
- Drumconrath
- Duleek
- Dunboyne
- Dunderry
- Dunsany
- Dunshaughlin
- Enfield
- Gormanston
- Johnstown
- Julianstown
- Kells
- Kilbride
- Kildalkey
- Kiltale
- Kentstown
- Killeen
- Kilmessan
- Kinnegad
- Laytown
- Lobinstown
- Longwood
- Mornington
- Moynalty
- Mulhussey
- Navan
- Newtown
- Nobber
- Oldcastle
- Rathmolyon
- Rathbran
- Rathkenny
- Ratoath
- Robinstown
- Skryne
- Slane
- Stamullen
- Summerhill
- Trim
Evolució demogràficaModifica
HistòriaModifica
El comtat és conegut col·loquialment com el "comtat reial" degut a la seva història com a casal del Gran Rei d'Irlanda.[1] Formava part de l'est del Regne de Mide, que ocupava tot l'actual comtat, tot el comtat de Westmeath i parts dels comtats de Cavan, Longford, Louth, Offaly, Dublín i Kildare. La seu del Gran Rei estava a Tara. Al nord-est del comtat es troba el complex arqueològic de Brú na Bóinne, d'uns 5000 anys i inclou els jaciments funeraris de Newgrange, Knowth i Dowth. És un Patrimoni de la Humanitat designat per la UNESCO des de 1993.
Situació de l'irlandèsModifica
Al comtat de Meath hi ha les dues úniques àrees Gaeltacht de la província de Leinster, a Ráth Cairn i Baile Ghib. Hi ha un total de 2.603 parlants d'irlandès al comtat, amb 1.299 parlants nadius a la Gaeltacht de Meath. Endemés hi ha uns 1.304 més a les set Gaelscoils fora de la Gaeltacht.[2] L'àrea del Gran Dublín té el major nombre d'escoles en irlandès d'Irlanda.
Vegeu tambéModifica
- Regne de Mide
- Alicia Adelaida Needham compositora.
Galeria d'imatgesModifica
-
Oldcastle
-
Dardistown Castle
-
Castell de Fennor
ReferènciesModifica
- ↑ Meath County Council. «Meath - a rich and royal land». Arxivat de l'original el 2010-06-10. [Consulta: 5 abril 2013].
- ↑ gaelscoileanna.ie. «Oideachas Trí Mheán na Gaeilge in Éirinn sa Ghalltacht 2010-2011» (en (gaèlic irlandès)), 2011.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Meath |
- Meath County Council
- Turisme a Meath Arxivat 2007-02-08 a Wayback Machine.
- Meath Event Guide
- CSO Website
- Cultur - Celebrating Diversity Website
- County Meath History Geography map guide Arxivat 2005-12-14 a Wayback Machine.
- Navan Hurling.com Arxivat 2009-08-08 a Wayback Machine.
- Gaelscoil stats
- Gaeltacht Comprehensive Language Study 2007
- The Harp That Once Through Tara's Hall (Sara Banleigh al Lincoln Center)