Comtat de Namur

feu del Sacre Imperi Romanogermànic

El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals n'eren Namur, Charleroi, Givet, Bouvines, Marienbourg i Fleurus.

Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat de Namur

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
CapitalNamur Modifica el valor a Wikidata
Població humana
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació981 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1795 Modifica el valor a Wikidata
SegüentPrimera República Francesa Modifica el valor a Wikidata

El Comtat de Namur a les Disset Províncies (1559-1608)

Història modifica

El primer comte esmentat és Berenguer de Lomme que governava a Namur vers el 899 i durant no menys de 32 anys del segle X. El 1189 va passar a la casa d'Hainaut unida a la de Flandes. El 1212 va entrar el primer comte de la casa de Courtenay. El 1238 fou ocupat per França. Va retornar a la casa de Flandes i Hainaut el 1257.

Per a les afers religioses el comtat depenia del bisbe de Lieja, tot i ser governat pel comte. Aquesta situació confusa sovint va alimentar les vel·leïtats del príncep-bisbe d'annexar el comtat. A l'inici del regne de Joan VIII de Heinsberg milícies de Lieja i de Namur van afrontar-se. El 1421,[1] el comte Joan III va vendre el comtat a Felip III de Borgonya el Bo. El 1429, Felip III va atribuir-se el títol de comte de Namur. Heinsberg i les milícies van atacar Namur però van haver d'inclinar-se davant la superioritat militar dels borgonyons. Felip III va integrar el comtat a les Disset Províncies. Després de 1549 va esdevenir un dels Països Baixos espanyols i des del 1713 austríacs. Entre 1659 i 1678 França conquerí la zona meridional amb les ciutats Charleroi, Givet, Bouvines i Marienbourg. El 1795, França va annexionar la resta del territori i crear el Departament de Sambre i Mosa.

Després del Congrés de Viena i el Tractat de París (1815) es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. Els dos estats van mantenir la divisió administrativa francesa, tot i canviar el nom en Província de Namur. El territori de la província no coincideix amb el de l'antic comtat.

Llista de comtes i marquesos modifica

 
La ciutadella de Namur capital del comtat

Casa de Namur modifica

Casa de Flandes modifica

Casa de Courtenay modifica

Casa de Luxemburg modifica

  • Enric III, (Enric V de Luxemburg) (net d'Enric I) 1256-1265. Pren el comtat per la força

Casa de Dampierre modifica

Casa de Borgonya modifica

Genealogia modifica

La branca de Felip el Noble i de la seva germana Violant de Namur es va extingir a la següent generació i l'emperador Balduí II, darrer representant de la nissaga, va assolir el títol; el 1248 va retornar al Sacro Imperi Romano-Germànic, i poc després, el 1257, i Namur va retornar a la branca major (Flandes i Hainaut).

Referències modifica

  1. Jean Janssen, Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789, Bruxelles, L'élite, 2000, pàgines 77-78
  2. Enric I era fill d'Ermessenda de Luxemburg i net de Conrad I de Luxemburg; quan va morir el seu cosí Conrad II de Luxemburg, l'emperador li va concedir aquest comtat el 1136: també va heretar els comtats de La Roche i de Durbuy.
  3. El 1172 Enric I va prometre l'herència del comtat a la seva germana Alix i al fill d'aquesta Balduí però després se'n va desdir; finalment Alix va heretar nominalment el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí per dret matern.
  4. Pel seu parentiu vegeu la genealogia.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Namur