Comtat de Vallfogona

El comtat de Vallfogona és un títol nobiliari concedit el 12 d'abril de 1600 pel rei Felip III a favor de Miquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola, baró de Milany o de Vallfogona, com a transformació en comtat de la seva baronia. Era successor de Ramon Galceran de Pinós i Fenollet (mort el 1430), baró de Vallfogona i vescomte d'Illa i de Galceran de Pinós i de Pau, també vescomte d'Illa.[1]

Infotaula de títol nobiliariComtat de Vallfogona
Corona de comte
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata
Primer titularMiquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola
ReiFelip III
Data12 d'abril de 1600
Actual titularMaría del Perpetuo Socorro de Silva y Mora

Posteriorment passà als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.[2]

La seva denominació fa referència a la localitat de Vallfogona de Ripollès (Ripollès).

Comtes de Vallfogona modifica

Titular Període
Creació per Felip III
I Miquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola 1600-
II Gaspar Galceran de Castro-Pinós de Gurrea
III Francesca de Castro-Pinós i Zurita
IV Isabel Margarita Ferrandis d'Híxar i Castro-Pinós ? -1642
V Jaime Francisco Sarmiento de Silva 1642-1700
VI Juana Petronila de Silva y Aragón 1700-1710
VII Isidro Francisco Fernández de Córdoba y Portugal Silva 1710-1745
VIII Joaquín Diego de Silva y Moncada 1745- 1758
IX Pedro de Alcántara Fernández de Híjar y Abarca de Bolea 1758-1797
X Agustín Pedro de Silva y Palafox 1797-1817
XI Francisca Javiera de Silva y Fitz-James Stuart 1817- 1818
XII José Rafael de Silva Fernández de Híjar 1851-1863
XIII Cayetano de Silva y Fernández de Córdoba 1863-1865
XIV Jaime de Silva y Campbell 1865- ?
XV José Guillermo de Silva y Mitjans 1922- ?
XVI Jaime de Silva y Agrela 1967-1977
XVII María del Socorro de Silva y Mora 1977-actual titular

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
  2. «Comtat de Vallfogona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.