El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts. El comtat estava format per les castellanies de Lavardin, de Montoire - el senyor va esdevenir comte de Vendôme el 1218 - de Trôo i de Mondoubleau (incorporada al comtat el 1406). La senyoria de Beaugency era un alou que va passar als comtes de Blois. El vescomtat de Vendôme era un feu dins del comtat. Des de 1256 depenia del comtat d'Anjou.

Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat de Vendôme
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata

Localització

El comtat fou concedit pels robertians a una família dels seus fidels, els bucàrdides. No obstant el comtat de Vendôme era vassall del bisbe de Chartres. En els anys que van seguir a la mort d'Hug el Gran i la minoria del futur Hug Capet van veure l'increment de poder dels poderosos veïns, els comtes d'Anjou i de Blois. El comte de Blois s'havia apoderat de Châteaudun i de Chartres i amenaçava Vendôme, el comte del qual, Bucard el Venerable, es va aliar al comte d'Anjou. A la meitat del segle xi, les malifetes de Folc el Petit Anec, comte de Vendôme van permetre a Jofré II Martell (1040-1060) l'ocupació del comtat que va durar fins a 1056 i va implicar el reconeixement de la sobirania feudal d'Anjou. En els següents anys es van produir constants lluites a l'interior amb l'abadia de la Trinitat i a l'exterior contra els senyors d'Amboise pel control de Mondoubleau.

Enric II Plantagenet, comte d'Anjou i duc de Normandia per herència, es va casar el 1152 amb Eleonor d'Aquitània, que li va aportar aquest ducat amb el Poitou. El 1154 va esdevenir rei d'Anglaterra i aviat va esclatar la lluita contra França. El comtat de Vendôme fou vassall d'Anglaterra però era el territori més proper a París. Vendôme fou assetjada diverses vegades. Vençuts els anglesos, el 1218 Joan III va fer homenatge al rei de França. Quan el rei francès va donar en assignació l'Anjou a un dels seus fills, els comtes de Vendôme li faran homenatge. Van participar en les seves expedicions a Nàpols, Sicília, i a la Croada a Egipte i a Tunis.

La casa de Montoire es va extingir el 1372 i el comtat va passar als Borbons, prínceps de la sang. La baronia de Mondobleau fou definitivament incorporada al comtat el 1484 i aquest darrer fou erigit en ducat pairia el 1514. El 1562 Enric de Borbó va esdevenir duc de Vendôme; era protestant enfront d'un ducat fortament catòlic i va haver d'acceptar el tancament del temple protestant i la nominació d'un governador catòlic; va veure com la vila de Vendôme s'acostava més i més a la Lliga. El 1589 és el duc es va convertir en rei Enric IV de França i va haver de conquerir el ducat; diversos castells com Vendôme i Lavardin foren destruïts. El 1598 el ducat fou donat en assignació i va retornar a la corona el 1712 de fet per confiscació. Fou donat altre cop en assignació del 1772 al 1789. Després de la revolució fou inclòs al departament de Loir-et-Cher.

Comtes de Vendôme

Llista de comtes i ducs

modifica
 
Borbó Vendôme
 
bastards de Vendôme
Bucàrdides
Casat amb Elisabet, vídua del comte Aimó de Corbeil
  • 1005 - 1017: Renald, canceller (988), bisbe de Parí (991) (+ vers 1017), fill
Casa de Nevers
Casat amb Adela de Vendôme-Anjou, filla de Folc III Nerra, comte d'Anjou i d'Elisabet de Vendôme (filla de Bucard el Venerable i d'Elisabet de Melun).
Casa d'Anjou
Casa de Nevers
Casa de Preuilly
Casa de Montoire
Casa de Borbó
Ducs per assignació
Títol de cortesia

Bibliografia

modifica
  • Eudes de Saint-Maur, Vie de Bouchard le Vénérable
  • Dominique Barthélemy, La Société dans le comté de Vendôme : de l'an mil au XIVe siècle, Fayard, París, 1993, 1118 pàgs. (ISBN 2-213-03071-5)
  • Jean-Claude Pasquier, Le Château de Vendôme, 2000

Enllaços externs

modifica