Obre el menú principal
Irlanda

Els Comtats d'Irlanda són una creació administrativa del Govern britànic del segle XIX per la millor governació del país. Irlanda està dividida en 32 comtats. Actualment també s'utilitzen àmpliament en el camp esportiu. A Irlanda del Nord, els 6 comtats van ser reemplaçats el 1973 per 26, i en la República d'Irlanda, 6 dels 26 comtats originals es van dividir, el que fan avui un total de 32 "comtats artificials".

Convé assenyalar que les ciutats de Cork, Dublín, Galway, Limerick i Waterford són independents del seu comtat i que a més, el comtat de Tipperary està dividit en 2 entitats administratives diferents, Tipperary del Nord i Tipperary del Sud.

La divisió administrativa del país al llarg de les línies dels comtats tradicionals també va ser adoptada per les organitzacions no governamentals i culturals, com la Lliga Gaèlica i l'Associació Atlètica Gaèlica, que segueix organitzant les seves activitats en gran part sobre aquesta base que atrauen un fort suport, especialment en el camp d'esports. La definició del que defineix a un comtat a Irlanda es difumina per l'acció cada vegada més gran del comtat administratiu.

Els comtats prenen l'educació del sistema de la Comissió de Formació Professional, seguint el model tradicional de les comarques, excepte al comtat de Tipperary i les ciutats dividides.

Molts dels vint comtats de la República d'Irlanda, però, tenen les seves facultats administratives en el seu territori, encara que alguns han perdut la seva entitat geogràfica, com el comtat de Tipperary, el qual va ser dividit en Nord i Tipperary del Sud, o County Dublin dividit en 3 districtes (Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal i sud de Dublín).

LlistaModifica

Armes
Arms
Comtat
tradicional
Nom irlandès[1] Noms
antics
County town (capital) Província Jurisdicció Districtes (NI) /
administrative divisions (RoI)
Localització
  Antrim Aontroim
(Contae Aontroma)
Antrim Ulster Irlanda del Nord Antrim, Ballymena, Ballymoney, Belfast, Carrickfergus, Larne, Lisburn, Moyle, Newtownabbey  
  Armagh Ard Mhacha
(Contae Ard Mhacha)
Ardmagh[2] Armagh Ulster Irlanda del Nord Armagh, Craigavon, Newry and Mourne.  
  Carlow Ceatharlach
(Contae Cheatharlach)
Caherlagh[3]
Caterlagh[4]
Catherlagh[5]
Carlow Leinster República d'Irlanda  
  Cavan An Cabhán
(Contae an Chabháin)
Cavan Ulster República d'Irlanda  
  Clare An Clár
(Contae an Chláir)
(vegeu Thomond) Ennis Munster República d'Irlanda  
Cork Corcaigh
(Contae Chorcaí)
(see Desmond) Cork Munster República d'Irlanda Cork  
  Donegal Dún na nGall
(Contae Dhún na nGall)
Dunnagall
Tyrconnell
Tirconnell
Tirconaill[6]
Lifford Ulster República d'Irlanda  
  Down An Dún
(Contae an Dúin)
Downshire Downpatrick Ulster Irlanda del Nord Ards, Banbridge, Castlereagh, Craigavon, Down, Lisburn, Newry & Mourne, North Down  
  Dublín Áth Cliath
(Contae Átha Cliath)
Dublín Leinster República d'Irlanda Dublín, Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal, South Dublin  
  Fermanagh Fear Manach
(Contae Fhear Manach)
Enniskillen Ulster Irlanda del Nord Fermanagh  
  Galway Gaillimh
(Contae na Gaillimhe)
Gallive[7] Galway Connacht República d'Irlanda Galway  
  Kerry Ciarraí
(Contae Chiarraí)
(see Desmond) Tralee Munster República d'Irlanda  
Kildare Cill Dara
(Contae Chill Dara)
Naas Leinster República d'Irlanda  
  Kilkenny Cill Chainnigh
(Contae Chill Chainnigh)
Kilkenny Leinster República d'Irlanda  
  Laois Laois
(Contae Laoise)
Queen's County Portlaoise Leinster República d'Irlanda  
  Leitrim Liatroim
(Contae Liatroma)
Carrick-on-Shannon Connacht República d'Irlanda  
Limerick Luimneach
(Contae Luimnigh)
Limnigh/Limnagh
Lumnigh/Lumnagh
Limerick Munster República d'Irlanda Limerick  
  Londonderry Doire
(Contae Dhoire)
(vegeu Coleraine) Coleraine Ulster Irlanda del Nord Coleraine, Cookstown, Derry, Limavady, Magherafelt  
  Longford An Longfort
(Contae an Longfoirt)
An Longfort Leinster República d'Irlanda  
  Louth
(Contae Lú)
Dundalk Leinster República d'Irlanda  
  Mayo Maigh Eo
(Contae Mhaigh Eo)
Maio[8] Castlebar Connacht República d'Irlanda  
  Meath An Mhí
(Contae na Mí)
Navan
(previously Trim)
Leinster República d'Irlanda  
Monaghan Muineachán
(Contae Mhuineacháin)
Monaghan Ulster República d'Irlanda  
  Offaly Uíbh Fhailí
(Contae Uíbh Fhailí)
King's County Tullamore Leinster República d'Irlanda  
  Roscommon Ros Comáin
(Contae Ros Comáin)
Roscoman[8] Roscommon Connacht República d'Irlanda  
  Sligo Sligeach
(Contae Shligigh)
Sligagh[9] Sligo Connacht República d'Irlanda  
  Tipperary Tiobraid Árann
(Contae Thiobraid Árann)
Clonmel & Nenagh
(previously Cashel & Clonmel)
Munster República d'Irlanda North Tipperary, South Tipperary  
  Tyrone Tír Eoghain
(Contae Thír Eoghain)
Tyrowen
Tirowen
Omagh Ulster Irlanda del Nord Cookstown, Dungannon and South Tyrone, Omagh, Strabane  
  Waterford Port Láirge
(Contae Phort Láirge)
Portlarga/Portlarge
Portlagh/Portlaw
Dungarvan
(previously Waterford)
Munster República d'Irlanda Waterford  
Westmeath An Iarmhí
(Contae na hIarmhí)
Mullingar Leinster República d'Irlanda  
  Wexford Loch Garman
(Contae Loch Garman)
Loughgarman[10] Wexford Leinster República d'Irlanda  
Wicklow Cill Mhantáin
(Contae Chill Mhantáin)
Kilmantan[11] Wicklow Leinster República d'Irlanda  

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtats d'Irlanda  
  1. Gasaitéar na hÉireann / Gazetteer of Ireland. Dublin: Brainse Logainmneacha na Suirbhéireachta Ordanáis / Placenames Branch of the Ordnance Survey, 1989. ISBN 070760076. 
  2. Hill, George. The Fall of Irish Chiefs and Clans; The Conquest of Ireland. Irish Roots Cafe, 2004. Page 114.
  3. A census of Ireland, circa 1659: with essential materials from the poll money ordinances 1660-1661. Irish Manuscripts Commission, 2002. Page 11.
  4. Hyde, Edward. The History of the Rebellion and Civil Wars in England. Oxford University Press, 1839. Page 211.
  5. The civil survey, AD 1654-1656. Irish Manuscripts Commission, 1961. Page 9.
  6. Renamed "County Tirconaill" 1922 by resolution of the county council.(Place Name Confusion – Donegal or Tirconaill, The Irish Times, April 24, 1924). After historians and Gaelic scholars pointed out that the name was inaccurate as the historic territory of Tirconaill only included part of the county, the name Donegal was readopted in 1927 (Back to "Donegal", The Irish Times, 22 November 1927).
  7. Kavanagh, Mary. Galway-Gaillimh: a bibliography of the city and county. Galway County Council, 2000.
  8. 8,0 8,1 A view of the state of Ireland: from the first printed edition (1633)
  9. Lynch, William. A view of the legal institutions, honorary hereditary offices, and feudal baronies: established in Ireland during the reign of Henry the Second. Deduced from court rolls, inquisitions, and other records. Longman, Rees, Orme, Brown, & Green, 1830. Page 349.
  10. Lacy, Thomas. Sights and Scenes in Our Fatherland. Simpkin, Marshall & Co., 1863. Page 404.
  11. Placenames Database of Ireland - Wicklow: Archival records