Comunitat autònoma

divisió administrativa d'Espanya
(S'ha redirigit des de: Comunitat Autònoma)

Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.[1] Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administració del territori de nivell regional.[2] D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol.[3] Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.[4]

A partir de la promulgació de la Constitució, el 1978, va començar un procés de devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions,[5] per mitjà del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formació de disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.[6]

Des del 2003 i per a fins estadístics, basats en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Unió Europea. Les disset comunitats autònomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.

De la formació de les comunitats autònomes modifica

La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.[7] Podien accedir a l'autonomia:[8]

  • Dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes;
  • els territoris insulars; i
  • una província d'entitat regional històrica.

Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret a:[9]

  • autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i
  • autoritzar o acordar un estatut d'autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.

Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes:

De l'organització interna de les comunitats autònomes modifica

Les comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un estatut d'autonomia.[12] Els estatuts d'autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marc establert per la constitució.[13]

L'organització institucional autonòmica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:[3][14]

  • una assemblea legislativa autonòmica, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té la facultat legislativa;
  • un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant l'Assemblea;
  • un Tribunal Superior de Justícia, sens prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.

Ja que la devolució d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimètrica, no totes les comunitats autònomes gaudeixen de les mateixes competències autonòmiques. Una de les diferències principals és la competència fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferències entre llurs membres:

  • les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i
  • les comunitats de règim comú (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, però poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, així com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.

Competències modifica

Les competències estan distribuïdes entre les comunitats autònomes i l'Estat central segons els articles 148 i 149 de la Constitució. Les competències són exclusives de l'Estat, exclusives de la comunitat autònoma o compartides.[3] L'Estat central, a més, pot cedir competències amb les lleis marc i les lleis de transferència o delegació[15] i llevar-ne amb les lleis d'harmonització.[16]

Les competències que posseeixen les comunitats autònomes són d'algun dels dos tipus: la competència de crear els seus propis òrgans i institucions i la competència de poder gestionar assumptes relatius a elles. La manera d'atribuïr de manera definitiva les competències del segon tipus és la que genera més conflictes.

El poder judicial queda absolutament exclòs en el repartiment de les competències a altra organització que no siga l'Estat central.[17]

Per a resoldre els freqüents conflictes de competències[18] hi ha establerts dos mecanismes judicials: mitjançant la jurisdicció contenciosa-administrativa per al control dels òrgans administratius i mitjançant el Tribunal Constitucional per als conflictes de competència.[19]

Llista de comunitats autònomes modifica

Bandera Nom Capital Províncies Capital provincial Localització
  Andalusia

— [an. Andaluçía][20]

Sevilla — [an. Çebiya]   Almeria — [an. Armería] Almeria — [an. Armería]  
  Cadis — [an. Cádî] Cadis — [an. Cádî]
  Còrdova — [an. Córdoba] Còrdova — [an. Córdoba]
  Granada — [an. Graná] Granada — [an. Graná]
  Huelva — [an. Guerba] Huelva — [an. Guerba]
  Jaén — [an. Haén] Jaén — [an. Haén]
  Màlaga — [an. Málaga] Màlaga — [an. Málaga]
  Sevilla — [an. Çebiya] Sevilla — [an. Çebiya]
  Aragó Saragossa — [ar. Zaragoza]   Osca — [ar. Uesca] Osca — [ar. Uesca]  
  Terol — [ar. Tergüel] Terol — [ar. Tergüel]
  Saragossa — [ar. Zaragoza] Saragossa — [ar. Zaragoza]
  Principat d'Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu]   Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu]  
  Illes Balears
Palma   Illes Balears Palma  
  País Basc — [eu. Euskadi] Vitòria — [eu. Gasteiz]   Àlaba — [eu. Araba] Vitòria — [eu. Gasteiz]  
  Guipúscoa — [eu. Gipuzkoa] Sant Sebastià — [eu. Donostia]
  Biscaia — [eu. Bizkaia] Bilbao — [eu. Bilbao / Bilbo]
  Canàries

— [es. Canarias]

Santa Cruz de Tenerife i
Las Palmas de Gran Canaria (compartida)
  Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria  
  Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife
  Cantàbria

— [es. Cantabria]

Santander   Cantàbria — [es. Cantabria] Santander  
  Castella - la Manxa

— [es. Castilla - La Mancha]

Toledo   Albacete Albacete  
  Ciudad Real Ciudad Real
  Conca — [es. Cuenca] Conca — [es. Cuenca]
  Guadalajara Guadalajara
  Toledo Toledo
  Castella i Lleó

— [es. Castilla y León]

Valladolid   Àvila — [es. Ávila] Àvila — [es. Ávila]  
  Burgos Burgos
  Lleó — [es. León] Lleó — [es. León]
  Palència — [es. Palencia] Palència — [es. Palencia]
  Salamanca Salamanca
  Segòvia — [es. Segovia] Segòvia — [es. Segovia]
  Sòria — [es. Soria] Sòria — [es. Soria]
  Valladolid Valladolid
  Zamora Zamora
  Catalunya Barcelona   Barcelona Barcelona  
  Girona Girona
  Lleida Lleida
  Tarragona Tarragona
  Extremadura Mèrida — [es. Mérida]   Badajoz Badajoz  
  Càceres — [es. Cáceres] Càceres — [es. Cáceres]
  Galícia — [gal. Galiza o Galicia] Santiago de Compostel·la

— [gal. Santiago de Compostela]

La Corunya — [gal. A Coruña] La Corunya — [gal. A Coruña]  
  Lugo Lugo
  Ourense Ourense
  Pontevedra Pontevedra
  Comunitat de Madrid

— [es. Comunidad de Madrid]

Madrid   Madrid Madrid  
  Regió de Múrcia

— [es. Región de Murcia]

Múrcia (executiva) i Cartagena (legislativa)   Múrcia — [es. Murcia] Múrcia — [es. Murcia]  
  Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña]   Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña]  
  La Rioja Logronyo — [es. Logroño]   La Rioja Logronyo — [es. Logroño]  
  Comunitat Valenciana València   Alacant Alacant  
  Castelló Castelló de la Plana
  València València
Bandera Ciutats autònomes Localització
  Ceuta  
  Melilla  

Referències modifica

  1. Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 425.
  2. Paniagua Soto i Alvarado Pérez, 1997, p. 18.
  3. 3,0 3,1 3,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 43. ISBN 84-930048-0-4. 
  4. Pérez de Lama, 1998, p. 695.
  5. Aragón Reyes, 2006, p. 81.
  6. Paniagua Soto i Alvarado Pérez, 1997, p. 29-30.
  7. Article 2, Preàmbul Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  8. Article 143, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  9. Article 144, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  10. "Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine.." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  11. "Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid Arxivat 2009-12-11 a Wayback Machine.." Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  12. Article 147, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  13. Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 428.
  14. Article 152, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978
  15. Viciano, 2005, p. 186.
  16. Viciano, 2005, p. 187-188.
  17. Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 216.
  18. Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 218.
  19. Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 219.
  20. «Propuesta Ortográfica del Andaluz» (en castellà). EPA. [Consulta: 5 maig 2022].

Bibliografia modifica

  • Aragón Reyes, Manuel «La construcción del Estado autonómico». Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, 54-55, 2006, pàg. 75-95. ISSN: 1133-7087.
  • Castelao Rodríguez, Julio; Villar Ezcurra, Marta; González, Arturo. Régimen local y autonómico. Madrid: Universitas, 1996. ISBN 84-7991-057-7. 
  • Paniagua Soto, Juan Luis; Alvarado Pérez, Emilio. Introducción al estudio de las Comunidades Autónomas. Madrid: Universitas, 1997. ISBN 84-7991-065-8. 
  • Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7. 
  • Viciano, Roberto. Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico. València: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 84-8456-252-2. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat autònoma