Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.[1]

Infotaula d'organitzacióComunitat Europea
Dades
Nom curtEG Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització internacional Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaComunitat Econòmica Europea (1993) Modifica el valor a Wikidata
Creació1r novembre 1993
Data de dissolució o abolició1r desembre 2009 , Causat per: Tractat de reforma institucional de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deEuropean Communities (en) Tradueix (1993–) Modifica el valor a Wikidata

Les Comunitats Europees modifica

Especialment, hom parla de Comunitats Europees a partir de la signatura del Tractat de fusió de les Comunitats Europees de l'any 1965 (amb efectivitat des del 1967)[2] quan es crearen unes institucions comunes entre la Comunitat Econòmica Europea, la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. Aquestes tres Comunitats Europees gràcies a la signatura d'aquest tractat tindran un mateix poder executiu i compartiran les mateixes institucions i òrgans.[3]

Els estats membres inicials foren Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, República Federal d'Alemanya i els Països Baixos; posteriorment s'hi integraren d'altres estats europeus.

CECA modifica

Fou creada l'any 1951 mitjançant la signatura del Tractat de París per part de la República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, i els tres països del Benelux: Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg.[4][5]

Aquesta Comunitat pretenia crear un mercat comú pels sectors del carbó i l'acer en aquests sis països. Amb una validesa, establerta des de la seva fundació, de 50 anys el Tractat de París constitueix la primera organització econòmica internacional a nivell supranacional i és considerada la "llavor" de l'actual Unió Europea (UE).

CEE modifica

És la més important de les tres Comunitats Europees. Va ser fundada pels mateixos membres de la CECA, l'any 1957,[1] per un dels dos Tractats fundacionals de Roma, amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic. En la signatura d'aquest tractat però no s'imposà un termini de validesa com en la CECA, sinó que imposava un sistema de cooperació perpetuu entre els estats europeus que volguessin formar part d'ella.

CEEA o Euratom modifica

Fou creada el mateix dia que la CEE mitjançant el segon dels Tractats Fundacionals de Roma de l'any 1957.[6] La seva finalitat és establir un mercat comú de productes nuclears, i el desenvolupament pacífic de l'energia nuclear entre els seus països membres. Igual que la CEE no té un termini de validesa. Una vegada més, tots els membres d'aquesta comunitat (la tercera) també ho són de la CECA i de la CEE.[7]

La Comunitat Europea modifica

Després de la signatura del Tractat de Maastricht l'any 1992[8] la Comunitat Econòmica Europea va desaparèixer com a tal i va passar a denominar-se Comunitat Europea (CE). Per aquest mateix tractat es va establir que les tres Comunitats Europees, la CECA, la CE (anterior CEE) i l'Euratom passarien a formar part de la nova Unió Europea.

Es confon moltes vegades la CEE amb l'actual CE (Comunitat Europea), i per extensió amb la UE (Unió Europea), quan en realitat no són exactament el mateix: encara que la CE és l'hereva directa de la desapareguda CEE, l'actual CE és només una part de la Unió Europea.

La Comunitat Europea es basà en quatre idees bàsiques:

  • Lliure circulació de mercaderies: les mercaderies poden circular lliurement, sense càrrec, restricció o aranzels entre els Estats membres.[9][10]
  • Lliure circulació de serveis: les persones i les empreses d'un Estat membre tindran la llibertat de realitzar serveis en altres Estats membres.[11][12]
  • Lliure circulació de capitals: les persones d'un Estat membre podrà invertir lliurement en la restat d'Estats membres i tenen llibertat per a transferir fons entre aquests països.[9][13]
  • Lliure circulació de persones: els ciutadans d'un Estat membre podrà lliurement viure i treballar en els Estats membres.[14][15]

I els seus principals òrgans de funcionament són els mateixos que els de l'actual Unió Europea:

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Comunitat Econòmica Europea». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-07-2002. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. Patterson, Dennis; Södersten, Anna. A Companion to European Union Law and International Law (en anglès). John Wiley & Sons, 2016-03-15, p. 30. ISBN 978-1-119-03765-1. 
  3. Montalban i Iglesias, Mila «Fonts documentals de les Comunitats Europees». Item: revista de biblioteconomia i documentació, 11-01-1992, pàg. 91–107. ISSN: 1699-521X.
  4. «Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-02-1995. [Consulta: 25 desembre 2021].
  5. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 680. ISBN 84-930048-0-4. 
  6. «Comunitat Europea d’Energia Atòmica». Gran Enciclopèdia Catalana, 08-05-2014. [Consulta: 25 desembre 2021].
  7. Vera, Verónica Rodríguez. Empresa i Administració. Novedad 2017. Editex, 2017, p. 8. ISBN 978-84-9161-055-7. 
  8. «Tratado de Maastricht sobre la Unión Europea: EUR-Lex - xy0026 - EN - EUR-Lex» (en anglès). eur-lex.europa.eu, 21-03-2018. [Consulta: 25 desembre 2021].
  9. 9,0 9,1 Pablo Valenciano, Jaime de. Cuestiones prácticas de economía de la unión europea (en castellà). Editorial Paraninfo, 2007-12-01, p. 49. ISBN 978-84-9732-537-0. 
  10. Pérez de las Heras, Beatriz. El mercado Interior Europeo: las libertades económicas: Las libertades económicas comunitarias: mercancías, personas, servicios y capitales (en castellà). Universidad de Deusto, 2008, p. 23. ISBN 978-84-9830-774-0. 
  11. Panayi, Christiana HJI; Haslehner, Werner; Traversa, Edoardo. Research Handbook on European Union Taxation Law (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2020-01-31, p. 565. ISBN 978-1-78811-084-6. 
  12. Mei, A. Pieter Van der. Free Movement of Persons Within the European Community: Cross-Border Access to Public Benefits (en anglès). Hart Publishing, 2003-02-24, p. 22. ISBN 978-1-84113-288-4. 
  13. The European Union (en anglès). PediaPress, p. 21. 
  14. Nicoll, William; Salmon, Trevor. Understanding The European Union (en anglès). Routledge, 2018-12-14, p. 388. ISBN 978-1-317-90500-4. 
  15. Illamola Dausà, Mariona «Les persones davant les fronteres». Mirmanda, 2009. ISSN: 1957-0201.

Enllaços externs modifica