Conca del Mediterrani
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La conca del Mediterrani són les terres que envolten el mar Mediterrani. En biogeografia, la conca del mediterrani es refereix a les terres al voltant del Mediterrani que tenen clima mediterrani, amb hiverns suaus i plujosos i estius calents i secs, que donen lloc a la vegetació de boscos, deveses i arbusts mediterranis. Com a regla simplificadora, la conca del Mediterrani és la regió del Vell Món on es conrea l'olivera. És una de les regions biogeogràfiques de la Unió Europea.
  | ||||
| Tipus | Bioregion (en)  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Mar Mediterrània | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 4.000.000 km² | |||
GeografiaModifica
La conca del Mediterrani abasta porcions de tres continents, Europa, Àsia, i Àfrica.
A Europa, que està al nord, hi ha tres grans penínsules: la Ibèrica, la Italiana i la Balcànica. Un sistema muntanyós que inclou els Pirineus, els Alps, els Alps dinàrics, les muntanyes dels Balcans i les muntanyes Ròdope.
La conca del Mediterrani s'estén a l'oest d'Àsia en la part oest i sud d'Anatòlia, excloent els climes temperats del centre de la península. També inclou la banda est del Mediterrani, fent frontera amb els deserts de Síria i del Nègueb.
A l'Àfrica, inclou el Magrib, separat del Sàhara per la serralada de l'Atles. També l'arxipèlag de les Canàries. La Cirenaica, a l'est del Magrib, és l'única regió amb clima mediterrani de la resta del nord d'Àfrica
EcoregionsModifica
- Boscos escleròfils i mixtos de l'Egeu i oest de Turquia (Grècia, Macedònia, Turquia)
- Boscos de coníferes i caducifolis d'Anatòlia (Turquia)
- Boscos de les Illes Canàries (Espanya)
- Boscos de fulla ampla de Còrsega (França)
- Boscos de Creta (Grècia)
- Boscos de Xipre (Xipre)
- Boscos de coníferes i escleròfils de l'est del Mediterrani (Líban, Israel, Cisjordània, Franja de Gaza, Jordània, Síria, Turquia)
- Boscos de coníferes ibèriques (Portugal, Espanya)
- Boscos escleròfils i semicaducifolis ibèrics (Portugal, Espanya)
- Boscos caducifolis d'Il·líria (Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Grècia, Itàlia, Eslovènia)
- Boscos d'Itàlia escleròfils i semicaducifolis (França, Itàlia)
- Boscos d'acàcia-argània (Marroc, Illes Canàries (Espanya))
- Estepes i arbredes seques mediterrànies (Algèria, Egipte, Líbia, Marroc, Tunísia)
- Boscos i arbredes mediterranis (Algèria, Marroc, Tunísia)
- Boscos del nord-est d'Espanya i sud de França mediterranis (França, Espanya)
- Boscos montans del nord-oest d'Ibèria (Portugal, Espanya)
- Boscos del Pindus (Albània, Grècia, Macedònia)
- Boscos mixtos del sud dels Apenins (Itàlia)
- Deveses i arbusts del sud-est d'Ibèria (Espanya)
- Boscos montans de coníferes del sud d'Anatòlia (Líban, Israel, Jordània, Síria, Turquia)
- Boscos mixtos i escleròfils mediterranis del sud-oest d'Ibèria (França, Itàlia, Marroc, Portugal, Espanya)
- Boscos mixtos i escleròfils tirrènics-adriàtics (França, Itàlia)
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- Attenborough, David 1987. The First Eden: the Mediterranean World and Man. Little Brown and Company, Boston.
- Dallman, Peter F. 1998. Plant Life in the World's Mediterranean Climates. California Native Plant Society, University of California Press, Berkeley, California.
- van Hinsbergen, Douwe J.J. [et al]. «Orogenic architecture of the Mediterranean region and kinematic reconstruction of its tectonic evolution since the Triassic». Gondwana Research, setembre 2019. DOI: 10.1016/j.gr.2019.07.009.
- Suc J-P. 1984. "Origin and evolution of the Mediterranean vegetation and climate in Europe". Nature 307: 429-428.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conca del Mediterrani |