Concert de Brandenburg núm. 2

El Concert de Brandenburg núm. 2, BWV 1047, és el segon dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.

Infotaula obra musicalConcert de Brandenburg núm. 2
Forma musicalconcert Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 1047 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMargravi Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt Modifica el valor a Wikidata
SèrieConcerts de Brandenburg Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 53ad4fa4-80fe-4d94-8f07-97c41dcdf904 IMSLP: Brandenburg_Concerto_No.2_in_F_major,_BWV_1047_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Instruments

modifica

En aquest segon concert Bach combina de manera satisfactòria quatre instruments tan diferents com la trompeta, la flauta, l'oboè i el violí.

En aquest concert la tècnica de la combinatòria i el contrapunt és portada fins al límit enmig d'un ritme trepidant. No existeix un sol instrument solista, ni dos, ni tres; en son quatre, i tots ells al mateix nivell d'exigència per bé que la trompeta hi destaca per la seva potència sonora. L'art de concertare, en la seva màxima expressió.

Els punts de Bach detallen la formació instrumental: À 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati, è 2 violini, 1 Viola è Violona in Ripieno col Violoncello è Basso per il Cembalo.

Estructura

modifica
  1. (Allegro)
  2. Andante
  3. Allegro

El primer moviment arrenca en tromba, amb el seu alegre tema a tutti. Immediatament comença una autèntica cursa de relleus entre els quatre solistes, cursa i relleus que van repetint-se al llarg de tot el moviment separades pels successius ritornellos de tota l'orquestra. La complexitat extrema de les combinacions entre els solistes no provoca ni la més mínima fissura en l'estructura d'aquest moviment, que conclou tal com va començar, amb un tutti que tanca el cercle amb la més absoluta perfecció.

El segon moviment, en re menor, fa descansar l'oïda del retronar de la trompeta i és encomanat a la flauta, l'oboè i el violí, que amb dolçor tracten fuguísticament el tema principal sobre un coixí format per dos violoncels i continu.

El tercer moviment és una fuga que comença amb una fanfàrria dels dos instruments extrems, la trompeta i el clavecí, als quals progressivament s'hi va afegint la resta en un moviment divertit i juganer, on es repetiran les audaces combinacions i relleus del primer moviment sense que l'estructura se'n ressenti el més mínim. El concert conclou amb una espectacular cadència de la trompeta sobrevolant el tutti abans de repetir la fanfàrria inicial a manera de conclusió.

Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en català sobre Bach.

Enllaços externs

modifica