Concert de Brandenburg núm. 2
El Concert de Brandenburg núm. 2, BWV 1047, és el segon dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.
| Forma musical | concert  |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | fa major |
| Compositor | Johann Sebastian Bach |
| Moviment | música barroca |
| Catalogació | BWV 1047 |
| Dedicat a | Margravi Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt |
| Sèrie | Concerts de Brandenburg |
  | |
Instruments modifica
En aquest segon concert Bach combina de manera satisfactòria quatre instruments tan diferents com la trompeta, la flauta, l'oboè i el violí.
En aquest concert la tècnica de la combinatòria i el contrapunt és portada fins al límit enmig d'un ritme trepidant. No existeix un sol instrument solista, ni dos, ni tres; en son quatre, i tots ells al mateix nivell d'exigència per bé que la trompeta hi destaca per la seva potència sonora. L'art de concertare, en la seva màxima expressió.
Els punts de Bach detallen la formació instrumental: À 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati, è 2 violini, 1 Viola è Violona in Ripieno col Violoncello è Basso per il Cembalo.
Estructura modifica
- (Allegro)
- Andante
- Allegro
El primer moviment arrenca en tromba, amb el seu alegre tema a tutti. Immediatament comença una autèntica cursa de relleus entre els quatre solistes, cursa i relleus que van repetint-se al llarg de tot el moviment separades pels successius ritornellos de tota l'orquestra. La complexitat extrema de les combinacions entre els solistes no provoca ni la més mínima fissura en l'estructura d'aquest moviment, que conclou tal com va començar, amb un tutti que tanca el cercle amb la més absoluta perfecció.
El segon moviment, en re menor, fa descansar l'oïda del retronar de la trompeta i és encomanat a la flauta, l'oboè i el violí, que amb dolçor tracten fuguísticament el tema principal sobre un coixí format per dos violoncels i continu.
El tercer moviment és una fuga que comença amb una fanfàrria dels dos instruments extrems, la trompeta i el clavecí, als quals progressivament s'hi va afegint la resta en un moviment divertit i juganer, on es repetiran les audaces combinacions i relleus del primer moviment sense que l'estructura se'n ressenti el més mínim. El concert conclou amb una espectacular cadència de la trompeta sobrevolant el tutti abans de repetir la fanfàrria inicial a manera de conclusió.
Fonts modifica
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en català sobre Bach.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert de Brandenburg núm. 2 |