Concert per a piano núm. 1 (Martinů)

Obra de Bohuslav Martinů

El Concert per a piano núm. 1 en re major, H. 149, fou compost per Bohuslav Martinů entre l'agost i el setembre de 1925 a Polička. Va ser dedicat al pianista Jan Heřman, que la va estrenar a Praga el 21 de novembre de 1926 sota la direcció de Robert Manzer.[1]

Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 1
Forma musicalconcert per a piano modifica
TonalitatRe major modifica
CompositorBohuslav Martinů modifica
CatalogacióHarry Halbreich modifica 149 modifica
Durada27 minuts modifica
Instrumentaciópiano i orquestra modifica
Estrena
Estrena21 novembre 1926 modifica
EscenariPraga modifica, República Txeca modifica
Director musicalRobert Manzer (en) Tradueix modifica
IntèrpretJan Heřman (en) Tradueix modifica

MovimentsModifica

  1. Allegro moderato
  2. Andante
  3. Allegro

Origen i contextModifica

Martinů no era el típic compositor per al teclat, però va deixar un llegat de prop de quaranta composicions per a piano solista, a més d'una imponent sèrie de cinc concerts per a piano i una sèrie d'altres obres incloent un divertimento concertant, un concertino, un concert per a dos pianos i una joguenera polifònica Sinfonietta Giocosa per a piano i orquestra de cambra. Tot i que en les seves peces per a piano sol va mostrar una rica paleta de gèneres (que van des del jocose, modernes miniatures inspirades a través de les delícies composicionals de Smetana, a una sonata), els seus opus concertants estan dotats d'un esperit d'estil sintètic que combina característiques del seu format favorit del concerto grosso, amb propietats sonores audaces i una cantilena altament emotiva.[1]

Anàlisi musicalModifica

El Concert per a piano núm. 1 irradia l'encant de l'avantguarda de París de la dècada del 1920, com per exemple amb la música de jazz en el tercer moviment.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Informació de l'obra» (en anglès). Bohuslav Martinů Institute. [Consulta: 15 desembre 2018].