Concert per a piano núm. 1 (Martinů)

Obra de Bohuslav Martinů

El Concert per a piano núm. 1 en re major, H. 149, fou compost per Bohuslav Martinů entre l'agost i el setembre de 1925 a Polička. Va ser dedicat al pianista Jan Heřman, que la va estrenar a Praga el 21 de novembre de 1926 sota la direcció de Robert Manzer.[1]

Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 1
Forma musicalconcert per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorBohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHarry Halbreich 149 Modifica el valor a Wikidata
Durada27 minuts Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i orquestra Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena21 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
EscenariPraga Modifica el valor a Wikidata, Txèquia Modifica el valor a Wikidata
Director musicalRobert Manzer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretJan Heřman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Moviments modifica

  1. Allegro moderato
  2. Andante
  3. Allegro

Origen i context modifica

Martinů no era el típic compositor per al teclat, però va deixar un llegat de prop de quaranta composicions per a piano solista, a més d'una imponent sèrie de cinc concerts per a piano i una sèrie d'altres obres incloent un divertimento concertant, un concertino, un concert per a dos pianos i una joguenera polifònica Sinfonietta Giocosa per a piano i orquestra de cambra. Tot i que en les seves peces per a piano sol va mostrar una rica paleta de gèneres (que van des del jocose, modernes miniatures inspirades a través de les delícies composicionals de Smetana, a una sonata), els seus opus concertants estan dotats d'un esperit d'estil sintètic que combina característiques del seu format favorit del concerto grosso, amb propietats sonores audaces i una cantilena altament emotiva.[1]

Anàlisi musical modifica

El Concert per a piano núm. 1 irradia l'encant de l'avantguarda de París de la dècada del 1920, com per exemple amb la música de jazz en el tercer moviment.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Informació de l'obra» (en anglès). Bohuslav Martinů Institute. [Consulta: 15 desembre 2018].