Concert per a violí (Weinberg)

Obra de Mieczysław Weinberg

El Concert per a violí en re menor, op. 67, va ser compost per Mieczysław Weinberg el 1959 i dedicat al virtuós violinista Leonid Kógan, que la va estrenar el 12 de febrer de 1961 a Moscou[1] amb la direcció de Kiril Kondraixin.[2]

Infotaula de composicióConcert per a violí
Forma musicalconcert per a violí Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Creació1959 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1960 Modifica el valor a Wikidata
Catalogacióop. 67 Modifica el valor a Wikidata
Durada25 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aLeonid Borisóvitx Kogan Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscou Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
Director musicalKiril Kondraixin Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretLeonid Borisóvitx Kogan Modifica el valor a Wikidata

MovimentsModifica

  • I. Allegro molto
  • II. Allegretto
  • III. Adagio
  • IV. Allegro risoluto[3]

Origen i contextModifica

Aquest concert no té res a veure amb el seu Concertino per a violí del 1948. Mentre el Concertino representa una actitud alegre davant l'adversitat, aquest concert d'una dècada posterior és una peça seriosa per a solista, més aviat dramàtica. Kógan, l'estrella del violí a qui va dedicat, tenia una reputació per les seves tendències fortament pro-soviètiques, tot i que també pel seu èxit internacional. Sobresurt en el concert la part solista gairebé implacable, que amb prou feines descansa en cap moment, sobretot en el primer moviment. Estructurat en quatre moviments, l'obra es remunta al Concerto clàssic, això es veu reforçat pel fet que Weinberg va incloure una clicada d'ull amb una cita de Mozart en el tercer moviment d'Adagio (un tema extret de la "petita" Simfonia en sol menor).[2]

EnregistramentsModifica

Després d'un primer enregistrament de Kógan i Kondraixin, feta poc després de la representació de l'estrena, les gravacions han estat poques, entre les quals hi ha un CD discogràfic Naxos amb Ilia Grubert al violí. El 2014 va sortir una altra versió amb Linus Roth al violí i dirigida per Mihkel Kütson, per al segell Challenge Classics.[3]

ReferènciesModifica

  1. Hakobian, Levon. Music of the Soviet Era: 1917-1991. Taylor & Francis, 2016, p. 473. ISBN 978-1-317-09186-8. 
  2. 2,0 2,1 Elphick, Daniel. «Ressenya: Linus Roth - Concertos de Britten i Weinberg» (en anglès). Lines that have escaped destruction, 03-10-2013. [Consulta: 30 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 «Informació del disc» (en anglès). Challenge Records. [Consulta: 30 abril 2020].