El conclave papal de 1534 es va celebrar després de la mort del papa Climent VII, i va triar com el seu successor el cardenal Alexandre Farnese, que va esdevenir el Papa Pau III.

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1534
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ N, 12° 27′ E / 41.9°N,12.45°E / 41.9; 12.45
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 - 13 octubre 1534 Modifica el valor a Wikidata
1523 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitPau III Modifica el valor a Wikidata

Els Cardenals

modifica

El Papa Climent VII va morir el 25 de setembre de 1534. En el moment de la seva mort, hi havia quaranta-sis cardenals, però només trenta-cinc d'ells van participar en l'elecció del successor de sant Pere.[1]

 
Cardenal Benedetto Accolti
 
Cardenal Bernardo Clesio

Divisions entre els cardenals

modifica

Col·legi Cardenalici es va dividir en tres faccions:[2]

  • Facció italiana, que agrupava deu cardenals italians (Pucci, Salviati, Ridolfi, Medici, Cibo, Spínola, Grimaldi, Cupis, Cesi i Doria). El seu líder era el Vice-canceller Hipòlit de Mèdici, el cardenal nepot de Climent VII.
  • Facció Francesa, que va incloure sis cardenals francesos i cinc italians (Trivulzio, Sanseverino, Pisani, Gaddi i Palmieri). Els dirigents d'aquest partit van ser de Lorena i Tournon.
  • facció Imperial, inclosos set italians (Piccolomini, Cesarini, Vincenzo Carafa, Ercole Gonzaga, Campeggio, Grimani i Accolti), així com dos espanyols i dos cardenals alemanys.

Als Cardenals de Farnese, Ferreri i Cornaro se'ls consideren neutres

Els candidats al papat

modifica
 
Nou Papa Pau III

Encara que diversos cardenals van ser papables, en general es pensa que el cardenal Alessandro Farnese, degà del Sacre Col·legi, tenia les millors perspectives per a ser elegit.[3] Ell comptava amb el suport ja oficial del rei Francesc I de França i del cardenal de Mèdici, líder de la facció italiana. L'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic va declarar aquesta vegada un desinterès total en el resultat de l'elecció papal, ja que els dos últims Papes, Climent VII i Adrià VI,[4] a qui havia ajudat a obtenir la corona, no van ser de gaire ajuda. El gran avantatge del Cardenal Degà era la seva edat relativament avançada (66 anys) i la seva mala salut. El que pronosticava que el seu pontificat seria molt curt, de manera que fins i tot els cardenals, que s'havien ambicionat el càrrec, van votar per ell, esperant, el proper conclave se celebraria en un futur pròxim.

Elecció del Papa Pau III

modifica

El Conclave va començar l'11 d'octubre, però l'assemblea electoral va tenir lloc l'endemà. El Cardenal de Lorena en el nom del rei de França va proposar oficialment la candidatura de Farnese, i aquesta iniciativa immediatament va obtenir el suport de Trivulzio, líder dels italians a favor de França, i de Medici, líder del partit italià. El consentiment dels imperialistes també va ser aconseguit ràpidament, a la tarda era evident que Alessandro Farnese seria elegit per unanimitat.[5] El 13 d'octubre al matí una votació solemne es va dur a terme, però era una mera formalitat: Farnese va rebre tots els vots a excepció del seu propi. Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom de Pau III. El 3 de novembre va ser coronat solemnement pel Protodiaca Innocenzo Cibo.[6]

Referències

modifica
  1. Essay of a General List of Cardinals Arxivat 2018-02-14 a Wayback Machine. by Salvador Miranda
  2. L. Pastor, p. 7-8
  3. L. Pastor, p. 9-10
  4. L. Pastor, p. 9
  5. L. Pastor, p.14.
  6. Salvador Miranda: Cardinal Alessandro Farnese (Pope Paul III)