Concurs anual d'edificis artístics

El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.[1] A partir del 1902, es va fer una categoria per a premiar el millor establiment comercial i, el 1921, es va acordar crear una nova categoria per a jardins, tot i que no consta que s'arribés a fer efectiva.[2] El premi es va concedir, amb algunes interrupcions, fins a l'any 1930. El 1916 es varen atorgar els premis de 1913, 1914 i 1915 simultàniament, a causa del fet que el jurat no s'havia reunit en aquest període.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentConcurs anual d'edificis artístics
Imatge
Placa commemorativa d'edifici guanyador del 1909 al Palau de la Música Catalana
Tipuspremi d'arquitectura Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps23 juny 1899 - 1930 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens

A partir del 1917 es reformulà el nombre de mencions per poder acollir millor la proliferació d'obres de qualitat presentades.[4] Una seixantena d'immobles i locals van ser premiats, bona part d'ells coincidint amb el període àlgid del modernisme, que és quan aquesta distinció tingué més prestigi.

El primer edifici premiat va ser la casa Calvet, d'Antoni Gaudí, però aquest arquitecte no tornà a ser premiat.[n. 1] En canvi, Lluís Domènech i Montaner i Enric Sagnier van ser premiats en diverses ocasions accedint a la categoria especial de Medalla d'Or, prevista per als arquitectes premiats tres cops en el certamen. La Medalla d'Or va ser dissenyada per Eusebi Arnau.

En alguna ocasió les obres no eren acabades dins de l'any del concurs; en aquest cas quedaven fora de la consideració del jurat. Tot i que podien presentar-se al següent, l'efecte de ser una «nova construcció» no causava el mateix efecte: aquest fou el cas de la casa Milà el 1910[5] i el de la casa Fuster el 1915.[6]

El premi modifica

 
Diploma de reconeixement als premiats. En aquest cas, el de l'edició de 1914 per a casa Roviralta

La idea de la concessió del premi va ser suggerida per l'arquitecte Camil Oliveras i Gensana en un moment en què la Junta Directiva de la Asociación de Arquitectos de Cataluña estava constituïda per Pere Falqués i Urpí (President), August Font i Carreras, Eduard Mercader i Sacanella, Jaume Gustà i Bondia i Josep Bori i Gensana.[1]

El premi consistia en una placa decorativa de rajola per posar a la façana de l'edifici, però el 26 de gener de 1900 es va decidir que fos de bronze (disseny d'Andreu Aleu i Bonaventura Bassegoda i fosa als tallers Masriera i Campins).[7] L'autor del projecte i el propietari rebien també sengles diplomes, unes veritables obres d'art realitzades per Francesc Mirabent, pintor especialitzat en aquesta classe de treballs.[8]

Les plaques del premi són visibles en moltes de les construccions guardonades, especialment fins al 1919. Els establiments comercials rebien un diploma honorífic, però la majoria d'aquests locals han desaparegut. La majoria pertanyien al període modernista, i el noucentisme va eliminar el que considerava "excessos del modernisme". Aquesta destrucció va ser sistemàtica en aquells escenaris d'esbarjo de la burgesia, botigues, cafès i restaurants.[9] Aquests premis tenien un caràcter purament honorífic i, a diferència d'altres concursos europeus coetanis, no premiaven els edificis exclusivament per les seves condicions estètiques, sinó també per les qualitats constructives i funcionals. Es van premiar immobles d'habitatge, unifamiliars i de pisos, però també edificacions industrials i de serveis.

Entre els edificis modernistes guardonats, trobem l'esmentada casa Calvet (Antoni Gaudí), el Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner), la Fàbrica Casaramona (Puig i Cadafalch) i la casa Roviralta (Joan Rubió i Bellver), entre d'altres. Un dels darrers edificis premiats va ser la Fàbrica Myrurgia.

El guardó municipal es considera un precedent dels Premis FAD, instituïts el 1958.

Edificis modifica

Any premi Premi Autor Nom i
ubicació
Descripció Foto i
estat
1900 1r Premi[10] Antoni Gaudí Casa Calvet Edifici realitzat per un fabricant tèxtil, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per habitatges, situats a les plantes superiors.  
Casp, 48
41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.39083°N,2.17306°E / 41.39083; 2.17306
1901 1r Premi Joan Martorell i Montells Edifici del Crèdit Mercantil Seu de la Societat de Crèdit Mercantil. Construït en ple període modernista, manté l'estil academicista que havia imperat durant el segle xix. Té caràcter monumental, emfasitzat pels elements de pedra que ornamenten el pis principal i el cos central de la façana. Hi destaquen dues escultures al·legòriques al Comerç i la Indústria. També és remarcable el treball de forja de la barana.  
Ample, 11
41° 22′ 45.18″ N, 2° 10′ 44.71″ E / 41.3792167°N,2.1790861°E / 41.3792167; 2.1790861
1902 1r Premi Enric Sagnier i Villavecchia Casa Emili Juncadella Es tractava d'una casa senyorial de tres plantes feta en pedra i amb un coronament amerlat arrodonit. Gaudia d'un jardí que ocupava la meitat de la finca. Sagnier planteja nombroses innovacions: obertures trilobulades, acabament abarrocat, decoració en franges horitzontals. La serralleria fou obra de Carles Torrebadell i l'interiorisme de Joan Busquets.[11]  
Desapareguda
Rambla Catalunya, 26
41° 23′ 21.44″ N, 2° 9′ 58.1″ E / 41.3892889°N,2.166139°E / 41.3892889; 2.166139
1903 1r Premi[12] August Font Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona Es tracta de l'ampliació i restauració d'un edifici del segle xv que havia crescut amb l'expropiació de les cases veïnes. La institució, orientada a atendre les classes més humils, havia de créixer amb l'evolució de la classe obrera en raó del creixement industrial.  
Jaume I, 2 i Plaça Sant Jaume
41° 22′ 58.13″ N, 2° 10′ 38.81″ E / 41.3828139°N,2.1774472°E / 41.3828139; 2.1774472
1904 1r Premi Desert
Menció[13] Henri Grandpierre i
Joan Martorell i Montells
Palau Robert Palauet privat residència del financer gironí Robert Robert i Surís, marquès de Robert. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre i les obres van ser dirigides per Joan Martorell Montells, entre 1898 i 1903. Va ser construït amb pedra de la muntanya de Montgrí (Robert era també comte de Torroella de Montgrí). És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un celobert. El seu estil classicista s'allunya completament del modernisme vigent a l'època.  
Pg. Gràcia, 107
41° 23′ 45.92″ N, 2° 3′ 34.93″ E / 41.3960889°N,2.0597028°E / 41.3960889; 2.0597028
Menció Josep Artigas i Ramoneda Casa Romà i Domènech Batlló[n. 2] Edifici d'habitatges de línies sòbries que ocupava el xamfrà de Balmes i Gran via de les Corts Catalanes, just on avui hi ha la seu de l'ICS. Destruït al bombardeig de març de 1938
Gran Via Corts Catalanes, 589
Menció[14] Josep Majó i Ribas Edifici La Vanguardia L'edifici s'organitza compositivament segons quatre eixos verticals; les obertures són balcons individuals llevat de la planta principal on els dos centrals s'agrupen mitjançant una barana. Justament és en aquesta planta principal, perfectament diferenciada de la resta, on es concentra l'aparell ornamental més significatiu de l'edifici: una barana de pedra amb relleus escultòrics de gran qualitat i una major densitat decorativa en els emmarcaments de pedra de les obertures. La planta baixa està separada per una franja escultòrica de les tres obertures de la planta baixa. Cal destacar l'esgrafiat amb temàtica vegetal que ocupa el parament de la façana.  
Pelai, 28
41° 23′ 08.65″ N, 2° 10′ 0.38″ E / 41.3857361°N,2.1667722°E / 41.3857361; 2.1667722
1905 1r Premi Josep Amargós Torre de les Aigües de Dos Rius[15] Encarregada per la Societat promotora de la urbanització del Tibidabo, per a emmagatzemar i bombar les aigües de DosRius per subministrar al Parc d'Atraccions i a la urbanització residencial del camí de Vallvidrera.

La planta de la torre és octogonal d'uns deu metres de diàmetre i quaranta-dos metres i mig d'alçada, dos miradors amb barana de ferro forjat i es tanca amb una cúpula que inicialment es coronava amb una llanterna que ha desaparegut. El repertori formal esdevé d'una successió de falsos arcs de mig punt sustentats sobre pilastres adossades i finestres també de mig punt, amb ulls de bou. La verticalitat es trenca gràcies als dos miradors, i el cromatisme és producte de la combinació de materials: pedra artificial i maçoneria.

 
Ctra. Vallvidrera al Tibidabo, 107
41° 25′ 22.08″ N, 2° 7′ 9.3″ E / 41.4228000°N,2.119250°E / 41.4228000; 2.119250
Menció Josep Puig i Cadafalch Casa Trinxet Va ser construïda entre 1902 i 1904 i va estar enderrocat el març de 1967, enmig de fortes protestes del sector cultural i dels professionals de l'arquitectura amb gran ressò als mitjans de comunicació.

Es tractava d'una obra de transició del període modernista cap al racionalista de l'arquitecte Puig i Cadafalch amb una imatge clarament Sezession.

 
Enderrocada el 1967
Còrsega, 268
1906 1r Premi Lluís Domènech i Montaner Casa Lleó Morera La casa era una combinació d'espai comercial a la planta baixa, pis senyorial al principal i habitatges de lloguer a la resta de pisos, si bé el propietari volia uns signes d'ostentació manifesta. L'aportació artística dels col·laboradors de Domènech i la solució constructiva en un solar asimètric i complex foren aspectes molt valorat pel jurat.[16]  
Pg. Gràcia, 35
41° 23′ 28.3″ N, 2° 9′ 55.8″ E / 41.391194°N,2.165500°E / 41.391194; 2.165500
1907 1r Premi Bonaventura Bassegoda i Amigó Col·legi La Salle Comtal Es tracta d'un edifici dissenyat per a la funció docent que havia d'atendre, on destaca la distribució i l'ús de la llum. Competint amb edificis com la casa Batlló de Gaudí, la Bonaventura Ferrer de Falqués, o la Casa Puget (Ausiàs Marc, 22), totes de disseny clarament modernista, el jurat va triar una construcció que destacava per la seva sobrietat.[17]  
Amadeu Vives, 6
41° 23′ 17.12″ N, 2° 10′ 30.48″ E / 41.3880889°N,2.1751333°E / 41.3880889; 2.1751333
Diploma Josep Pérez Terraza Casa Enric Llorenç De entre la dotzena de cases presentades a concurs, es va concedir un diploma a la modernista casa Llorens recollint l'esforç del propietari en dotar de tant luxe l'interior dels habitatges com el que es mostra a la façana.[18] L'arquitecte no va poder gaudir del reconeixement, ja que havia mort feia uns mesos[19]  
Còrsega, 261
41° 23′ 35.98″ N, 2° 9′ 17.28″ E / 41.3933278°N,2.1548000°E / 41.3933278; 2.1548000
1908 1r Premi Desert
Menció especial Enric Sagnier i Villavecchia Casa Joan Coma[20] Reforma d'una casa de 1882 en la que es va reconvertir el jardí interior en magatzems i es va reformar la façana amb una estètica modernista incloent una agraciada tribuna en el principal.[21]  
Pg. Gràcia, 74
41° 23′ 37.15″ N, 2° 9′ 48.93″ E / 41.3936528°N,2.1635917°E / 41.3936528; 2.1635917
1909 1r Premi Lluís Domènech i Montaner Palau de la Música Catalana És un edifici singular que acaparà tot l'interès del concurs. Les solucions estructurals i les parets envitrallades precursores de l'actual mur-cortina, converteixen al Palau de la Música Catalana en una caixa de llum natural. Amb una visió futurista, Domènech va construir-li façana també a la mitgera que tenia contacte amb l'església veïna que, en desaparèixer 80 anys més tard, va posar de manifest el perfil precursor del seu autor.  
Sant Pere més Alt, 13
41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.38750°N,2.17500°E / 41.38750; 2.17500
1910 1r Premi Desert
Menció especial Alexandre Soler i March Casa Heribert Pons[22] De línies sòbries estructurada en tres cossos verticals, manifesta relació amb l'estil sezession. Destaquen les escultures d'Eusebi Arnau dedicades a les arts (pintura, escultura, literatura i música) que hi ha a la façana a nivell del principal. A sofert alguna transformació com ara les baranes dels balcons.[23] Actualment acull el Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya.  
Rbla. Catalunya, 19
41° 23′ 19.35″ N, 2° 9′ 59.0″ E / 41.3887083°N,2.166389°E / 41.3887083; 2.166389
Menció 1a Josep Font i Gumà Casa Mercedes Niqui[24] Es tracta d'un edifici de locals en planta baixa i 4 pisos d'estil noucentista destacant la sobrietat de línies habitual en l'autor. El jurat va destacar aquest aspecte sobre el “recarregament de fastuositat innecessària” de la casa Berenguer, clarament modernista, i relegada a la segona menció.[25]
Balmes, 127
41° 23′ 34.20″ N, 2° 9′ 28.24″ E / 41.3928333°N,2.1578444°E / 41.3928333; 2.1578444
Menció 2a Bonaventura Bassegoda i Amigó Casa Berenguer[26] Encarregada per Casimir Clapés per a la societat tèxtil Sobrinos de Berenguer, segueix l'esquema funcional de la burguesia del tèxtil: oficines i magatzem en planta baixa, principal per al propietari i pisos de lloguer. Es tracta d'un edifici modernista amb profusa decoració artesana a l'interior, especialment al vestíbul i caixa d'escala, i amb façana de pedra amb escultures al·legòriques del negoci.[27]  
Diputació, 246
41° 23′ 18.5″ N, 2° 9′ 53.58″ E / 41.388472°N,2.1648833°E / 41.388472; 2.1648833
1911 1r Premi Joan Josep Hervás i Arizmendi Casa Pérez Samanillo[28] És un dels pocs edificis exemptes que resten de l'època. D'un clar estil modernista té una decoració pròpia d'un palauet que ha tingut poques transformacions interiors. Per contra, va perdre un cos en forma de torre i el jardí que tenia a la banda de la Diagonal i la corresponent façana comportant un canvi en l'accés principal.[27]  
Avinguda Diagonal, 502
41° 23′ 43.82″ N, 2° 9′ 15.22″ E / 41.3955056°N,2.1542278°E / 41.3955056; 2.1542278
Menció Enric Sagnier i Villavecchia Casa Marquès de Julià Va ser encarregada per Camil Julià que ja era propietari de l'edifici de Guastavino de Mallorca amb pg. de Gràcia i va triar a Sagnier que havia fet els edificis contigus a familiars seus. És un edifici de línies rectes amb poca decoració exterior llevat d'una tribuna i del coronament, avui perdut al fer una remunta.[29]  
Carrer Mallorca, 264
41° 23′ 40.42″ N, 2° 9′ 49.3″ E / 41.3945611°N,2.163694°E / 41.3945611; 2.163694
Menció Enric Sagnier i Villavecchia Casa Roman Macaya El jurat va destacar la notable distribució i criteris de confort interior. Amb tot va criticar una certa pèrdua de personalitat a favor d'un estil «afrancesat de 50 anys enrere». L'edifici ubicat en un solar triangular en una ubicació privilegiada, té aplanada la seva aresta per aconseguir una façana amb orientació al Cinc d'Oros.[30]  
Còrsega / Avinguda Diagonal
41° 23′ 45.49″ N, 2° 9′ 29.67″ E / 41.3959694°N,2.1582417°E / 41.3959694; 2.1582417
Menció Jaume Gustà i Bondia Casa Gustà[31] Casa unifamiliar per a habitatge del propi arquitecte ubicada fora del nucli de creixement de mansions modernistes del moment. És d'estil modernista neogòtic amb profusió d'arts aplicades entre les quals destaquen els vitralls, els treballs amb fustes tropicals, les pintures murals i la ceràmica de la fàbrica Pujol i Bausis. El jurat destacà les “solucions dels serveis sanitaris i el caràcter rural amb magnífiques vistes sobre la ciutat”.[32]  
Carrer Alegre de Dalt, 153
41° 24′ 37.36″ N, 2° 9′ 36.11″ E / 41.4103778°N,2.1600306°E / 41.4103778; 2.1600306
1912 1r Premi Josep Puig i Cadafalch Fàbrica Casaramona[33] Es va premiar per primer cop un edifici industrial un any en què es presentaven obres tan destacades com la casa Comalat de Valeri Pupurull, la Rupert Garriga i la del Dr.Genové de Sagnier i la casa Company de Puig i Cadafalch. El jurat es va felicitar no tan sols de comptar amb una instal·lació industrial, sinó de tanta qualitat estètica.[34]  
Mèxic, 36-46
41° 22′ 16.79″ N, 2° 8′ 59.1″ E / 41.3713306°N,2.149750°E / 41.3713306; 2.149750
1913 Premi Especial.
Gran Medalla d'Or
Lluís Domènech i Montaner Hospital de la Santa Creu i Sant Pau[35] En ser aquest el tercer cop que es premiava a Domènech i Montaner, l'Ajuntament li va concedir la Medalla d'Or. Per l'alta qualitat de l'obra, s'acordà col·locar una làpida commemorativa extraordinària obra de Manuel Fuxà. Flanquejada per una dida coronada d'estètica modernista i lletres gòtiques de la làpida, col·locada a la gran escala d'honor,[36]  
Sant Antoni Maria Claret, 167-171
41° 24′ 46″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.41278°N,2.17444°E / 41.41278; 2.17444
Menció Miquel Madorell i Rius Banc Hispanoamericà Actualment hi ha una botiga MediaMarkt.  
Fontanella, 6-8
41° 23′ 14.04″ N, 2° 10′ 18.5″ E / 41.3872333°N,2.171806°E / 41.3872333; 2.171806
Menció Andreu Audet i Puig Antiga Editorial Seguí Actualment és un centre d'ensenyament  
Torrent de l'Olla, 9 i Bonavista, 30
41° 23′ 55.5″ N, 2° 9′ 38.91″ E / 41.398750°N,2.1608083°E / 41.398750; 2.1608083
1914 1r Premi Joan Rubió i Bellver Casa Roviralta «el Frare Blanc»[37] Rubió va reformar la masia anomenada “El Frare Blanc”, nom que li ve dels antics ocupants de l'ordre dels dominics. De l'antiga masia conserva l'estructura i volums i la capella, com a peça original amb la seva decoració. De complexa distribució i decoració interior, l'exterior està resolt amb elements decoratius de maons i materials ceràmics, contrastant amb els paraments llisos emblanquinats.  
Av. Tibidabo, 31
41° 24′ 47.83″ N, 2° 8′ 3.9″ E / 41.4132861°N,2.134417°E / 41.4132861; 2.134417
1915 1r Premi Desert
1a Menció Miquel Madorell i Rius Xalet Araceli de Fabra i Puig Habitatge unifamiliar d'estil afrancesat època imperi rodejat de jardí amb les millors elements de confort i higiene. Era un edifici de planta quadrada amb baixos, un pis i golfes.[38]  
Destruïda
Muntaner, 264
2a Menció Enric Sagnier i Villavecchia Casa Lluís Pellerin Edifici d'habitatges de lloguer de disseny sobri i senyorial amb una distribució molt racional i dotat de les millors comoditats del moment: calefacció, ascensors, escala de servei,etc.[39]  
Avinguda Diagonal, 490
41° 23′ 44.21″ N, 2° 9′ 16.59″ E / 41.3956139°N,2.1546083°E / 41.3956139; 2.1546083
1916 1r Premi Desert
Menció Salvador Vinyals i Sabaté Casa Vicenç Ferrer Edifici encarregat pel propietari de la botiga de farmàcia, perfumeria i drogueria Vicenç Ferrer, guanyadora d'una menció honorífica en la secció d'establiments. La planta baixa i el principal estaven dedicats al comerç i els cinc pisos restants a habitacións de lloguer. Per aconseguir la màxima lluminositat a la part comercial, l'estructura de façana es basava en grans arcs a nivell del principal descansant en grans columnes que hi havia a cada aresta de l'edifici.[40]  
Destruïda
Pl. Catalunya / Rda. Sant Pere
Premi extraordinari[n. 3] Pere Falqués Remodelació de l'Arsenal en Museu de Belles Arts L'edifici de l'arsenal de l'antiga ciutadella s'havia de transformar funcionalment per a uns fins absolutament diferents. D'un magatzem-fortalesa havia de passar a palau i museu afegint-li les dues ales laterals. Quan l'edifici va acollir el Parlament, una de les seves ales es va mantenir com a museu fins als anys 1990.  
Parc de la Ciutadella
41° 23′ 16.29″ N, 2° 11′ 19.44″ E / 41.3878583°N,2.1887333°E / 41.3878583; 2.1887333
1917 Premi Enric Sagnier i Villavecchia Edificis per a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat El jurat va destacar la dificultat de fer una construcció dedicada a la beneficència amb una estructura "simpàtica i original dotant a la barriada d'un nou motiu de bellesa, en comptes de caure en edificacions més similars a casernes". Altra dificultat va ser el reduït pressupost que va donar a l'edifici un aspecte auster amb acabats en maó, arrebossat i teula àrab.[41]  
Parcialment destruïda
Dr. Trueta (abans Wad-Ras), 76
41° 23′ 36.38″ N, 2° 11′ 49.07″ E / 41.3934389°N,2.1969639°E / 41.3934389; 2.1969639
Premi Pau Salvat i Espasa Seu de l'Editorial Salvat[42] Les solucions arquitectòniques comptaven amb el coneixement funcional de l'activitat que tenia l'arquitecte que era gerent de l'editorial. Soluciona de forma moderna les necessitats d'arees de disseny i de producció del sector editorial i construeix l'habitatge del propietari al costat de la nau industrial.[43]  
Mallorca, 39
41° 22′ 57.9″ N, 2° 8′ 52.7″ E / 41.382750°N,2.147972°E / 41.382750; 2.147972
Menció Marcel·lià Coquillat i Llofriu Casa Josefina Bonet[44] Edifici de planta baixa i cinc pisos a la «mansana de la discòrdia», sense formar part del trio d'edificis dels arquitectes de renom.

La façana actual és el producte d'una reforma realitzada el 1915. Resolta amb un classicisme poc brillant, que no té res a veure amb l'arquitectura modernista, en la qual destaquen les finestres italianitzants de les plantes primera i segona i de l'element central de coronament. La planta baixa també ha estat molt modificada.

 
Pg. de Gràcia, 39
41° 23′ 29.2″ N, 2° 9′ 54.57″ E / 41.391444°N,2.1651583°E / 41.391444; 2.1651583
Menció Miguel Angel Navarro Pérez Centre Aragonès de Barcelona Edifici construït amb l'esforç popular dels socis de l'entitat. A causa dels requeriments funcionals molt condicionats per la sala d'espectacles i les dependències artístiques, el jurat es va limitar a avaluar la façana d'estil renaixentista aragonès amb elements ceràmics.[45]  
Torres Amat, 2
41° 23′ 02.9″ N, 2° 9′ 51.07″ E / 41.384139°N,2.1641861°E / 41.384139; 2.1641861
1918 Premi extraordinari.
Gran Medalla d'Or
Enric Sagnier i Villavecchia Casal de l'Estalvi[46] L'edifici havia optat al premi l'any anterior però va ser exclosa per no estar acabada. En ser aquest el tercer premi que rebia el seu arquitecte, se li atorgà la Medalla d'Or i ja no podia optar a cap més, tot i que en va rebre diverses mencions. És una obra neogòtica germanitzant feta totalment en pedra amb grans i luxosos espais interiors.  
Via Laietana, 56
41° 23′ 15.38″ N, 2° 10′ 26.86″ E / 41.3876056°N,2.1741278°E / 41.3876056; 2.1741278
1r Premi Joan Rubió i Bellver Torre dels Pardals Propietat de Joan Roig i Mallafré com a casa d'estiueig. Era una casa aïllada rodejada de jardí als afores del barri d'Horta. Estava plantejada amb espais amples i decoració força luxosa. Destacaven especialment les vistes gràcies a la seva privilegiada ubicació.[47]  
Destruïda el 1958
Dosrius
1a Menció Francesc de Paula Nebot Casa Carme Oliveres d'Aixemús (Gabriel Boada ??) Edifici d'habitatges per lloguer de cinc plantes d'estil monumentalista ubicat en un xamfrà. Tenia originalment una cúpula coronant l'aresta, però va ser destruïda en una remunta.  
Muntaner, 393
41° 23′ 58.61″ N, 2° 8′ 31.21″ E / 41.3996139°N,2.1420028°E / 41.3996139; 2.1420028
2a Menció Jaume Torres i Grau Fàbrica de pianos de Lluís Casali Magnífic edifici industrial de quatre plantes amb profusa utilització del maó en les dues primeres plantes i al voltant de les finestres trilobulades de la resta. El coronament comptava amb uns originals merlets sobre un ràfec molt elaborat. L'any 1938 es va reconvertir en habitatges conservant-se només l'estètica de la façana de la planta baixa.  
Transformada
Torres Amat, 1
41° 23′ 03.24″ N, 2° 9′ 51.04″ E / 41.3842333°N,2.1641778°E / 41.3842333; 2.1641778
1919 Premi Enric Sagnier i Villavecchia Casa Ignasi Coll[48] Torre unifamiliar d'estiueig d'estil noucentista. L'edifici es compon amb un cos central flanquejat per dues torres que el sobrepassen. Tot el conjunt té teulades a quatre vessants i les façanes estan tractades amb estucs llisos i relleus neoflorentins a totes les obertures. Actualment és un col·legi.  
Av. Tibidabo, 24-28
41° 24′ 46.72″ N, 2° 8′ 7.24″ E / 41.4129778°N,2.1353444°E / 41.4129778; 2.1353444
Menció Francesc de Paula Nebot Casa Lluís Pi i Gibert[2]
 ?
Casp, 59
41° 23′ 36.0″ N, 2° 10′ 32.50″ E / 41.393333°N,2.1756944°E / 41.393333; 2.1756944
Menció Josep Domènech i Mansana i Francesc de Paula Nebot Cases Barates de Sant Andreu, Horta i Vallcarca de la S.A. de Cases Barates i Caixa d'Estalvis[2]
 ?
1920 Premi Enric Sagnier i Villavecchia Casa Lluís Rocamora  
Desapareguda
Muntaner, 306
Menció Antoni Pons i Domínguez Casa Roldós Es tractava d'una reforma d'un edifici de 1867 obra de Francesc de Paula Nebot. Es va tornar a reformar l'any 1929.
Transformada
Rambla, 124
41° 23′ 02.37″ N, 2° 10′ 16.86″ E / 41.3839917°N,2.1713500°E / 41.3839917; 2.1713500
Menció ? Casa J. Vallés[2]
 ?
Muntaner
Menció Eduard Ferrés i Puig Hotel Ritz  
Gran Via Corts Catalanes, 668
41° 23′ 29.05″ N, 2° 10′ 17.19″ E / 41.3914028°N,2.1714417°E / 41.3914028; 2.1714417
1921-1925 No es convocà
1926 1r Premi Jaume Torres i Grau Seu de Fomento de Construcciones y Contratas Edifici representatiu del noucentisme classicista. La composició de la façana en pedra de Montjuïc, combina elements clàssics amb trets d'origen barroc aconseguint una severa monumentalitat. A la cornisa que corona el conjunt hi ha quatre escultures al·legòriques fetes per Josep Tenas.  
Balmes, 36
41° 23′ 18.95″ N, 2° 9′ 49.59″ E / 41.3885972°N,2.1637750°E / 41.3885972; 2.1637750
1927 1r Premi Arnald Calvet Magatzems Jorba[49] Edifici d'estil monumentaliste seguint un ordre classicista.

Destaca a la façana la potent marquesina, grossos fanals que la ressegueixen, i el grup escultòric situat sobre un portal amb l'emblema LABOR OMNIA VINCIT. S'estructurava a partir d'un nucli de comunicacions central amb una escala imperial i quatre ascensors que la flanquejaven i al costat dos celoberts coberts per claraboies de vidre de forma cupular, desapareguda en la reforma del 1964. L'edifici segueix els corrents conceptuals i estilístics dels grans magatzems centreeuropeus i més concretament francesos.

 
Av. Porta de l'Àngel, 19-21
41° 23′ 08.88″ N, 2° 10′ 20.40″ E / 41.3858000°N,2.1723333°E / 41.3858000; 2.1723333
1928 1r Premi Joan Baptista Serra Ampliació de la Casa Vicens d'Antoni Gaudí Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí.  
Carolines, 24
41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.40361°N,2.15111°E / 41.40361; 2.15111
1929 No es convocà
1930-1931 Premi Pedro Muguruza Estació de França Construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, va ser inaugurada per Alfons XIII. Venia a substituir l'estació terminus de la TBF construïda el 1885 encara dins la muralla[50]  
Av. Marqués de l'Argentera, 6-20
41° 23′ 03″ N, 2° 11′ 09″ E / 41.38417°N,2.18583°E / 41.38417; 2.18583
Menció Josep Maria Sagnier i Vidal Palauet Miralles
Destruïda
Menció Eusebi Bona
Alí Bei, 11
41° 23′ 28.10″ N, 2° 10′ 39.2″ E / 41.3911389°N,2.177556°E / 41.3911389; 2.177556
Menció Antoni Puig i Gairalt Fàbrica Myrurgia És considerada l'obra més important de Puig. Amb clara influència déco a l'entrada i el vestíbul del xamfrà, dins d'un estil general noucentista i racionalista. L'edifici està signat a la façana, sota un dels plafons neoclàssics de bronze.  
Mallorca, 351
41° 24′ 04.39″ N, 2° 10′ 19.2″ E / 41.4012194°N,2.172000°E / 41.4012194; 2.172000

Establiments modifica

Any premi Premi Autor Nom i
ubicació
Descripció Foto i
estat
1902 1r Premi[51] Ricard de Capmany i Roura, decorador
Puig i Cadafalch[52]
Bar Torino Propietat del torinés Flaminio Mezzalama, qui pretenia promocionar el vermouth Martini & Rossi, va ser inaugurat el 20 de setembre de 1902[53] A més de la decoració de Capmany, Antoni Gaudí va col·laborar fent el saló àrab. Va tancar al voltant de 1910-1911.[54]  
Desaparegut
Pg. Gràcia, 38
Menció Perfumeria Ideal  
Desaparegut
Gran Via Corts Catalanes, 642
1903 1r Premi[55] Lluís Domènech i Montaner Fonda Espanya Els germans Joan i Pau Riba, havien obert la "Fonda Espanya" cap a l'any 1850 ampliat per a convertir-lo en Hotel Espanya el 1903. La transformació feta per Domènech és realment admirable, l'entrada té columnes de marbre, esgrafiats i llums de llautó amb marcat estil modernista. Una impressionant llar de foc de marbre fou modelada per Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol, representa el pas del temps entre el naixement i la vellesa, amb el coronament d'un gran escut d'Espanya.  
Sant Pau, 9-11
2n Premi August Font i Carreras
Alexandre de Riquer i Ynglada va ser el decorador.[56]
Cafè restaurant Maison Dorée L'establiment era propietat de la família Llibre, Guillem i el seu pare Pere que també tenia una pastisseria al carrer Ferran i que posteriorment obririen una sucursal a la mateixa pça. Catalunya 21, guanyadora d'aquest concurs el 1912.[57]  
Desaparegut
Pl. Catalunya, 22
Menció Victor Masriera Botiga d'objectes artístics Masriera i Campins El taller Masriera del carrer de Bailèn va obrir botiga al carrer de moda de la ciutat vella el 22 de setembre de 1903. Es venien tota mena d'obres d'art originals de Clarasó, Llimona, Mani, Fuxà, Tasso, Campeny, Atché i Vallmitjana, i també còpies d'artistes internacionals foses al seu taller. La botiga va ser decorada amb obres d'Eusebi Arnau i la façana era un paisatge fet en mosaïc per Mario Maragliano que representava la «Natura». La botiga va tancar el 1915 per traslladar-se al passeig de Gràcia, on també va obtenir un premi.[58]  
Desaparegut
Ferran, 51
1904 1r Premi.[8] Josep Carrera Miró Café Novedades La reforma que es va fer al saló inaugurat el 1899 incorporava una confluència d'estils com el modernisme del cafè Torino i el neo Lluís XV del Cafè restaurant Maison Dorée, amb un tractament natural de l'ornamentació vegetal.[59]
Desaparegut
Pg. Gràcia i Casp
1905 1r Premi Joan Alsina i Arús Restaurant Pince (Can Pinsa) Tradicional restaurant de la ciutat fundat pel francès Jean Pince i la seva esposa en el que va morir al mig d'un sopar el Doctor Robert el 10 d'abril de 1902. Posteriorment, Joan Alsina el va reformar i modernitzar fent-se mereixedor del premi del concurs de l'Ajuntament.  
Desaparegut
Ferran, 31
1r Accèssit Materials de construcció d'Evelio Doria Bonaplata Desaparegut
Ronda Universitat, 31
2n Accèssit Lluís Domènech i Montaner Fotografía Audouard El 6 de juliol]] de 1905, Pau Audouard inaugurà el seu nou estudi a la planta baixa de la casa Lleó i Morera. Lluís Domènech i Montaner com a decorador, va incorporar els millors artesans: Adrià Gual, qui va fer l'entrada, el «projecte dels aparadors»[n. 4] i «dos tapissos de brillants colors i gran efecte ornamental»; l'escultor Alfons Juyol, l'ebenista Joan Busquets (1874-1949), «el lampista» Riera; la pintura decorativa de Vilaró; Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914) i "Buxeres y Codorniu" varen fer els vitralls, i Gaspar Homar (1870-1953) va fer els treballs de marqueteria.[60]

A més dels aspectes estètics, la nova galeria comptava amb la novetat tecnològica de la il·luminació artificial, cosa que permetia ubicar-la en una planta baixa -per a més comoditat dels clients- i no al terrat com acostumaven a estar els estudis per aprofitar la llum natural.

 
Desaparegut
Pg. Gràcia, 35 (Casa Lleó i Morera)
Menció Salvador Alarma Magatzem i oficina Anís del Mono. Vicenç Bosch Destacava la nova línia dels aparadors i el diferent tractament per a la solució dels cristalls translúcids. Una de les parts més belles era el treball dels metalls, tant les pantalles, com els medallons en relleu i les columnes de l'entrada, junt amb l'agafador. Alguns podrien veure en la inauguració una autèntica provocació pel fet d'instal·lar-s'hi en un carrer tant noble aleshores i tan a prop del Gran Teatre del Liceu, però sembla que en Vicenç era gran aficionat a l'òpera, i fins i tot diuen que quan la seva avançada edat no el permetia anar al Liceu es va fer instal·lar una línia telefònica directa amb el gran teatre per continuar gaudint de la seva passió.[61]  
Desaparegut
Ferran, 30
1906 1r Premi Desert[62]
1907 1r Premi[63] Albert Juan i Torner Farmàcia del Dr. Domènech  
Desaparegut
Rda. Sant Pau, 71
Premi extraordinari[64] August Font i Carreras Establiment de materials de construcció Butsems i Fradera La botiga, dedicada a derivats del ciment com la pedra artificial i el paviment hidràulic, havia estat inaugurada el 4 de febrer de 1893 per Marià-Carles Butsems i Just, qui va incloure el seu gendre Josep Fradera al negoci sota el nom M.C. Butsems & Fradera. Butsems va morir el 1902 i els seus successors van fer unes reformes de decoració encarregades a August Font.[65]  
Desaparegut
Pelai, 22
1908 1r Premi Desert
Menció especial[66] ? Pastes de sopa de Francesc Garriga La casa de sopes Francesc Garriga va ser fundada el 1800 i venia mitjançant distribuïdors exclusius per barris dins la ciutat. El premi, que aquell any havia quedat desert, va ser un reconeixement a la seva trajectòria.[67]  
Anunci obra de Leonetto Cappiello
Carme, 7
1909 1r Premi[68] Miquel Moragas / Salvador Alarma Bar La Luna El bar La Luna estava ubicat a la planta baixa de la casa Narcís Pl, de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano. Es tractava d'una versió renovada del que havia existit a la plaça de l'Àngel i que va ser enderrocat en obrir la Via Laietana. La nova botiga va ser decorada pels professionals de moda i va afrancesar el seu nom a La Lune, i es va inaugurar el 31 de desembre de 1909. El 1918, amb l'enderroc de la casa Pla, el local va desaparèixer.[69]  
Desaparegut
Pl. Catalunya, 9
Premi extraordinari[70] Eduard Maria Balcells Parada de carn al Mercat de Sant Antoni, núm. 435-437 Va ser un encàrrec d'Ignacio Georges. La metal·listeria gòtica, dragons, làmpades oscil·lants en grups amb cristalls acolorits i panells de mosaic creen un simbòlic mercat medieval de carnívors. Balcells mestre de la serralleria que va aprendre l'ofici de jove i que fa servir la forja com a element decoratiu.[71]  
 
al MUHBA
Mercat de Sant Antoni
1910 1r Premi[72] Miquel Moragas / Salvador Alarma Establiment "objetos sanitarios modernos" Francisco Sangrá La fàbrica Sangrà es trobava al carrer de València de Barcelona i va voler tenir presència a la zona més comercial de la ciutat. La botiga, inaugurada el 14 de març de 1910, va ser encarregada als decoradors amb més prestigi del moment. La façana destacava per les seves línies d'estil sezession, mentre que l'interior tenia una decoració fantasiosa i recarregada. L'espai estava compartimentat per arcs torals amb una decoració mitològica a l'intradós, amb uns hermes sense braços i amb tiara que feien funció d'atlantes.[73]  
 
Desaparegut
Rambla, 10
1911 Premi extraordinàri[74] Josep Bori Joieria i rellotgeria El Regulador Propietat de Joan Boix, un rellotger de Cardona que havia obert la botiga el 1883 a la Casa Francesc Piña. La reforma modernista del 1911 va aprofitar els arcs originals per encabir els aparadors. A l'exterior, una marquesina ondulada de ferro i vidre protegia de la pluja els aparadors i sostenia un cartell anunciador. L'interior tenia un aire vienès amb línies rectes i làmpades de vidre i bronze penjant del sostre.[73]  
Desaparegut
Rambla, 37
Premi extraordinari Joan Llongueras Cafè restaurant Royal Propietat d'Esteve Sala, que va encarregar a Joan Llongueras la decoració, amb mobiliari de Gaspar Homar. L'interior era un espai diàfan aconseguit per un conjunt de voltes de quatre punts rebaixades i recolzades en columnes de capitells jònics amb detalls daurats d'estil neoimperi.[75]  
Desaparegut
Rambla, 126
Premi extraordinari Esteva Mobles i decoració Esteva i Cia  
Desaparegut
Pg. Gràcia, 18
Premi extraordinari Josep Maria Pericas Farmàcia del Dr. Espinós Es conserva un fanal a la Farmàcia M. Teresa Domingo del carrer de Muntaner, 184. De fet, el número que hi apareix dibuixat en els vidres del llum és el 264.[76]  
Desaparegut
Diputació, 264
Premi extraordinari Josep Plantada i Artigas Cine Ideal Propietat de Pere Garriga. Estava ubicat entre Pg. de Gràcia i Rbla. Catalunya, on el 1952 es va construir l'hotel Avenida Palace.  
Desaparegut
Gran Via Corts Catalanes, 605-607
1912 1r Premi.[8] Enric Sagnier Confiteria Guillermo Llibre Aquest establiment de Guillem Llibre era sucursal del que Pere Llibre tenia al carrer de Ferran. Els Llibre també eren els propietaris de la Maison Doréeal costat mateix, al núm. 22, i que havia guanyat aquest concurs el 1903.[57]  
Desaparegut
Pl. Catalunya, 21
Menció ? Orfebreria Heydrich i Cia.[77]  
Desaparegut
Ferran, 35
1913 1r Premi[78] Enric Sagnier Sastreria i camiseria Comas i Cia El propietari Pere Comas va traslladar el negoci des del carrer de Ferran, 6 (vegeu Casa Òdena), on va estar entre 1899-1913, a les Cases Pascual i Pons, a la cantonada de Passeig de Gràcia i Ronda de Sant Pere. Sagnier, que també havia realitzat la decoració del local del costat -la Granja Catalana- propietat de la família Pons, va optar per una decoració estil imperi amb fustes nobles, i va haver de modificar els buits de la torre circular per convertir les finestres en aparadors i la porta principal. Van col·laborar els artesans Ballarin amb la serralleria, Buxeres i Codorniu els vitralls, Puigdengolas amb la fusteria.[79]  
Desaparegut
Pg. Gràcia, 2
1914 1r Premi Desert
Menció honorífica[80] Josep Puig i Cadafalch Orfebreria Miele i Cia La casa Miele, que venia objectes fabricats amb un metall que se'n deia precisament "plata Miele" –un invent alemany de gran èxit internacional–, que imitava les qualitats de la plata autèntica i encara les millorava des del punt de vista de l'ús domèstic. Amb motiu d'instal·lar-se aquella botiga luxosa i popular, l'arquitecte Puig i Cadafalch feu una reforma total de la casa. Actualment l'edifici ha estat molt transformat, però es nota la seva mà en alguns elements que han perdurat: fragments de les reixes de la planta baixa, ornamentació dels balcons i reordenament de finestres.[81]  
Desaparegut
Ferran, 2 / Rambla, 60
1915 1r Premi[80] Eduard Ferrés i Puig, Ignasi Mas i Morell i Lluís Homs. Magatzems Damians Posteriorment es varen anomenar magatzems “El Siglo”. Els espais interiors destacaven per l'amplitud i poques columnes. Els patis de llums i escales de distribució recordaven als dels magatzems centreeuropeus.  
Transformat
Pelai, 54
Menció honorífica[82] Ramon Puig i Gairalt Farmàcia i drogueria de Vicenç Ferrer i Cía L'edifici de nova construcció també va ser guanyador en el seu apartat  
Desaparegut
Pl. Catalunya / Rda. Sant Pere, 2
1916 1r Premi[83] Lluís Masriera i Rosés Joieria Masriera Germans i Joaquim Carreras Després de la fusió el 1915 entre els argenters Masriera (des de 1839) i els Carreras (des de 1766) varen traslladar la seva botiga del carrer de Ferran al Passeig de Gràcia. Als anys 1990, ja integrada amb Bagues, es va tornar a traslladar a la Casa Amatller. El local ha sofert poques transformacions. Hi van col·laborar els artistes Eusebi Arnau i Dionís Renart.  
Pg. Gràcia, 26
1r Premi[84] Oleguer Junyent Instal·lacions i aparells elèctrics de Joan Pich  
Desaparegut
Pl. Catalunya, 9
Menció honorífica[85] Pavelló Cafè-Restaurant del Parc Encarregat per la Sociedad anónima de Recreos y atracciones.  
Desaparegut
Pl. de la Cascada al Parc de la Ciutadella
1917 1r Premi[86] Modest Castañé i Lloret Prats Fatjó i Cia
Desaparegut
Pg. Gràcia, 6
1918 1r Premi[8] ? Restaurant Peña Izquierda Ensanche ??
Aribau, 21[87]
1919 1r Premi[8] Antoni Utrillo Granja Royal Propietat d'Esteve Sala, va ser inaugurada el 10 d'octubre de 1919. El saló tenia dues zones per a serveis de barra i saló amb taules. Utrillo havia pintat uns plafons amb temes pastorils i galants. Desaparegut
Carrer Pelai, 58
1920-1924 No es convocà[8]
1925 1r Premi[8] M.Andre, J.Martrús Joieria Valentí ??
Pg. Gràcia, 16
1926 1r Premi Desert[8]
1927 1r Premi[8] Antoni Utrillo Farmàcia Pujol i Cullell ??
1928 No es convocà[8]
1929 1r Premi[8] Antoni Badrinas El Dique Flotante  
Desaparegut
Av. Portal de l'Àngel, 9
1930 1r Premi[8] Santiago Marco Aplicaciones del Gas  
 ??

Notes modifica

  1. Tant la casa Batlló el 1906 com la casa Milà el 1910 es varen presentar al concurs, però en el primer cas el jurat no va voler res que sonés a modernista (Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1910, pàg. 20) i, en el segon cas, el jurat va argumentar «inacabament de l'obra» en faltar part de la decoració interior (Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1912, pàg. 28)
  2. Romà i Domènech Batlló (vegeu nissaga Batlló) eren els propietaris de la fàbrica Can Batlló (la Bordeta).
  3. Atès que les obres eren presentades pels seus propietaris i, en aquest cas, l'edifici era públic, no aplicava la seva participació en concurs. D'altra banda, Pere Falqués a més de ser l'arquitecte municipal era membre permanent del jurat i tenia una certa incompatibilitat més ètica que formal, ja que no existia com a tal. Per aquests motius i per reconèixer un esforç i un resultat magnífic varen atorgar un premi extraordinari (Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 22)
  4. Els estudis fotogràfics feien servir reclams publicitaris per atreure als clients, com ara posar un rètol a la façana, fins i tot lluminós com va fer Nadar a París. El respecte per la mateixa obra d'art que era l'edifici, fa que s'adopti una solució de vitralls modernistes de colors, integrats en el finestral junt amb les escultures d'Eusebi Arnau (ref.:María de los Santos García Felguera).

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Ràfols i Fontanals, 1966, p. 31.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Notes oficials amb notícia del fallo del concurs». La Vanguardia, 05-05-1921, pàg. 8.
  3. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1917, pàg. 13
  4. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1918, pàg. 81
  5. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1912, pàg. 28
  6. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1917, pàg. 27
  7. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1901, pàg. 58
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 Ojuel, 2009.
  9. Permanyer, 2008, p. 33.
  10. «Casa Calvet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  11. Barjau, 2007, p. 623-625.
  12. «Edifici Caixa Pensions Jaume I». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  13. «Palau Robert». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  14. «Edifici La Vanguardia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  15. «Torre de les aigües de Dos Rius». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  16. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1909, pàg. 26
  17. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 20
  18. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1910, pàg. 22
  19. «Notícia del veredicte dels premis». La Vanguardia, 29-12-1907.
  20. «Casa Coma». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  21. Garcia Espuche, 1990, p. 90.
  22. «Casa Heribert Pons». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  23. Garcia Espuche, 1990, p. 53.
  24. «Casa Mercedes Niqui». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
  25. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1911, pàg. 24
  26. «Casa Berenguer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  27. 27,0 27,1 Garcia Espuche, 1990, p. 71.
  28. «Casa Pérez Samanillo». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  29. Garcia Espuche, 1990, p. 98.
  30. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg.30-32
  31. «Casa Gustà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  32. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg.34
  33. «Fàbrica Casaramona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  34. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1913, pàg.18-22
  35. «Hospital de Sant Pau». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  36. Bohigas, 1963, p. 49.
  37. «Casa Roviralta». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  38. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1917, pàg. 19
  39. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 20
  40. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1917, pàg. 22-24
  41. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 86-87
  42. «Editorial Salvat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  43. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1918, pàg. 90
  44. «Casa Bonet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  45. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1918, pàg. 93
  46. «Caixa de Pensions». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  47. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1920, pàg. 21-23
  48. «Casa Ignasi Coll». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  49. «Magatzems Jorba». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  50. Rafael Alcaide González.El ferrocarril a Barcelona.
  51. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1905, pàg. 48
  52. Puig i Cadafalch va ser l'arquitecte del café Torino, però no el decorador
  53. «Cronologia de Barcelona». Arxivat de l'original el 2008-12-04. [Consulta: 18 abril 2009].
  54. «Ruta del Modernisme». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 18 abril 2009].
  55. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1907, pàg. 37
  56. Biografia de Riquer
  57. 57,0 57,1 Barjau, 2007, p. 649.
  58. Lacuesta, 2013, p. 127.
  59. López Pérez, Fàtima «Ornamentació vegetal i arquitectures de l'oci a la Barcelona del 1900». Tesis doctorals en xarxa, 2102, pàg.516.
  60. «Nota sobre la inauguració». La Vanguardia, 07-07-1905 [Consulta: 30 abril 2012].
  61. Badalona i Anís del Mono
  62. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg.24
  63. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 29
  64. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 31
  65. Lacuesta, 2013, p. 219.
  66. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 39
  67. «Notas Locales». La Vanguardia, 31-05-1909, pàg. 2.
  68. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1911, pàg. 26-27
  69. Lacuesta, 2013, p. 192.
  70. «Notícia del lliurament de premis als establiments guanyadors del 1910». La Vanguardia, 23-12-1910, pàg. 5.
  71. Mackay, 1966, p. 43.
  72. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg. 38
  73. 73,0 73,1 Lacuesta, 2013, p. 131.
  74. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1913, pàg. 24
  75. Lacuesta, 2013, p. 136.
  76. Favà i Bolao, 2003.
  77. Anuario de l'Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1914
  78. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1917, pàg. 34
  79. Lacuesta, 2013, p. 203.
  80. 80,0 80,1 Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 42
  81. Oriol Bohigas. "Botigues pernicioses", article de Barcelona al dia. Data:03-05-2006.
  82. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1917, pàg. 43
  83. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1918, pàg. 94
  84. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1918, pàg. 96
  85. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1918, pàg. 97
  86. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña, 1919, pàg. 134
  87. «Publicitat del restaurant». La Vanguardia, 15-05-1918, pàg. 4.

Bibliografia modifica

  • Barjau, Santi. Antoni Sagnier. Enric Sagnier, l'arquitecte. Barcelona: Antoni Sagnier, 2007. ISBN 978-84-612-0215-7 [Consulta: 29 abril 2012]. 
  • Bohigas, Oriol «El hospital de San Pablo» (en castellà). Cuadernos de Arquitectura, 52, 1963, pàg. 46-60 [Consulta: 29 abril 2012].
  • Lacuesta, Raquel; González Toran, Xavier. El Modernisme perdut. Barcelona: Ed. Base i Ajt. de Barcelona, 2013. ISBN 9788415711704 [Consulta: 17 juny 2014]. 
  • Mackay, David «Eduardo Balcells» (en castellà). Cuadernos de Arquitectura, 63, 1966, pàg. 46-60 [Consulta: 29 abril 2012].

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concurs anual d'edificis artístics