Conductivitat hidràulica

a conductivitat o permeabilitat hidràulica és la propietat dels fluids que es mouen en un medi porós per unitat de temps i de superfície.[1][2] Es representa simbòlicament com K. És una propietat entre d'altres de plantes vasculars, sòls i roques. Descriu la facilitat amb què un fluid (normalment aigua) pot moure's per espais o fractures de porus. Depèn de la permeabilitat intrínseca del material, del grau de saturació i de la densitat i viscositat del fluid. La conductivitat hidràulica saturada, Ksat, descriu el moviment de l'aigua a través de suports saturats.

Per definició, la conductivitat hidràulica és la relació de la velocitat amb el gradient hidràulic que indica la permeabilitat dels mitjans porosos. Hi ha dues grans categories de determinació de la conductivitat hidràulica:

  • Aproximació empírica mitjançant la qual la conductivitat hidràulica es correlaciona amb les propietats del sòl, com les dimensions de porus i les dimensions de mida de partícula (grandària del gra), i la textura del sòl.[3]
  • Enfocament experimental mitjançant el qual la conductivitat hidràulica es determina a partir d'experiments hidràulics utilitzant la llei de Darcy

Valors de materials naturals modifica

Aquests valors[4] son típics per l'aigua d'aqüífer (utilitzant valors estàndard de viscositat i gravetat específica de l'aigua a 20 ºC i 1 atm).

K (cm/s) 10² 101 100=1 10−1 10−2 10−3 10−4 10−5 10−6 10−7 10−8 10−9 10−10
K (m/dia) 104 10000 1000 100 10 1 0,1 0,01 0,001 0,0001 10−5 10−6 10−7
Permeabilitat relativa Permeable Semi-permeable Impermeable
Aqüífer Bo Escàs Inexistent
Sorres i graves no consolidades Graves ben graduades Sorres ben graduades o Sorra + Grava Sorra molt fina, Llim, loess, terra franca
Argiles i material orgànic no consolidat Torba Argila estratificada Argila densa
Roques

consolidades

Roques molt fracturades Roques de jaciments petrolífers Gres sense alterar Gres sense alterar, dolomita Granit sense alterar

Referències modifica

  1. Casanellas, Jaime Porta. Introducció a la edafología. Madrid: Mundi-Prensa Libros, 2009, p. 45. ISBN 9788484766209. 
  2. «Conductivitat hidràulica». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Riera Bayo, Julia; Enric Vázquez Suñé. Universitat Politècnica de Catalunya. Avaluació de les fórmules empíriques que determinen la conductivitat hidràulica i que es basen en l'anàlisi de la granulometria, 2009-02-19. 
  4. Bear, J.. Dynamics of Fluids in Porous Media. Dover Publications, 1972. ISBN 0-486-65675-6.