Obre el menú principal

Conferència Episcopal Tarraconense

La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona. En concret, inclou els arquebisbats de Tarragona i Barcelona, així com els bisbats de Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell, Solsona, Terrassa i Sant Feliu. El seu objectiu és reunir-se trimestralment per estudiar els problemes comuns a les deu diòcesis i per coordinar les activitats pastorals.

Infotaula d'organitzacióConferència Episcopal Tarraconense
Escudo de la Conferencia Episcopal Tarraconense.svg
Dades
Tipus organització religiosa
Història
Creació 1969
Organització i govern
Seu 
Part de Conferència Episcopal Espanyola

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Mapa de les diòcesis catalanes
L'Eucaristia de l'Aplec de l'Esperit celebrat el 2014 al pavelló de Banyoles convocat per als joves per la Conferència Episcopal Tarraconense

Regió Eclesiàstica TarraconenseModifica

La Conferència Episcopal Tarraconense està a l'espera de l'aprovació, per part de la Santa Seu, de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, que donarà personalitat jurídica conjunta a les deu diòcesis catalanes, en compliment a allò que es demanava en la resolució n. 142 del Concili Provincial Tarraconense.[1] Aquesta resolució demanava trobar "d'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola, la corresponent solució jurídica, amb vista a una acció evangelitzadora i pastoral més eficaç i a una presència eclesial més significativa a Catalunya, bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola".[2]

DocumentsModifica

Fins al 5 d'octubre del 2012 l'entitat ha publicat un total de 101 documents sobre la posició dels bisbes catalans en diverses qüestions.[3] Destaca Arrels cristianes de Catalunya, sobre la relació entre el catolicisme i la societat catalana, publicat el 1985.[4][5] El text reconeixia els elements identificatius de Catalunya, explicava la presència de la fe cristiana durant la història de Catalunya i els bisbes es comprometien a seguir servint la societat catalana. L’any 2010, coincidint amb el 25è aniversari del document, els bisbes catalans n'actualitzaren el contingut amb el document Al servei del nostre poble tornant a reivindicar el seu compromís amb Catalunya.[6]

Principals organismesModifica

Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, el Centre d'Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà de Càritas.[7]

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Concili Provincial Tarraconense». Conferència Episcopal Tarraconense. [Consulta: 28 agost 2013].
  2. «Capítol quart. 142vp.». Concili Provincial Tarraconense. [Consulta: 28 agost 2013].
  3. «Documentació». tarraconense.cat. Tarraconense. [Consulta: 2 desembre 2013].
  4. «Arrels cristianes de Catalunya». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 desembre 2013].
  5. «Document: Arrels cristianes de Catalunya». Flama.net. Agència Flama. [Consulta: 2 desembre 2013].
  6. Domingo, Oriol «Los obispos catalanes reivindican sin fisuras la identidad de Catalunya». La Vanguardia, 18-03-2011 [Consulta: 2 desembre 2013].
  7. «Conferència Episcopal Tarraconense». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica