Conferència Nacional Catalana

La Primera Conferència Nacional Catalana es va celebrar a la ciutat de Mèxic de l'11 al 13 de setembre de 1953. Pretenia unificar tot el nacionalisme radical català de totes les tendències democràtiques d'arreu dels Països Catalans, sota l'impuls de Josep Maria Batista i Roca. Se n'encarregà el Secretariat de la Comissió Organitzadora, compost per Salvador Armendares i Torrent, Marian Roca, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Alcàntara i Gusart i Dolors Bargalló i Serra, als quals es van unir José Luis Irisarri (delegat del govern d'Euzkadi a Mèxic) i Rogelio Rodríguez de Bretaña (delegat del Consello de Galiza). Entre els que s'hi han adherir, hi havia 67 centres, organitzacions i partits polítics, diverses revistes i personalitats a títol individual. D'ella en sorgiria la proposta de formació del Consell Nacional Català.

Infotaula d'esdevenimentConferència Nacional Catalana
Tipuscongrés Modifica el valor a Wikidata
Data11 Modifica el valor a Wikidata –  13 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCiutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata

Es va intentar la celebració d'una Segona Conferència Nacional Catalana a Mèxic el juny del 1966, però la participació fou gairebé testimonial. Només destacà per la redacció dels Drets de la Nació Catalana, referents a l'autogovern, l'autodeterminació i la unitat dels Països Catalans.

Participants i adherits[1]Modifica

ReferènciesModifica

  1. Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 143-145.