Conflicte de l'est del Congo del 2012

El conflicte de l'est del Congo del 2012 és la continuació dels enfrontaments que han estat succeint a la província del Kivu Nord des del final de la Segona guerra del Congo el 2002. A l'abril del 2012 soldats de l'ètnia tutsi es van amotinar contra el govern de la República Democràtica del Congo. Els amotinats van crear un grup anomenat M23 format per antics membres de l'organització rebel del Congrés Nacional per la Defensa del Poble (Congrés national pour la défense du peuple, en francès). L'antic comandant del CNDP, Bosco Ntaganda, està acusat de liderar l'amotinament.[14]

Infotaula de conflicte militarConflicte de l'est del Congo
Kivu conflict (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nord-Kivu in Democratic Republic of the Congo.svg
Situació del Kivu Nord a la RD del Congo.
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data4 d'abril del 2012 – en curs
Coordenades1° 36′ 14″ S, 29° 11′ 43″ E / 1.60379°S,29.19525°E / -1.60379; 29.19525
LlocKivu Nord Modifica el valor a Wikidata, Kivu Nord, a l'est de la RD del Congo, Kivu Nord Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Democràtica del Congo Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Moviment de l'M23
Presumptament recolzats per :

 Rwanda[11][12]

 Uganda[13][11]
República Democràtica del Congo RD Congo
FDLR
República Democràtica del Congo Milícies Mai-Mai
Hutu- forces aliades
ONU Nacions Unides
Comandants
Bertrand Bisimwa[1]
Bosco Ntaganda
Sultani Makenga
República Democràtica del Congo Joseph Kabila Índia Chander Prakash[2][3]
Forces
Més de 5.500 desertors de l'exèrcit i la policia[4][5]

10.000 soldats congolesos

4.000 cascos blaus de l'ONU al Kivu Nord[6]
Baixes
350 morts, 250 ferits, 374 capturats[7][8] 40 morts, 93 ferits,[7] 600 desertors[9] 1 casc blau indi.[10]

El 20 de novembre del 2012, l'M23 va capturar Goma, la capital provincial amb una població d'aproximadament un milió de persones,[15] retirant-se vuit dies després, saquejant la ciutat i refugiant-se a Ruanda.[16]

AntecedentsModifica

El conflicte s'emmarca dins d'un conjunt d'enfrontaments, iniciats a partir del genocidi ruandès del 1994, entre el govern de la República Democràtica del Congo, diferents milícies i grups armats locals i altres estats que presumptament els hi donen suport com Ruanda i Uganda. Aquests enfrontaments tenen com a objectiu el control de la zona est del Congo, en particular el Kivu Nord, per l'extracció i el tràfic dels seus recursos minerals.[13][17]

Al març del 2009, les forces rebels del Congrés Nacional per la Defensa del Poble van signar un tractat de pau amb el govern congolès, en el qual van acordar esdevenir un partit polític a canvi d'alliberar els seus membres empresonats.[18] El 4 d'abril del 2012, es va informar que Bosco Ntaganda i tres-cents soldats congolesos van desertar de l'exèrcit i es van enfrontar amb les forces governamentals a la regió de Rutshuru, al nord de Goma.[19] D'acord amb el portaveu de l'M23 Vianney Kazarma, la deserció va ser motivada pel frau del president Joseph Kabila a les eleccions generals del 2011.[20]

Un informe de les Nacions Unides declarava que els rebels estaven rebent suport de Ruanda.[21] Vint-i-cinc membres ruandesos de l'M23 es van rendir a les forces congoleses entre els aproximadament 370 soldats que s'havien rendit fins al juny.[22] Rwanda va negar que estava donant suport als rebels, denunciant que els acusadors volien fer de Rwanda un "cap de turc" per als problemes de la República Democràtica del Congo.[23]

Inici de les hostilitatsModifica

El 6 de juliol del 2012 l'M23 va atacar i capturar la ciutat de Bunagana, a la frontera del Kivu Nord amb Uganda. Els rebels van declarar que cessarien en la seva ofensiva si el govern congolès accedia a mantenir negociacions per la pau amb ells. Aquestes accions van ser condemnades per les Nacions Unides després que un dels cascos blaus morís durant els enfrontaments.[10]

El 8 de juliol les tropes rebels capturaren Rutshuru, a uns 70 quilòmetres al nord de Goma, la capital del Kivu Nord. Cap al dia 10, les tropes ja estaven a uns quaranta quilòmetres de la ciutat, capturant les poblacions amb facilitat segons els testimonis.[24][25]

El 20 de juliol es van produir enfrontaments entre l'exèrcit i els rebels a les rodalies de Kibumba i Rugari, forçant a milers de persones a desplaçar-se cap a Goma. Es van veure helicòpters militars de les Nacions Unides en direcció a la zona dels combats.[26]

Represa dels combatsModifica

Avanç dels rebelsModifica

 
Rebels de l'M23 als carrers de Goma al novembre del 2012.

El 15 de novembre del 2012, es van reprendre els enfrontaments entre l'M23 i l'exèrcit de la República Democràtica del Congo, després d'una treva de tres mesos. Aquesta represa tenia lloc un dia després del tancament del principal pas fronterer amb Uganda, considerat segons el govern congolès la via d'entrada de suport per a les tropes rebels.[27] Aquests enfrontaments van tenir lloc a la rodalia de la població de Kibumba, al Kivu Nord. En un primer moment, l'exèrcit congolès afirmà que havia causat més de cent baixes a les tropes rebels, però aquestes van acabar assolint el control de Kibumba. La població de la zona assegurà que l'M23 havia rebut reforços de l'exèrcit ruandès.[27]

La progressió de les tropes rebels cap a Goma, la capital provincial, va provocar la declaració del Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 17 de novembre, condemnant la represa dels combats i demanant el cessament de la violència.[28]

El 18 de novembre les tropes de l'M23 van arribar a les portes de Goma, demanant entaular negociacions directes amb el govern congolès, petició recolzada pel candidat del partit opositor durant les eleccions del 2011.[27]

Davant de la negativa del govern de Joseph Kabila, les tropes van capturar la ciutat el dia 20, davant la passivitat dels Cascos Blaus de les Nacions Unides i la retirada de l'exèrcit congolès a la ciutat de Sake.[27] El govern provincial es traslladà a Beni, ciutat al nord de la regió.

La societat civil de Goma[12] i les autoritats congoleses van alertar de la caiguda de projectils procedents de la veïna Ruanda, causant quatre morts i una vintena de ferits durant el dia 20.[27]

El president Kabila després de mobilitzar la població contra els rebels, es va reunir el dia 21 amb els caps d'estat d'Uganda, Yoweri Museveni i Ruanda, Paul Kagame; fent un comunicat conjunt demanant als rebels que es retiressin de Goma i la fi dels enfrontaments.[27]

Mentrestant les tropes rebels van reclutar soldats de l'exèrcit congolès i de la policia i van avançar per la regió capturant ciutats properes com Sake, on hi hagué enfrontaments contra tropes lleials al règim durant els dies 22 i 23 de novembre.[27]

Les forces de les FARDC, lleials al govern congolès, van reagrupar-se a la ciutat de Minova, al costat de la frontera provincial amb el Kivu Sud, acumulant més de 3.500 soldats, segons declaracions del portaveu de l'exèrcit congolès.[29]

Retirada de GomaModifica

 
Milicians de l'M23 durant la retirada de Goma.

El 24 de novembre, els caps d'Estat de la regió dels Grans Llacs (Uganda, Ruanda i RD del Congo) van demanar a l'M23 que aturés la seva expansió per la regió i que abandonés la ciutat de Goma i el territori conquerit des d'aleshores en 48 hores.[30]

Després de la mediació d'Uganda, el cap militar de l'M23 Sultani Makenga, va anunciar el dimarts 27 que es retirarien de Goma durant la setmana,[31] començant el dia 28, vuit dies després d'ocupar la ciutat. Les tropes rebels es van retirar, creuant la propera frontera, cap a Ruanda[16] o cap al nord, dins de la província del Kivu Nord.[32] Durant la retirada, van saquejar la capital provincial, emportant-se tota mena de béns públics i privats, particularment vehicles.[33]

Després d'uns dies de calma tensa a la ciutat de Goma,[34] l'exèrcit del govern congolès va tornar a desplegar-se per la capital a partir del dia 3 de desembre.[35] També es va reinstal·lar l'administració provincial del Kivu Nord.[36]

A finals del mes de gener del 2013, l'alcalde de Goma va acusar als rebels de l'M23 de continuar a la rodalia de la ciutat, creant inseguretat a alguns sectors de la perifèria[37] i instal·lant-se a un quilòmetre de la ciutat.[38]

Diàleg de KampalaModifica

D'acord amb el cap de la defensa d'Uganda, el líder de l'M23 es va reunir amb ell per iniciar les mediacions amb el govern congolès, que van resultar en la retirada dels rebels de Goma i Sake.[39]

Després de la retirada, es van començar a planificar les negociacions entre el govern congolès i els rebels de l'M23, que tindrien lloc a la ciutat ugandesa de Kampala.[40] Aquestes negociacions van iniciar-se el diumenge 9 de desembre, amb la mediació del ministre de defensa d'Uganda, Crispus Kiyong, amb la previsió que podrien allargar-se un parell de setmanes.[41]

A febrer del 2013, les negociacions estaven estancades, donat que els representants del govern no acceptaven les condicions de l'M23. Entre aquestes reivindicacions estaven la reforma del poder judicial, la comissió electoral, la dissolució del senat i les assemblees provincials, així com la dimissió del govern i la creació d'un consell de transició encarregat d'organitzar unes noves eleccions estatals.[42]

Crítiques a les negociacionsModifica

Els partits opositors de la República Democràtica del Congo van criticar aquest diàleg, afirmant que "no té cap base legal i és contrari a la constitució".[43] Nogensmenys representants de l'oposició actuaran d'observadors durant aquest.[44]

El 27 de desembre, un dels caps de l'oposició va tornar a criticar les negociacions, qualificant-les de pèrdua de temps i diners.[45]

EL 19 de gener, durant una assemblea organitzada per la societat civil congolesa, aquesta va desaprovar les negociacions amb l'M23, considerant que el govern estatal no havia de cedir davant els grups que recorren a la violència.[46]

L'ONG britànica Human Rights Watch, va condemnar la lentitud del diàleg de Kampala en una carta dirigida a finals de gener al president de la Comissió de la Unió Africana.[47]

Reacció de la comunitat internacionalModifica

 
Camp de refugiats de Nyanzale, a un 150 km al nord de Goma.

El 13 de novembre, les Nacions Unides i els Estats Units van anunciar sancions contra Sultani Makenga, el líder dels rebels del moviment M23, acusant-lo de violacions dels drets humans i de saltar-se l'embargament d'armes a la República Democràtica del Congo.[48]

El 17 de novembre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va demanar als rebels que cessessin en el seu avançament cap a Goma, exigint també que no es donés suport a aquesta rebel·lió.[48]

Dos dies després, França va presentar una resolució al Consell de Seguretat, demanant un reforçament de les sancions als rebels, mentre que la Unió Africana condemnava l'ofensiva iniciada pels rebels cap a la capital provincial del Kivu Nord.[48]

La Unió Europea, per mitjà dels seus ministres d'afers exteriors, també va condemnar la represa dels combats, demanant el cessament de la violència i alertant de la greu situació humanitària a la zona i de l'increment de la inestabilitat a la regió dels Grands Llacs.[48]

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va comunicar el dia 23 de novembre que havien perdut la comunicació amb 30 dels 31 camps de refugiats de la regió del Kivu Nord, alertant de la situació de dotzenes de milers de persones desplaçades a la zona. També va denunciar les amenaces de mort enviades a defensors dels drets humans, periodistes i autoritats, així com la violència contra els civils, especialment els infants.[49]

Després de la retirada dels rebels de la ciutat de Goma i Sake, els caps d'Estat i Govern dels països que formen la Comunitat per al Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC) van reunir-se a Tanzània on van acordar l'enviament d'un contingent militar a l'est del Congo per garantir l'estabilitat a la zona.[50]

Al febrer del 2013 l'ONG britànica Human Rights Watch va denunciar crims de guerra tant per part dels grups rebels com per part de l'exèrcit governamental, com la violació de desenes de dones, durant l'ocupació de la ciutat de Goma.[51]

El 24 de febrer es va signar a Addis Abeba un acord de pau entre els deu països veïns de la República Democràtica del Congo i Sud-àfrica en el qual es comprometen a no intervindre en els conflictes interiors dels estats de la zona i a no recolzar de cap manera les organitzacions rebels.[52][53]

ReferènciesModifica

  1. «Bertrand Bisimwa porté à la tête du M23» (en francès). Radio Okapi, 08-03-2013.
  2. «[http://www.un.org/es/peacekeeping/missions/monusco/leadership.shtml Missió d'Estabilització de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo]» (en castellà). ONU. [Consulta: 25 novembre 2012].
  3. «General Prakash: "L'entrada de l'M23 a Goma ha estat el meu desafiament més gran"» (en francès). Radio Okapi, 21-03-2013. [Consulta: 26 març 2013].
  4. Mike Pflanz. «Els rebels de la RDC capturen Goma sense cap tret» (en anglès). The Telegraph, 20-11-2012. [Consulta: 20 novembre 2012].
  5. «Els rebels afirmen que avançaran per tot el Congo, donada l'absència de tropes i policia a Goma» (en anglès). CTV News, 21-11-2012. [Consulta: 21 novembre 2012].
  6. «Els rebels congolesos capturen una nova ciutat malgrat els atacs de les Nacions Unides» (en anglès). AFP via The News Tribe, 18 -nov-2012. [Consulta: 20 novembre 2012].
  7. 7,0 7,1 «Almenys 240 morts al Congo després del combat entre l'exèrcit i els amotinats» (en castellà). RPP Noticias, 08-06-2012. [Consulta: 18 novembre 2012].
  8. «L'ONU demana la fi de la violència al Congo» (en anglès). Al Jazeera en anglès, 18-11-2012. [Consulta: 20 novembre 2012].
  9. Albert Kambale. «El cap rebel promet retirar-se de les ciutats capturades» (en anglès). AFP, 08-07-2012. Arxivat de l'original el 2014-02-24. [Consulta: 20 novembre 2012].
  10. 10,0 10,1 Justin Dralaze. «Els rebels congolesos s'ofereixen a mantenir conversacions de pau amb el govern» (en anglès). Reuters, 07-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-17. [Consulta: 27 novembre 2012].
  11. 11,0 11,1 D'acord amb un informe de l'ONU. «El cap de la defensa ruandesa lidera els rebels congolesos, segons un informe de l'ONU» (en anglès). BBC, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  12. 12,0 12,1 «Mapamundi - 20 de novembre del 2012». Mapamundi. Catalunya Ràdio. [Consulta: 25 novembre 2012].
  13. 13,0 13,1 «Mapamundi - Els conflictes africans». Catalunya Ràdio, 24-10-2012. [Consulta: 1r desembre 2012].
  14. «Les tropes del govern congolès bloquegen les bases rebels» (en anglès). Al Jazeera en anglès, 18-05-2012. [Consulta: 20 novembre 2012].
  15. «Goma: rebels de l'M23 capturen Goma». BBC News, 20-11-2012. [Consulta: 18 novembre 2012].
  16. 16,0 16,1 «Mapamundi». Catalunya Ràdio, 28-11-2012. [Consulta: 29 novembre 2012].
  17. «Les claus del conflicte a l'est del Congo» (en castellà). Abidjan: elpais.com, 28-11-2012. [Consulta: 1r desembre 2012].
  18. «El govern de la RD del Congo i els rebels del CNDP signen un acord de pau». Google News, 23-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 18 novembre 2012].
  19. Melanie Gouby. «Congo-Kinshasa: El general Ntaganda i els seus seguidors deserten de l'exèrcit» (en anglès). allafrica.com, 04-04-2012. [Consulta: 18 novembre 2012].
  20. Phil Moore. «Els rebels congolesos afirmen no aturar-se a Goma, dient que Kabila ha de marxar» (en anglès). The Jakarta Globe, 21-11-2012. Arxivat de l'original el 2013-01-04. [Consulta: 21 novembre 2012].
  21. «Rwanda recolza els amotinats de la RD del Congo» (en anglès). BBC News, 28-05-2012. [Consulta: 18 novembre 2012].
  22. «Els combats a l'est de la RD del Congo costen vides» (en anglès). Al Jazeera, 06-06-2012. [Consulta: 29 novembre 2012].
  23. «El conflicte a la RDC fa que els EUA demanin aturar l'ajuda militar per Rwanda» (en anglès). Radio Netherlands, 21-11-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-21. [Consulta: 18 novembre 2012].
  24. «DR Congo rebels 'advance on Goma'» (en anglès). BBC News, 09-07-2012. [Consulta: 20 novembre 2012].
  25. Oliver Farry. «Els rebels congolesos capturen la ciutat estratègica de Rutshuru» (en anglès). France 24, 07-09-2012. [Consulta: 20 novembre 2012].
  26. Kenny Katombe. «Milers de persones s'allunyen dels forts combats entre l'exèrcit congolès i els rebels». Reuters India, 24-07-2012. [Consulta: 26 juliol 2012].
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 «Goma : recordatori dels principals esdeveniments de la setmana» (en francès). Radio Okapi, 23-11-2012. [Consulta: 27 novembre 2012].
  28. «Nova York: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides exigeixen el cessament de tot el suport a l'M23» (en francès). Radio Okapi. [Consulta: 27 novembre 2012].
  29. «Kivu Nord: les FARDC reforcen les seves posicions a Minova» (en francès). Radio Okapi, 24-11-2012. [Consulta: 24 novembre 2012].
  30. «RDC : els caps d'Estat dels Grans llacs donen dos dies a l'M23 per abandonar Goma» (en francès), 24-11-2012. [Consulta: 25 novembre 2012].
  31. «RDC: el cap militar de l'M23 afirma que es retiraran de Goma d'aquí a divendres» (en francès). Radio Okapi, 27-11-2012. [Consulta: 27 novembre 2012].
  32. «Els rebels del Congo inicien la retirada de la ciutat clau de Goma» (en castellà). Kinshasa: elpais.com, 01-12-2012. [Consulta: 1r desembre 2012].
  33. «RDC: el govern acusa l'M23 d'actes de pillatge a Goma» (en francès). Radio Okapi, 28-11-2012. [Consulta: 29 novembre 2012].
  34. «RDC: calma relativa a Goma després de la retirada dels rebels de l'M23» (en francès). Radio Okapi, 02-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  35. «RDC: els militars recuperen la ciutat de Goma» (en francès). Radio Okapi, 04-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  36. «Nord-Kivu: Richard Muyej anuncia la re-instauració de l'administració provincial a Goma» (en francès). Radio Okapi, 03-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  37. «RDC: l'alcalde de Goma acusa l'M23 de provocar inseguretat a la perifèria de la ciutat» (en francès). Radio Okapi, 27-01-2013. [Consulta: 28 gener 2013].
  38. «La societat civil del Kivu Nord acusa l'M23 de reforçar-se a les rodalies de Goma» (en francès). Radio Okapi, 04-02-2013. [Consulta: 14 març 2013].
  39. Richard Lough and Jonny Hogg «Congo rebels set conditions for Goma withdrawal Congo rebels set conditions for Goma withdrawal». Reuters, 27-11-2012 [Consulta: 27 novembre 2012]. Arxivat 27 de novembre 2012 a Wayback Machine.
  40. «Kampala: l'inici de les negociacions entre el govern i l'M23 aplaçat» (en francès). Radio Okapi, 07-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  41. «Kampala: les discussions entre el govern i l'M23 s'iniciaran aquest diumenge» (en francès). Radio Okapi, 09-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  42. «Sense avenços entre els portaveus del govern congolès i l'M23 a Kampala» (en francès). Radio Okapi, 24-01-2013. [Consulta: 14 març 2013].
  43. «RDC: els grups parlamentaris de l'oposició desaproven el diàleg amb l'M23» (en francès). Radio Okapi, 08-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  44. «Kampala : l'oposició congolesa va «observar» el diàleg amb l'M23, segons Badibangi» (en francès). Radio Okapi. [Consulta: 9 desembre 2012].
  45. «RDC: l'opositor Jean-Lucien Busa qualifica el diàleg de Kampala de «pèrdua de temps i de diners»» (en francès). Radio Okapi, 27-12-2012. [Consulta: 27 desembre 2012].
  46. «La societat civil congolesa desaprova les negociacions entre el govern i l'M23» (en francès). Radio Okapi.
  47. «RDC: la VSV i l'Asadho reclamen «l'aturada immediata» dels diàleg de Kampala» (en francès). Radio Okapi.
  48. 48,0 48,1 48,2 48,3 «ONU: França va presentar una resolució condemnant l'M23» (en francès). Radio Okapi, 19-11-2012. [Consulta: 29 novembre 2012].
  49. «RDC/Kivu Nord: l'alt comissionat per als refugiats només té accés a un sol camp de desplaçats de 31» (en francès). Ginebra: Romandie.com, 23-11-2012. [Consulta: 24 novembre 2012].
  50. «L'Àfrica Austral acorda l'enviament de força militar al Congo Democràtic» (en castellà). prensa-latina.cu. [Consulta: 9 desembre 2012].
  51. «Human Rights Watch acusa l'exèrcit i l'M23 de crims de guerra» (en francès). Radio Okapi, 06-02-2013.
  52. Gemma Parellada. «Líders africans signen un acord de pau per al Congo» (en castellà). Bamako: El País.
  53. «Acord de Pau signat a Addis Abeba» (en francès). Radio Okapi, 24-02-2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conflicte de l'est del Congo del 2012