Congregació Benedictina de Subiaco-Montecassino
La Congregació benedictina de Subiaco-Montecassino,[1] o Congregació Sublancenca Cassinesa (en llatí Congregatio Sublacensis Casinensis) és una de les congregacions monàstiques de dret pontifici que constitueixen l'Orde de Sant Benet.
 Vista de l'Abadia de Subiaco | |
| Tipus | Monàstic |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació de Subiaco-Montecassino de l'Orde de Sant Benet |
| Nom oficial llatí | Congregatio Sublacensis Casinensis Sancti Benedicti |
| Sigles | O.S.B. |
| Hàbit | Túnica, escapulari i caputxa negres, amb cinyell de cuir |
| Lema | Ora et labora ("Prega i treballa") |
| Objectiu | Vida contemplativa, estudi i treball |
| Fundació | 2013 |
| Regla | Regla de Sant Benet (s. VI) |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia |
| Fundacions a terres de parla catalana | Monestir de Montserrat |
| Lloc web | http://www.benedettinisublacensicassinesi.org |
La Congragació va sorgir de la unió de la Congregació de Subiaco o sublancenca (1872) i la Congregació de Montecassino o cassinesa (1408), unió que va ser sancionada amb el decret de 10 de febrer de 2013. A finals de l'any 2015 la congregació comptava amb 77 cases i 1228 membres, dels quals 517 eren sacerdots.[2]
Entre els Monestirs que pertanyen a aquesta congregació s'hi troben tres monestirs catalans: el Monestir de Santa Maria de Montserrat (Bages), el Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) i el Santuari del Miracle (Solsonès)
Referències modifica
- ↑ «Congregazione Sublacense Cassinese OSB» (en italià). [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Annuario Pontificio per l'anno 2017 (en italià). Ciutat del Vaticà: Libreria Editrice Vaticana, 2017, p. 1401. ISBN 978-88-209-9975-9.