Fills del Cor de Maria

congregació missionera catòlica

Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta congregació disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.

Infotaula d'ordeClaretians
Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis Modifica el valor a Wikidata
Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde
TipusCongregació clerical masculina
Nom oficialCongregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge
Nom oficial llatíCongregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis
SiglesC.M.F
Altres nomsMissioners Claretians, cordimarians
HàbitNo n'usen: el del clergat del lloc
LemaSurrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima)
ObjectiuOrganització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions
Fundació16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró
Aprovat perPius IX, en 1860 (1859, aprovació civil)
ConstitucionsPer Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870
PatronsMare de Déu i Sant Miquel
SupressióA Espanya, suprimida entre 1868 i 1875
Branques i reformesBranca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851
Primera fundacióVic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849
Fundacions destacadesSegòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929)
Fundacions a terres de parla catalanaCol·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.)
Persones destacadesFrancesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla
Lloc webhttp://www.claret.org

Història modifica

La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.

Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.[2]

El decret d'aprovació pontifici va arribr el 29 d'octubre de 1860, i les constitucions van ser aprovades ad experimentum el 22 de desembre de 1865 i definitivament l'11 de febrer de 1870. El 21 d'octubre del 2017 es va fer una beatificació de 109 màrtirs claretians al Temple de la Sagrada Família de Barcelona.[cal citació]

Activitats i difusió modifica

Els claretians organitzen missions d'apostolat, tant entre creients, en el mateix país, com entre no creients, en altres terres; a més tenen diverses escoles per a l'ensenyament dels joves i fan publicacions de caràcter religiós.

Avui[Quan?] són presents a 60 estats d'arreu del món, a Europa:

  • 435 membres a Espanya
  • 52 membres a Portugal
  • 25 membres a França
  • 13 membres al Regne unit
  • 37 membres a Alemanya
  • 72 membres a Itàlia
  • 50 membres a Polònia
  • 3 membres a República Txeca
  • 5 membres a Suïssa
  • 3 membres a Eslovènia
  • 14 membres a Rússia.

A Amèrica:

  • 20 membres al Canadà
  • 105 membres als Estats Units
  • 59 membres a Mèxic
  • Entre Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, hi ha 134 membres
  • Entre Colòmbia i Veneçuela, hi ha 134 membres
  • Entre Colòmbia i Equador, hi ha 54 membres
  • A Brasil, 120 membres
  • Entre Perú i Bolívia, 93 membres

A Àfrica:

  • 209 membres a Nigèria
  • 48 membres a Guinea Equatorial
  • 11 membres a Costa d'Ivori
  • 10 membres a Ghana
  • 81 membres al Camerun
  • 12 membres a Gabon
  • 11 membres a Angola
  • 75 membres a la República del Congo
  • 22 membres a Uganda
  • 19 membres a Kenya
  • 26 membres a Tanzània
  • 10 membres a Moçambic
  • 6 membres a Zimbabue
  • 2 membres a Sud-àfrica

Austràlia

Àsia:

  • 513 membres a l'Índia
  • 103 membres a les Filipines
  • 102 membres a Indonèsia
  • Entre Corea del Sud i Japó 34 membres
  • 6 membres a Taiwan
  • 8 membres a la Xina
  • 17 a Timor Oriental
  • 43 a Sri Lanka

Al final de 2005, hi havia 441 cases i 3.124 religiosos, dels quals 2.114 eren sacerdots.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Santacana i Trilla, Lleonard; Codina i Plensa, Josep M. «Cent anys de presència claretiana a Cervera». Miscel·lània cerverina, Núm.: 5, 1987. ISSN: 2385-426X [Consulta: 19 agost 2016].
  2. Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josepé Xifré i Mussach». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 139-144. ISBN 84-398-0654-X. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fills del Cor de Maria